Emissors: tercera persona del plural

Receptor: referència no explícita

En la redacció del contingut de l’acta oberta, s’hi han de tenir en compte els punts següents:

Claredat:

• Organització del text en paràgrafs breus i separats.
• Explicació cronològica de l’actuació policial.
• Explicació entenedora de com han succeït tots aquells fets (quan, on, qui, què, com i per què).
• Rigor, precisió i propietat en l’ús dels termes.
• Frases curtes.
• El temps verbal més usual: el perfet, si ens referim a fets que hagin succeït el mateix dia de l’elaboració de l’acta.
• La citació literal, la farem servir sempre que es vulgui deixar constància del que algú ha dit:

(Escola d’Administració Pública de Catalunya, 2007)

1. L’article 82.1 de la Llei de règim jurídic del procediment administratiu (LRJPA) regula la petició d’informes.
2. L’article 83.1 de la LRJPA estableix que els informes són facultatius (voluntaris) i no vinculants (no són de seguiment obligatori), llevat que hi hagi una disposició expressa que n’indiqui el caràcter preceptiu (imprescindible) i vinculant (de seguiment obligatori).
3. L’article 83.2 de la LRJPA estableix el termini de presentació dels informes sol·licitats.
4. L’article 75 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, estableix que els informes jurídics immediatament anteriors a les resolucions han de contenir: a) l’enumeració clara i succinta dels fets; b) les disposicions legals aplicables i l’al·legació raonada de la doctrina; c) el pronunciament que ha de contenir la part dispositiva.

Si s’analitzen segons el context, els informes poden ser procedimentals (integrats i previstos dins d’un expedient ordinari) o no procedimentals (al marge dels expedients administratius ordinaris). I, segons el contingut, es poden classificar en descriptius o valoratius. Un tipus específic d’informe és la proposta de resolució.

Un informe s’anomena dictamen quan inclou una valoració o una opinió i és un facultatiu o una comissió tècnica (d’assessorament o consultiva) qui l’emet.

Tractament personal

Emissor:

• Primera persona del singular (jo)
• Primera persona del plural (nosaltres)
• Tercera persona del singular

Receptor: a l’informe no es fa referència a la persona destinatària.

Estructura

• Identificació de l’expedient. En aquest apartat hi poden constar, opcionalment:

• Títol de l’informe, destacat.
• Núm. d’expedient (si escau).
• Assumpte.
• Sol·licitant (si escau).

• Antecedents o fets:

L’exposició dels antecedents o fets s’ha de fer d’una manera clara i ordenada. Vegeu l’apartat 2.2 Criteris de redacció.

• Fonaments de dret:

Els fonaments de dret, en cas que hi hagin de constar, fan referència a les disposicions legals que justifiquen les conclusions de l’informe.

• Conclusions:

Els informes descriptius no contenen aquest punt; només s’ha de tenir en compte, doncs, per als valoratius. Les conclusions solen correspondre amb la proposta de resolució que es desprèn de l’informe.

• Datació. La datació del document es compon de:

• Població, seguida d’una coma.
• Data (el dia del mes i l’any, en xifres; sense cap punt).

• Signatura. Consta dels elements següents:

• Càrrec, precedit de l’article corresponent.
• Signatura.
• Nom i cognoms.

El nom i els cognoms de qui signa en cap cas no poden anar precedits d’una forma de tractament (Sr., Sra., etc.).

• Annexos:

Si cal, s’hi poden afegir els annexos que es considerin pertinents. Convé fer-ne la llista al final de l’informe.

Es recomana una redacció fluïda, fàcil i entenedora. Convé tenir en compte els punts següents:

• S’han de separar els diferents apartats de l’informe i encapçalar-los amb un títol, a fi que es puguin identificar amb facilitat.
• Per aconseguir un text clar i ordenat, és important que els diferents paràgrafs tinguin unitat visual i temàtica.
• S’ha de buscar una redacció planera i clara, i defugir les oracions compostes, com ara les introduïdes per resultant, considerant, vist o atès.
• S’ha de prescindir de les expressions personalitzades, retòriques o redundants, de la sintaxi encarcarada, de les fórmules ampul·loses i innecessàries i dels calcs del castellà, com ara:

• El to general de l’informe ha de ser neutre i objectiu. Quan l’emissor s’ha de referir a ell mateix és preferible que ho faci en primera persona del singular, o, si es tracta d’una unitat, en tercera persona del singular o en primera persona del plural.
• Per a la redacció d’informes extensos, sobretot del tipus anàlisi, són molt importants els apartats de resum i conclusions perquè sintetitzen la informació rellevant.

Emissors: tercera persona del plural (ells/elles). Receptor: en l’acta d’inspecció genèrica no es fa referència a la persona destinatària.

