Escriu amb estil
1.- Escriu amb estil
1.8.- La estructura del text. La frase
8 de 13
Índex
Introducció
Mapa conceptual
Bibliografia
Introducció

En aquest recurs trobaràs les bases fonamentals per elaborar diferents tipus de documents administratius seguint un procés pautat per estructurar-los: organització d’idees, fixació dels tractaments, elements per escriure amb precisió, claredad i consició i aspectes sobre l’estructrua del text (les frase, els paràgrafs, els connectors i els signes de puntuació...). Així mateix es presenten les particularitats del llenguatge administratiu com a llenguatge d’especialitat.

Mapa conceptual
Bibliografia
  • ALTÉS, N.; PEJÓ, X. (2000): Manual de redacció administrativa. Vic. Eumo
    Aquest manual presenta normes, regles o consells per organitzar els textos, per construir frases i per utilitzar nombroses convencions gràfiques i tipogràfiques, i ofereix mostres amb el disseny o presentació formal dels documents bàsics que es generen en un procediment administratiu.
  • Consorci per a la Normalització Lingüística (1992-1995): Guia lingüística per a les administracions locals. Barcelona.
    Aquesta guia és una ajuda per redactar els textos administratius d'acord amb els criteris d'estandardització establerts per les administracions. També inclou un recull de terminologia en castellà amb la traducció al català i les convencions: majúscules i minúscules, abreviacions, puntuació i tractaments protocol·laris.
  • Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1982-1992): Llengua i Administració. Barcelona.
    En aquesta revista es poden trobar els exemples de la redacció de documents administratius més usuals, a més dels diversos comentaris sobre els termes propis d'aquest llenguatge d'especialitat.
  • Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1994-1995): Llengua i Ús. Barcelona.
    En aquesta revista, que és la continuació de la revista Llengua i Administració, es poden trobar els exemples de la redacció de documents administratius més usuals, a més dels diversos comentaris sobre els termes propis d'aquest llenguatge d'especialitat.
  • DUARTE, C.; ALSINA, A.; SIBINA, S. (1993): Manual de llenguatge administratiu. Barcelona. Escola d'Administració Pública de Catalunya.
    És el manual clàssic de llenguatge administratiu. Inclou aspectes teòrics i pràctics relacionats amb l'aplicació d'aquest llenguatge d'especialitat.
  • Ministerio para las Administraciones Públicas (1990): Manual del lenguaje administrativo. Madrid. MAP.
    Aquest manual fa una revisió del llenguatge administratiu castellà, en el qual es poden trobar molts dels conceptes aquí expressats i analitzats.
  • MESTRES, J.M. i altres (1995): Manual d'estil: la redacció i l'edició de textos. Vic. Eumo. UB, UPF, Rosa Sensat.
    Aquest manual ofereix a totes aquelles persones que es dediquen a l'edició de textos una guia imprescindible en què es poden trobar els aspectes lingüístics més conflictius i també l'aplicació de les convencions. Els exemples que s'hi donen són molt il·lustradors.

La estructura del text. La frase

La frase, expressió amb sentit complet, és una peça clau en l'articulació dels textos administratius.

En els redactats convé mantenir l'ordre lineal de la frase, ja que és l'estructura que resulta més fàcil d'entendre.
(CCT/CCL) + S + V + CD + CI + CCircumstancials

Una subvenció va sol·licitar, per a l'escola bressol Els cargols, situada al carrer Gran, 5, de Mataró, el 15 de maig de 2001, el senyor Antoni Roure Puig. (NR)

El 15 de maig de 2001 el senyor Antoni Roure Puig va sol·licitar una subvenció per a l'escola bressol Els cargols, situada al carrer Gran, 5, de Mataró. (R)

 

A més, convé evitar les frases impersonals, perquè generen ambigüitat a qui les llegeix.
Es va requerir a l'interessat que presentés els documents necessaris per formalitzar la inscripció. (NR)

L'Ajuntament va requerir a l'interessat que presentés els documents necessaris per formalitzar la inscripció. (R)

 

Cal conèixer les diverses estructures que es poden utilitzar en la redacció dels textos i quins avantatges i inconvenients aporten cada una. Aquestes estructures són:

La frase activa:

Les frases actives faciliten la comprensió de les idees que s'hi exposen, en la mesura que el subjecte és el responsable de l'acció, l'agent, i el complement directe presenta l'element sobre el qual recau l'acció, el pacient. En presentar la informació seguint una seqüència lògica, les frases esdevenen més transparents.

S(agent) + V + CD(pacient) + altres complements

L'alcalde va presentar les novas propostes de funcionament als membres del Ple.

La passiva perifràstica: Es construeix amb el verb ser o ésser en forma personal i el participi d'un verb transitiu que concorda amb el subjecte gramatical.
En aquesta estructura, l'element sobre el qual recau l'acció, el pacient, fa la funció gramatical de subjecte, i l'agent, si hi apareix, fa la funció de complement. En invertir l'estructura lògica, l'oració es fa més difícil de seguir i d'entendre.

S(paciente) + ser/ésser + participi + per C agent

Les noves propostes de funcionament van ser presentades per l'alcalde als membres del Ple

La passiva pronominal:

Es forma amb un verb transitiu qualsevol en tercera persona i el pronom es. Aquesta estructura és molt utilitzada en textos administratius, encara que el fet de no expressar qui du a terme l'acció fa que presenti un elevat grau d'incertesa.

es + V 3º per.

