-
1.- Cas 2. Diagnosi estratègica de Farinell
- 1.1.- Introducció
- 1.2.- Punt de partida
- 1.3.- Ara fes-ho tu: reflexiona sobre la importància de l’anàlisi estratègica
- 1.4.- Marc de treball a les sessions presencials
- 1.5.- Ara fes-ho tu: analitza el marc de treball de les sessions presencials
- 1.6.- Sessió de taller 1: acollida i recordatori de la metodologia
- 1.7.- Sessió de taller 1: dades de territori i urbanisme del municipi
- 1.8.- Ara fes-ho tu: reviseu i completeu la matriu DAFO sobre territori i urbanisme
- 1.9.- Sessió de taller 2: dades socials
- 1.10.- Ara fes-ho tu: analitza i completa la matriu DAFO sobre la variable social
- 1.11.- Sessió de taller 3: dades d’activitat econòmica
- 1.12.- Ara fes-ho tu: analitza l’activitat econòmica i elabora la matriu DAFO
- 1.13.- Tancament de les sessions de treball
- 1.-
Cas 2. Diagnosi estratègica de Farinell
- 1.2.- Punt de partida
- 1.4.- Marc de treball a les sessions presencials
- 1.7.- Sessió de taller 1: dades de territori i urbanisme del municipi
- 1.8.- Ara fes-ho tu: reviseu i completeu la matriu DAFO sobre territori i urbanisme
- 1.9.- Sessió de taller 2: dades socials
- 1.10.- Ara fes-ho tu: analitza i completa la matriu DAFO sobre la variable social
- 1.11.- Sessió de taller 3: dades d’activitat econòmica
- 1.12.- Ara fes-ho tu: analitza l’activitat econòmica i elabora la matriu DAFO
El treball amb el "Cas 2. Diagnosi estratègica de Farinell" promou el desenvolupament de la següent capacitat:
Definir noves línies d’actuació per a la seva àrea, del seu servei, etc., anticipant-se a les necessitats futures de l’organització en aquest àmbit.
Esperem que el treball que el cas planteja et permeti:
Conèixer el procés de l’anàlisi estratègica.
Identificar las seves fases en situacions reals, complexes i properes a l’entorn de treball.
Analitzar críticament les decisions preses, detectar errors i proposar les solucions adequades i acotades en aquestes situacions.
Efectuar l’anàlisi externa: identificar reptes i elaborar les matrius DAFO.
Aquest és el mapa conceptual del curs Anàlisi estratègica. En el "Cas 2. Diagnosi estratègica de Farinell" treballes els següents conceptes i les seves relacions:
Amenaces
Situacions o factors desfavorables, actuals o futurs, que han de ser enfrontats amb la
idea de minimitzar danys i de gestionar perquè no impedeixin la consecució dels objectius.
Anàlisi estratègica
Procés mitjançant el qual els líders d’una organització identifiquen, recerquen
i analitzen la informació clau per definir la seva estratègia de futur.
Arbre de problemes
Eina d’anàlisi que permet establir les relacions causa-efecte i identificar clarament
quines són les problemàtiques nuclears.
Debilitats
Limitacions internes de l’àmbit organitzatiu i que el situen en una posició desfavorable
o de vulnerabilitat en relació amb l’entorn.
Factors externs
Oportunitats i amenaces externes que envolten i afecten l’àmbit organitzatiu.
Factors interns
Debilitats i fortaleses de l’àmbit organitzatiu a l’hora d’enfrontar-se als elements
crítics externs.
Fortaleses
Aspectes favorables de l’àmbit organitzatiu, que el posicionen en condicions de respondre
de manera eficaç davant d’una oportunitat o una amenaça externa.
Matriu DAFO
Eina d’anàlisi de debilitats, amenaces, de fortaleses i d’oportunitats que permet posar
en relació els factors externs que afecten el seu àmbit organitzatiu, i la seva capacitat de resposta davant dels reptes i
de les oportunitats plantejades, per tal de valorar la utilitat de les forces i els handicaps derivats de les debilitats respecte
als elements crítics que envolten i a què s’enfronta l’organització.
Matriu de priorització
Eina d’anàlisi que permet ordenar els reptes segons criteris d’impacte i esforç.
