Escriu amb estil

1.- Escriu amb estil

1.13.- Trets característics del llenguatge administratiu

Índex

Introducció

Mapa conceptual

Bibliografia

Índex

Índex

1.- Escriu amb estil

Introducció

En aquest recurs trobaràs les bases fonamentals per elaborar diferents tipus de documents administratius seguint un procés pautat per estructurar-los: organització d’idees, fixació dels tractaments, elements per escriure amb precisió, claredad i consició i aspectes sobre l’estructrua del text (les frase, els paràgrafs, els connectors i els signes de puntuació...). Així mateix es presenten les particularitats del llenguatge administratiu com a llenguatge d’especialitat.

Mapa conceptual

Bibliografia

ALTÉS, N.; PEJÓ, X. (2000): Manual de redacció administrativa. Vic. Eumo
Aquest manual presenta normes, regles o consells per organitzar els textos, per construir frases i per utilitzar nombroses convencions gràfiques i tipogràfiques, i ofereix mostres amb el disseny o presentació formal dels documents bàsics que es generen en un procediment administratiu.
Consorci per a la Normalització Lingüística (1992-1995): Guia lingüística per a les administracions locals. Barcelona.
Aquesta guia és una ajuda per redactar els textos administratius d'acord amb els criteris d'estandardització establerts per les administracions. També inclou un recull de terminologia en castellà amb la traducció al català i les convencions: majúscules i minúscules, abreviacions, puntuació i tractaments protocol·laris.
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1982-1992): Llengua i Administració. Barcelona.
En aquesta revista es poden trobar els exemples de la redacció de documents administratius més usuals, a més dels diversos comentaris sobre els termes propis d'aquest llenguatge d'especialitat.
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1994-1995): Llengua i Ús. Barcelona.
En aquesta revista, que és la continuació de la revista Llengua i Administració, es poden trobar els exemples de la redacció de documents administratius més usuals, a més dels diversos comentaris sobre els termes propis d'aquest llenguatge d'especialitat.
DUARTE, C.; ALSINA, A.; SIBINA, S. (1993): Manual de llenguatge administratiu. Barcelona. Escola d'Administració Pública de Catalunya.
És el manual clàssic de llenguatge administratiu. Inclou aspectes teòrics i pràctics relacionats amb l'aplicació d'aquest llenguatge d'especialitat.
Ministerio para las Administraciones Públicas (1990): Manual del lenguaje administrativo. Madrid. MAP.
Aquest manual fa una revisió del llenguatge administratiu castellà, en el qual es poden trobar molts dels conceptes aquí expressats i analitzats.
MESTRES, J.M. i altres (1995): Manual d'estil: la redacció i l'edició de textos. Vic. Eumo. UB, UPF, Rosa Sensat.
Aquest manual ofereix a totes aquelles persones que es dediquen a l'edició de textos una guia imprescindible en què es poden trobar els aspectes lingüístics més conflictius i també l'aplicació de les convencions. Els exemples que s'hi donen són molt il·lustradors.

Índex d'apartats

Trets característics del llenguatge administratiu

Els trets definitoris del llenguatge administratiu són la formalitat i la funcionalitat.

La formalitat té a veure amb el caràcter oficial i representatiu dels textos administratius, amb la necessitat que té aquest tipus de llenguatge d'adaptar-se a un gran ventall de possibles destinataris i amb el caràcter vinculant que tenen, per a tots ells, les decisions que s'hi expressen.

A efectes pràctics, la formalitat del llenguatge administratiu comporta que els textos s'hagin de redactar en un to neutre i impersonal, fent prevaler els òrgans davant les persones i defugint tots els elements lingüístics que puguin denotar un excés d'expressivitat, com per exemple les exclamacions i interjeccions, les frases de contingut emotiu, l'ús de la segona persona del singular per referir-nos al destinatari, etc.

Un exemple de to neutre i impersonal podria ser:

“El 24 de novembre de 2006 el Ple de l'Ajuntament va aprovar inicialment la modificació de les bases del premi de novel·la Memorial Pere Calders”.

Així mateix, cal que hi prevalgui l'objectivitat sobre la subjectivitat i que es mantingui sempre el ple respecte a les persones.

Per exemple, “En relació amb el vostre expedient ACT87/06, referent a la sol·licitud presentada el 10 de novembre de 2006 (RE 895/06), en què demanàveu llicència per dur a terme l'activitat de venda d'electrodomèstics, us comunico que no és procedent tramitar-la, ja que en el termini legalment establert no heu fet efectiva la taxa corresponent, l'acord amb el que preveu l'ordenança fiscal núm. 37.”

La funcionalitat està relacionada amb l'eficàcia dels textos en el procés comunicatiu. És a dir, amb la necessitat de buscar sempre la màxima precisió, concisió i claredat en els textos, a fi que els missatges siguin ben entesos pels destinataris.

Precisió. La precisió requereix que s'evitin sempre les ambigüitats i que s'utilitzin els termes de manera unívoca. A aquest aspecte, hi contribueix la utilització adequada de la terminologia i la fraseologia específiques, pròpies d'aquest àmbit professional, que permeten definir els conceptes amb exactitud.
Concisió. La concisió comporta fer un esforç per destacar la informació important i prescindir de la que no ho és. En certa mesura, es tracta de presentar la informació de la manera més breu possible, sense que això, però, hagi d'anar mai en detriment del contingut.
Claredat. Finalment, la claredat demana que es tendeixi a utilitzar un llenguatge accessible, dins del grau d'especialitat d'aquest àmbit de coneixement i de la necessitat de precisió, que sovint fa que s'hagin d'utilitzar termes estranys o amb un significat divers del que prenen en el llenguatge corrent.

Autor