Es van presentar les noves propostes de funcionament als membres del Ple.

A més, hi ha un problema afegit: les passives pronominals són incorrectes quan incorporen el complement agent, ja que és incongruent utilitzar el pronom es per amagar el responsable de l'acció i alhora esmentar-lo.

Es va atorgar la subvenció per part de l'Ajuntament. (INC)
La manera de corregir aquestes oracions passa per convertir-les en actives.
L'Ajuntament va atorgar la subvenció. (R)

La dislocació

És el resultat de desmuntar l'ordre natural de l'oració i substituir les parts desplaçades per pronoms febles. Aquesta construcció permet obtenir efectes semblants a la passiva perifràstica, en la mesura que permet destacar el complement directe, per exemple, però amb una construcció activa.

Les noves propostes de funcionament, les va presentar l'alcalde als membres del Ple.

Les frases llargues —de més de 30 paraules— resulten més difícils de llegir i d'entendre que les curtes. A fi de buscar la màxima intel·ligibilitat en els textos, cal tenir en compte aquest aspecte i procurar no excedir-se en la longitud de les frases.

Els incisos enriqueixen la idea bàsica de la frase amb informació complementària, però també l'allarguen fins a l'exageració. Si no s'hi posa mesura, fan perdre el fil discursiu. Els incisos s'han de col·locar en els llocs que molestin menys i s'ha d'evitar que separin les paraules que estiguin relacionades.

(S+V/V+CD)

El sector serveis, en aquest exercici, amb un creixement del valor afegit brut d'un 5,5%, ha obtingut un dels millors resultats dels últims anys. (NR)

En aquest exercici, el sector serveis ha obtingut un dels millors resultats dels últims anys amb un creixement del valor afegit brut d'un 5,5 %. (R)

 

Per nominalització s'entén aquell procés pel qual es tendeixen a utilitzar llargues construccions integrades per substantius, en lloc de fer servir un verb simple, un adverbi o un adjectiu.

En el cas d'una excessiva preocupació dels col·laboradors per la gramàtica, pot ser útil la coneixença d'aquestes tècniques de redacció i l'anàlisi dels seus defectes durant l'escriptura d'informes. (NR)

En el cas que els col·laboradors es preocupin excessivament per la gramàtica, pot ser útil que coneguin aquestes tècniques de redacció i analitzin els defectes que tenen mentre escriuen informes. (R)

Us comunico que el Servei de Gestió Econòmica ha procedit a realitzar el pagament de la factura número 375/2007. (NR) Us comunico que el Servei de Gestió Econòmica us ha pagat la factura número 375/2007. (R)

Les subordinades de gerundi són força presents en la redacció administrativa.

L'abús d'aquestes estructures tendeix a encarcarar la redacció i a dificultar la comprensió de la frase.

A més, cal recordar que, perquè aquestes oracions siguin correctes, l'acció que indica el verb en gerundi ha de ser simultània o anterior a la del verb principal, mai posterior.

Recordant la figura del catedràtic d'Estructura econòmica, el rector va tancar l'acte.

Però són incorrectes les oracions subordinades amb:
− Gerundi copulatiu o de posterioritat.
− Gerundi especificatiu.

Gerundi copulatiu o de posterioritat: És incorrecte utilitzar el gerundi per enllaçar dues accions que estan coordinades i que es produeixen l'una després de l'altra.
Es va incendiar l'edifici de serveis, calculant-se les pèrdues en sis milions d'euros. (INC)

Es va incendiar l'edifici de serveis i les pèrdues es calculen en sis milions d'euros. (R)

El president va obrir la sessió, presentant a continuació el secretari les modificacions al Projecte. (INC) El president va obrir la sessió, i el secretari va presentar a continuació les modificacions al Projecte. (R)
El gerundi especificatiu: També és incorrecte fer servir el gerundi per introduir una construcció que té com a funció determinar o especificar un concepte anterior.
Ordre regulant la concessió d'ajuts a empreses dedicades al sector turístic. (INC) Ordre per la qual es regula la concessió d'ajuts a empreses dedicades al sector turístic.(R)

Cal tenir en compte que les frases positives incideixen en els aspectes més agradables, acostumen a proporcionar més informació i són més ben rebudes pel lector que les frases negatives.

A més, les frases amb dobles negacions generen oracions difícils de comprendre.

No és impossible que la Comissió aprovi aquest Projecte. (NR)

Es va incendiar l'edifici de serveis i les pèrdues es calculen en sis milions d'euros. (R)

Autoria:

Continguts basats en el manual:  ALTÉS, N. PEJÓ, X. "Elaboració de documents administratius" (2007) Barcelona: Diputació de Barcelona. 

Disseny i desenvolupament: Factory And Solutions in Media SL

Base estructura.

Base redacción.

Base lenguaje.

Mapa: Elaboració de documents administratius

El procés de composició de textos

Exemple de estructuració de idees

Redaccció

Els signes de puntuació

Icono ok

Icono no ok

Inici
Disminuir mida de lletra
Augmentar mida de lletra
Ajuda
Anterior
Següent
Índex Apartats
Has de visitar els apartats anteriors abans de visitar aquest