Missió
Declaració dels principis d’una organització. Estableix el marc del desenvolupament estratègic
així com els serveis o productes que cal oferir per assolir-los.
Objectiu operatiu
Expressió vàlida, simple, assolible, reptadora, acceptable i quantificada dels
resultats que l’organització pretén aconseguir en un temps determinat.
Oportunitats
Factors o possibles canvis de l’entorn que resulten favorables i/o explotables i que
poden significar una millora en el nostre posicionament i que, en definitiva, poden facilitar l’assoliment dels nostres objectius.
Programa d’Actuació Municipal
Planificació quadriennal de l’ajuntament d’acord amb el programa electoral
de l’Equip de Govern i Pla Estratègic.
Sistema
Conjunt organitzat d’àmbits i agents interactuants i interdependents, que es relacionen formant
un tot unitari i complex per assolir un objectiu general, que reben unes entrades (d’informació, de recursos, demandes, etc.),
executen processos, presten serveis, i impacten sobre l’espai (ciutadania, clientela, proveïdors/ores, etc.) en què es desenvolupen.
Visió
Declaració d’allò que es vol aconseguir i quin és el futur desitjat per l’organització.
Documents de Prospectiva i Estratègia (2002). “Guia sobre el desenvolupament estratègic a Catalunya”. Número 1. Observatori de Desenvolupament Econòmic de Catalunya. Barcelona.
GODET, M. (coord.) (200). “La caja de herramientas de la prospectiva estratégica”. Cuadernos de Lips n. 5. Institut d’Investigation Prospective et Stratégique. París.
LINDBLOM, C. (1991). “El proceso de elaboración de políticas públicas”. INAP. Madrid.
MARTÍ, J. (2006). Eines per a la participació ciutadana. Tècniques participatives per al debat grupal. Diputació de Barcelona. Barcelona.
- 1.1.- Introducció
- 1.2.- Punt de partida
- 1.3.- Ara fes-ho tu: reflexiona sobre la importància de l’anàlisi estratègica
- 1.4.- Marc de treball a les sessions presencials
- 1.5.- Ara fes-ho tu: analitza el marc de treball de les sessions presencials
- 1.6.- Sessió de taller 1: acollida i recordatori de la metodologia
- 1.7.- Sessió de taller 1: dades de territori i urbanisme del municipi
- 1.8.- Ara fes-ho tu: reviseu i completeu la matriu DAFO sobre territori i urbanisme
- 1.9.- Sessió de taller 2: dades socials
- 1.10.- Ara fes-ho tu: analitza i completa la matriu DAFO sobre la variable social
- 1.11.- Sessió de taller 3: dades d’activitat econòmica
- 1.12.- Ara fes-ho tu: analitza l’activitat econòmica i elabora la matriu DAFO
- 1.13.- Tancament de les sessions de treball
Ara fes-ho tu: analitza i completa la matriu DAFO sobre la variable social
És el moment en què has d’intentar elaborar la matriu DAFO amb les dades socials per tal que després la puguem discutir conjuntament.
Et proposem, per tant, un treball en dues parts:
Elabora la matriu DAFO.
Reflexiona conjuntament amb els teus companys i companyes.
Autor:
Maria José Bonet
Copyright:
Diputació de Barcelona
La tasca del comandament públic
A l'hora de concretar el Programa d'Actuació Municipal (PAM), el comandament públic ha d'analitzar en profunditat l'entorn i l'organització per conèixer exactament els reptes operatius als quals s'ha de fer front i les capacitats amb què es compta per fer-ho.
El comandament públic és responsable, d'acord amb les demandes del/de la seu/seva superior, de sistematitzar la recollida d'informació de les actuacions que porta a terme el seu equip de treball i els serveis externalitzats del seu àmbit d'actuació, tot garantint la seva fiabilitat, claredat i rellevància.
El comandament públic és responsable de liderar els treballs d'anàlisi i investigació del context en què s'emmarca la seva acció (social, econòmic, legal, etc.), amb l'objectiu de conèixer els reptes i els condicionants als quals cal donar resposta, així com detectar bones pràctiques, alternatives d'acció, etc.