En la redacció del contingut de l’acta d’inspecció genèrica oberta s’han de tenir en compte els punts següents:

• Organització del text en paràgrafs breus i separats.
• Explicació cronològica dels fets.
• Explicació entenedora de què és el que els agents veuen al lloc. Aquesta part de la descripció és molt important perquè respon a una explicació ambiental de tot allò que l’agent va veient en el decurs de la inspecció, en el cas d’un establiment, es fa una descripció de l’exterior i de l’interior.
• Rigor, precisió i propietat en l’ús dels termes.
• Frases curtes.
• El temps verbal més usual: el perfet, perquè l’acta s’emplena el mateix dia de la inspecció.

També hi pot haver compareixences en el cos de l’atestat un cop iniciat. Aquestes compareixences només les poden fer els funcionaris de policia quan, en el transcurs d’una investigació, presenten la persona detinguda i aporten dades o proves en relació amb els fets investigats.

Emissor: tercera persona del singular

Receptor: no s’hi fa referència.

Dades fixes:

• Localitat, dependències policials, hora, data, instructor i secretari (alguna d’aquestes dades, s’aprofita de l’encapçalament de l’atestat, per exemple: davant dels agents del mateix cos damunt esmentats i a l’hora i la data indicades).

Dades del compareixent:

COMPAREIX

• Poden comparèixer policies o ciutadans:
  • Els agents de policia s’han d’identificar per mitjà de la seva targeta d’identificació professional (TIP), mitjançant el seu número, el cos policial de pertinença i la destinació.
  • Els ciutadans s’han d’identificar. En recollir la filiació s’ha de fer constar si són dades manifestades (diu ser…) o acreditades (acredita ser…) i la classe de document que identifica el ciutadà (DNI, NIE, passaport, permís de conduir, etc.).

PRESENTA

• S’hi fa constar en qualitat de què són presentades a les dependències policials les persones (com a detingut/da…).

LLIURA

• S’ha de fer una descripció acurada dels materials i objectes que es lliuren (números de sèrie, marques, mides, etc.) i que tenen relació amb el delicte investigat. La descripció dels objectes, dels documents, etc., ha de ser molt minuciosa ja que s’han de poder identificar passi el temps que passi.

Hem de tenir en compte que es presenten persones i es lliuren documents/objectes.

MANIFESTA

• Aquí és on s’explica la història, què ha passat: és molt important tenir en compte l’ordre dels elements d’una frase.

• La manera de redactar ha de ser clara i concisa.
• S’han d’evitar frases llargues o que expressin diferents idees juntes.
• S’ha de comprovar que el text es llegeixi fàcilment.
• També s’ha d’evitar la utilització de terminologia complexa, cultismes o la pròpia de l’argot policial o de la delinqüència.
• En la redacció de les actes de declaració i manifestacions s’ha d’utilitzar sempre la conjunció que precedida per dos punts (..), a fi i efecte de diferenciar clarament els paràgrafs que compondran l’escrit.
• Les manifestacions de les persones que declarin s’han d’escriure en tercera persona, per evitar confusions sobre qui és la persona que fa la manifestació.
• S’ha de respectar sempre l’idioma triat per la persona que declara, així com el relat dels fets que faci. Quan utilitzi paraules, expressions, cites o qualsevol altra dada d’interès, s’han de recollir textualment en l’atestat i, quan alguna cosa es pugui prestar a confusió, un cop demanat el seu significat, la resposta s’ha de fer constar a continuació.

Dades generals

• Localitat, dependències policials, hora, data, agents actuants.
• En el cas de la G16, identificació de la persona detinguda (si és la G17, no), a més de l’hora i el dia i el motiu de la detenció

I LLIUREN

• Com a la compareixença, s’ha de fer una descripció acurada dels materials i objectes que es lliuren (números de sèrie, marques, mides, etc.) i que tenen relació amb el delicte investigat. La descripció dels objectes, dels documents, etc., ha de ser molt minuciosa, ja que s’han de poder identificar passi el temps que passi.

I MANIFESTEN

• S’explica què ha passat: és molt important l’ordre en general de l’explicació (fil cronològic) i l’ordre dels elements d’una frase.

• La manera de redactar ha de ser clara i concisa.
• S’han d’evitar frases llargues o que expressin diferents idees juntes.
• S’ha de comprovar que es llegeixi fàcilment.
• També s’ha d’evitar la utilització de terminologia complexa, cultismes o la pròpia de l’argot policial o de la delinqüència.
• En la redacció de les actes de declaració i manifestacions s’ha d’utilitzar sempre la conjunció que precedida per dos punts (..), a fi i efecte de diferenciar clarament els paràgrafs que compondran l’escrit.
• Les manifestacions de les persones que declarin s’han d’escriure en tercera persona, per evitar confusions sobre qui és la persona que fa la manifestació.
• S’ha de respectar sempre l’idioma triat per la persona que declara, així com el relat dels fets que faci. Quan utilitzi paraules, expressions, cites o qualsevol altra dada d’interès, s’han de recollir textualment en l’atestat i, quan alguna cosa es pugui prestar a confusió, un cop demanat el seu significat, la resposta s’ha de fer constar a continuació