Elements emocionals en la direcció de persones

Glossari

Autoconeixement emocional: És la capacitat de percebre amb precisió els propis sentiments i emocions, identificar-los i etiquetar-los. Preveu la possibilitat d'experimentar emocions múltiples i de reconèixer la incapacitat de prendre consciència dels propis sentiments a causa de la manca d’atenció.

Autonomia emocional: És un concepte ampli que inclou un conjunt de característiques i elements relacionats amb l'autogestió personal, entre els quals hi ha l'autoestima, l’actitud positiva davant la vida, la responsabilitat, la capacitat per analitzar críticament les normes socials, la capacitat per buscar ajuda i recursos, així com l'autoeficàcia emocional.

Autoestima: Concepte i valoració que una persona té de si mateixa i que repercuteix en la forma com es tracta.

Assertivitat: Estil comunicatiu que comporta l'habilitat d'expressar les pròpies idees i opinions d'una manera amable, franca, oberta, directa i adequada, i dir el que es vol respectant els altres.

Carícia: Es defineix com una unitat de contacte o qualsevol acte que impliqui el reconeixement de l'altre.

Consciència emocional: La consciència emocional és la capacitat per prendre consciència de les pròpies emocions i de les emocions dels altres, incloent-hi l'habilitat per captar el clima emocional d'un context determinat.

Emoció: És un estat afectiu que consisteix en una activació fisiològica breu que es manifesta com a resposta a estímuls que alteren la nostra conducta habitual.

Empatia: L’empatia és la capacitat de situar-se mentalment en el lloc de l’altre i entendre’n els sentiments, les emocions i els problemes, sense que això impliqui estar-hi d’acord.

Fluir: Capacitat per generar experiències òptimes en la vida professional, personal i social.

Intel·ligència emocional: La intel·ligència emocional inclou l'habilitat de percebre amb precisió, valorar i expressar l’emoció; l'habilitat de generar sentiments quan faciliten pensaments; l'habilitat de comprendre l'emoció i el coneixement emocional, i l'habilitat de regular les emocions per promoure creixement emocional i intel·lectual.

Motivació: La paraula motivació prové del llatí motivus, que significa força motriu. Aquesta etimologia ja ens indica que la motivació derivava d’una força interna identificada amb la voluntat i subjecta al lliure albir.

Regulació emocional: Regulació reflexiva de les emocions per promoure el coneixement emocional i intel·lectual. Els pensaments promouen el creixement emocional, intel·lectual i personal per fer possible la gestió de les emocions en les situacions de la vida. Habilitat per distanciar-se d'una emoció. Habilitat per regular les emocions en un mateix i en altres. Capacitat per mitigar les emocions negatives i potenciar les positives, sense reprimir o exagerar la informació que transmeten.

Resolució de conflictes: És la capacitat per identificar, anticipar o afrontar conflictes socials i problemes interpersonals. Implica la capacitat per identificar situacions que requereixen una solució o decisió preventiva i una avaluació de riscos, barreres i recursos. Quan inevitablement es produeixen els conflictes, capacitat d’afrontar-los de manera positiva i d’aportar solucions informades i constructives. La capacitat de negociació i mediació són aspectes importants amb vista a una resolució pacífica del problema, considerant la perspectiva i els sentiments dels altres.