Àmbits i eines metodològiques
Els àmbits d’anàlisi conceptual inclouen les principals variables que hauria de revisar l’equip d’anàlisi estratègica, tant de l’organització com de l’entorn en què es mou:
Internes: estructura jerarquicofuncional, processos, recursos humans, recursos materials, recursos econòmics, i resultats assolits.
Externes: territori i urbanisme, medi ambient, socials, activitat econòmica i marc institucional.
Les eines metodològiques per realitzar l’anàlisi són:
La matriu DAFO.
L’arbre de problemes.
Segons Godet (2000), «Les eines que s'utilitzen en la prospectiva permeten organitzar i estructurar de manera transparent i eficaç la reflexió col·lectiva sobre les apostes i els reptes de futur».
La Matriu DAFO és una eina metodològica que ordena i classifica les debilitats o fortaleses internes, i les amenaces o oportunitats externes per a l’organització.
L’arbre de problemes estableix les relacions de causa-efecte entre les debilitats i fortaleses, i entre les amenaces i oportunitats per destriar els elements nuclears d'aquestes.
Una empresa consultora és un equip extern de suport per al desenvolupament de l’anàlisi estratègica que no forma part de l’estructura fixa de l’organització. Pot desvincular-se de les pressions dels grups d’interès i valorar competències i aspectes innovadors.
La variable "territori i urbanisme"
Les dades relatives al territori i a l'urbanisme fan referència als elements sobre els quals treballa l'ajuntament o que impacten sobre aquest. Es relacionen amb:
Orografia del territori.
Organització del territori a partir dels plans generals urbanístics i plans d'usos.
Accessibilitat i connectivitat.
Infraestructures disponibles.
Nivell de fractura digital.
Fonts d'informació de la variable "territori i urbanisme"
Referides a la variable territori i urbanisme, les fonts d’informació més importants al teu abast són:
Cartografia municipal.
Observatoris socioeconòmics municipals.
Instituts estadístics autonòmics i estatals.
Enquestes ciutadanes.
Grups de treball amb ciutadans/es-clients/es, proveïdors/es i associacions.
Variable social
Les dades socials fan referència a tots aquells elements sobre els quals ha de treballar l’ajuntament per obligació legal, així com sobre els canvis que impacten sobre la seva tasca:
Poblacionals (estructurals, de creixement i de distribució).
Nivells d’instrucció.
Necessitats socials (per manca d’autonomia, relacionals, o instrumentals).
- Associacionisme i participació ciutadana.
Fonts d’informació de la variable social
Les fonts socials d’informació més importants al teu abast són:
Observatoris sociodemogràfics municipals.
Memòria d’execució dels àmbits municipals d’atenció a les persones.
Agències autonòmiques especialitzades en els serveis personals.
Grups de treball amb ciutadans/es-clients/es, els proveïdors i les associacions.
Variable "activitat econòmica"
Les dades d’activitat econòmica fan referència a les variables contextuals sobre les quals treballa l’ajuntament o que afecten les tasques desenvolupades per ell en relació amb:
Ocupació (població activa, aturats, etc.).
Capacitat de creixement econòmic.
Teixit empresarial (estructura, distribució, evolució).
Efectes sobre la població pel que fa a rendes.
Fonts d'informació de la variable "activitat econòmica"
Les fonts d’informació més importants al teu abast són:
Observatoris sociodemogràfics municipals.
Memòria d’execució dels àmbits municipals d’atenció a les persones.
Agències autonòmiques especialitzades en els serveis personals.
Grups de treball amb ciutadans/es-clients/es, empresaris/àries i les associacions.
Dades socials
Evolució de la població
En el període 2002-2010, la població de Farinell ha crescut a un ritme constant i intens. D'aquesta manera, s'ha incrementat aproximadament un 21% per a l'agregat del període. S'observa que la immigració explica el 62,7% del creixement entre 2006 i 2008, mentre que el creixement natural només n'explicava el 37,6%.
La gran concentració de població immigrada en un barri del municipi pot generar recel veïnal, estigmatització i dificultats de convivència.
