Elements emocionals en la direcció de persones

Resum

  • Les competències que configuren la IE són fonamentals per al desenvolupament del rol directiu i de comandament en les administracions públiques locals.
  • Aquestes habilitats es poden aprendre i desenvolupar constantment.
  • Les competències que s’integren en la IE són: la consciència emocional pròpia i dels altres, la capacitat per relacionar-se amb els altres, la regulació emocional, l’autoestima, la motivació i l’escolta.
  • En l’apartat de la motivació, les motivacions intrínseques són les més efectives per incrementar resultats en la tasca.
  • Es tracta primer de comprendre i després de ser compresos, ja que moltes vegades, en la comunicació, es cau en l’error de creure més important allò que hem de dir que allò que hem d’escoltar.
  • L'assertivitat és una de les habilitats que configuren la intel·ligència emocional i està vinculada al respecte per un mateix i per les altres persones.
  • L'assertivitat es posa de manifest quan les persones són capaces d’establir els seus punts de vista i els seus criteris sense menysprear els punts de vista i criteris de la persona interlocutora.
  • Emprar l'assertivitat en l’entorn laboral és saber demanar, negociar i ser flexible per poder aconseguir el que es vol, respectant els drets de l'altre i expressant els sentiments de forma clara.
  • Per entrenar l’assertivitat, hi ha una sèrie de tècniques, anomenades assertives, que faciliten la interacció amb els altres professionals de l’equip i eviten situacions d’estrès.
  • Els bons líders saben donar reconeixement positiu al seu equip no només pel que fan, sinó també per qui són.
  • Per tal que la conducta del líder sigui assertiva, els senyals no verbals han de ser congruents amb el contingut verbal.
  • Els conflictes són situacions habituals en les relacions de treball.
  • Hi pot haver conflictes constructius, quan se soluciona l’arrel del problema, i conflictes destructius, quan s’amaguen i no es cerquen alternatives de resolució.
  • Hi ha un procés de resolució de conflictes, que va des d’entendre com perceben les parts implicades el conflicte, quina és la seva definició, quines són les alternatives possibles i quina alternativa s’escull, fins a aplicar aquesta alternativa i valorar els resultats d’aquesta mesura.
  • Hi ha dos estils d’afrontament dels conflictes: l’estil evitatiu i el resolutiu.