Redacció de la documentació policial

Introducció

La comunicació escrita és la tasca final de qualsevol actuació policial i és, doncs, d’una importància evident en el desenvolupament de la funció policial. A més, pren més rellevància per la repercussió que poden tenir els documents policials envers els ciutadans.

Conèixer les característiques del llenguatge policial i les seves necessitats és imprescindible perquè els/les professionals de la seguretat es dotin de les competències convenients per elaborar documents policials eficaços. La llegibilitat, la claredat, la precisió i la senzillesa són els eixos que han de vertebrar la comunicació policial, eixos compartits en els llenguatges d’especialitat d’altres llengües, promoguts des de la tradició anglosaxona del Plain English Movement.

Aquest manual s’ha elaborat partint de documents reals i de les dificultats detectades entre l’alumnat al llarg dels cursos de redacció de documents policials. Malgrat que algunes de les policies locals en disposin l’estructura i la redacció inicial d’una altra manera, la informació clau serà la mateixa en cadascun dels documents que es tractin.

Aquest manual és una eina pràctica per ajudar a resoldre els dubtes que pot generar la redacció de la documentació policial.

Per fer-ho, el contingut es presenta per blocs temàtics, que s’han d’interrelacionar a fi d’obtenir textos més clars i entenedors: el primer, Criteris de redacció, comprèn la formalitat, la claredat, la concisió i la precisió de la redacció, funcions necessàries perquè els textos policials siguin tan eficaços com sigui possible. El segon, Convencions, conté els aspectes més convencionals de la llengua, com ara les abreviacions, l’ús de les majúscules i els tractaments protocol·laris. Malgrat que la puntuació no sol acompanyar aquesta mena de qüestions, en aquest cas s’ha optat per incloure-la, ja que se’n tracta la part més convencional.

El tercer bloc és el de la Documentació policial, en el qual es mostren i descriuen alguns dels documents policials, com ara l’acta oberta, l’informe policial, l’acta d’inspecció genèrica, la compareixença i la minuta. Cada tipus de document s’il·lustra amb un exemple de redacció.

L’objectiu d’aquest manual és que sigui una eina útil per als usuaris, fàcil en el maneig i en la terminologia emprada, i que aporti les competències mínimes necessàries als professionals de la seguretat per assolir una comunicació eficaç i efectiva, i per millorar-ne la qualitat.

Els llenguatges d’especialitat

El llenguatge policial com a llenguatge d’especialitat és un instrument de comunicació formal i funcional que els professionals de la Policia fan servir en les seves comunicacions, que van des de l’àmbit judicial, el policial o l’administratiu fins al ciutadà.

És de vital importància atendre els escrits policials per la seva naturalesa, de vegades descriptiva, de vegades narrativa, de vegades informativa: prendre acta de declaració d’uns fets, explicar una actuació policial, informar d’una situació.

De fet, la part important és aquesta:

Aquestes actuacions sobre el paper poden tenir una transcendència vital en el decurs d’una investigació, en la presa de decisió judicial i en la vida dels ciutadans. Com a llenguatge d’especialitat, el llenguatge policial ha d’atendre dues de les característiques bàsiques, la formalitat i la funcionalitat.

  • Per formalitat hem d’entendre el fet que aquest llenguatge es produeix al marge de la comunicació informal. La llengua dels documents policials es basa en la varietat estàndard, en un registre formal flexible, en una terminologia determinada i una sintaxi molt precisa. Així, doncs, la comunicació s’ha de situar des del llenguatge formal i respectuós, sense caure en l’ampul·lositat ni l’artificiositat, ni en cap tipus de discriminació per raó d’ètnia, de sexe, de religió… L’objectivitat i la neutralitat són dos principis rectors a l’hora de redactar els documents policials.
  • Per funcionalitat hem d’entendre el fet d’aconseguir la màxima eficiència comunicativa; l’eficàcia s’imposa a l’estètica i els escrits han de ser més fàcils de llegir i de comprendre. Per tal d’aconseguir aquest objectiu comunicatiu, els documents escrits s’han de confeccionar amb la màxima claredat, precisió i concisió.

Principis de funcionalitat

La claredat, la precisió i la concisió asseguren la llegibilitat d’un document, a més de la correcció. Un document llegible és un document que comunica de manera intel·ligible. Cadascun dels documents policials existents cometen una funció i l’han de complir eficientment, per a la qual cosa convé que es redactin atenent aquests principis.

La claredat

Un document que es llegeix i comprèn a la primera lectura és un document clar. I ho és perquè haurem fet servir frases naturals i fàcils d’entendre, breus i simples, ajustades a la correcció lingüística.

La concisió

La concisió està relacionada amb allò que és essencial, important. De vegades es confon amb la brevetat, que no és el mateix. Es tracta de prescindir del que és superflu, accessori i redundant per concentrar l’explicació en el desenvolupament principal.

La precisió

Els conceptes i les idees emprades en un document policial han de ser rigorosos, unívocs i no poden donar lloc a interpretacions, plantejar ambigüitats o dobles sentits. Les expressions han de ser exactes, s’ha d’evitar la imprecisió i les expressions semànticament buides. S’ha d’emprar un únic terme per a cada concepte i cada terme només pot expressar un concepte. La introducció de variació en la selecció dels elements lèxics podria afectar la comprensió del document.

De l’oralitat a la comunicació escrita

Un escrit policial és el resultat final d’un procés. Aquest procés comença amb la interacció oral, el recull de dades, declaracions, observacions i acaba en un document escrit que presenta, sovint, una seqüència diversa: narrar, descriure, exposar… I totes aquestes seqüències abans de ser escrites han hagut de passar pel sedàs de les preguntes següents: qui?, què?, com?, quan?, on? i per què?

La pràctica totalitat dels documents policials responen a aquestes preguntes a l’hora de confegir el document escrit, preguntes que ajuden a ordenar el discurs, a fer-lo lògic, a pensar abans d’escriure, a centrar l’essencial de l’explicació i defugir el que és accessori.


Ordenar el discurs oral per completar el discurs escrit

Què? Respon al fet o l’acció que s’ha comès o produït i sobre la qual escrivim.
Qui? Informa sobre les persones que han intervingut en un fet, directament o indirecta: testimonis, víctimes...
Quan? Respon a les dades temporals, cabdals en qualsevol actuació policial.
On? La ubicació espacial: d’acord amb el document, la pregunta pot tenir moltes variables. Per exemple: on era la víctima? Per on ha fugit l’agressor?
Com? Aquest és el gruix de l’explicació a les actes que expliquen, narren fets, i ha de seguir el fil cronològic.
Per què? Aquesta pregunta, habitualment, queda resposta en la mateixa actuació policial i sempre d’acord amb allò que ha motivat una sanció, una detenció o simplement una informació.