La immigració de la darrera dècada ha estat majoritàriament de països extracomunitaris, principalment africans, que s'han concentrat sobretot a Farinell nord a causa del preu comparativament més assequible de l'habitatge. Com a conseqüència d'aquesta concentració de persones nouvingudes, amb escassos recursos econòmics i diferències socioculturals, s'ha observat que la integració d'aquestes persones, per bé que no és conflictiva, sí dóna lloc a dificultats. S'ha de ressaltar que si bé el percentatge de població estrangera a Farinell és equiparable a la mitjana comarcal, al barri de Farinell nord aquest percentatge és del 37,86%, xifra que el converteix en una de les zones amb més immigració de tot el país.
La piràmide de població de Farinell segueix, en termes generals, una estructura segons gènere i edat semblant a la de la comarca. No obstant això, es percep una diferència significativa entre el municipi i la comarca: Farinell presenta una concentració molt elevada d'homes entre 30 i 39 anys.
En el període 2002-2009, el percentatge de gent gran i l'índex de sobreenvelliment han augmentat, la qual cosa ha posat de manifest que hi ha més gent gran i que, alhora, aquest col·lectiu està més envellit, de manera que hauran augmentat les seves necessitats i el seu grau de dependència. Tot i això, les dades del municipi són més favorables que les observades a Catalunya i la comarca, on el procés de sobreenvelliment és més significatiu. Aquests resultats es poden explicar a partir de l'arribada constant d'immigrants al municipi (la majoria són homes joves amb una mitjana d'edat de 29 anys) que cerquen oportunitats de treballar i que incrementen la població potencialment activa i la natalitat.
Educació
En relació amb el grau d'instrucció de la població, s'ha incrementat significativament el percentatge de població que se situa en la categoria de sense estudis, que augmenta l'oferta de treball no qualificat. Altrament, també cal destacar que el percentatge de persones que ha cursat estudis superiors o universitaris no arriba en cap dels casos al 3,5%, i que el segon increment més notable del període es registra en els estudis de FP de grau mitjà, que passen del 6,42 al 9% (per contra, baixen l'FP superior, el batxillerat superior i els llicenciats).
Podem concloure, doncs, que la bona percepció ciutadana en matèria d'educació és un factor positiu, i que existeix un compromís de la Generalitat per corregir els dèficits en ensenyament secundari.
Pel que fa a la percepció ciutadana en matèria d'educació, es valora com a correcte el funcionament i la qualitat dels centres educatius, tot i que la futura construcció del nou Institut d'Educació Secundària és vista com un tema de màxima prioritat: actualment, una part dels alumnes de secundària utilitza aules habilitades dins mòduls prefabricats. Segons les previsions compartides entre la regidoria d'Ensenyament i el Departament d'Educació, el nou institut estarà construït i habilitat per començar les classes al curs escolar 2011-2012.
Habitatge
Pel que fa a la política d'habitatge, Farinell i els dos municipis veïns han signat un conveni per gestionar una Oficina Local d'Habitatge mancomunadament. L'acord de mancomunar-lo permet consolidar un servei de difícil sostenibilitat per les dimensions del municipi.
En relació amb l'oferta d'habitatges de protecció oficial (HPO), actualment Farinell no disposa d'habitatges de compra ni de lloguer, i no es té previsió de portar a terme cap actuació a curt termini. La percepció de la ciutadania de Farinell és que el preu actual de l'habitatge és elevat i comparativament superior al dels municipis veïns. Aquest fet també queda recollit a la darrera enquesta de percepció ciutadana, segons la qual l'accés a l'habitatge és el cinquè problema més important del municipi, i el segon per a la població jove.
Malgrat les dificultats d'accés a un habitatge de la població jove, Farinell no disposa d'oferta d'habitatges de protecció oficial.
Segons la informació aportada per la Regidoria de Benestar Social de l'Ajuntament, a partir de la difícil conjuntura econòmica actual, les incidències socials s'han agreujat considerablement des del primer semestre de 2009, especialment les que tenen a veure amb els problemes econòmics. Des de serveis socials s'està atenent persones incapaces d'afrontar el pagament de l'habitatge, o casos de famílies en què, a causa de la incidència de l'atur, cap dels membres adults compta amb algun tipus d'ingrés. Aquesta tendència, que sobrepassa la capacitat d'actuació del nivell local, es preveu que continuï fins que no millori la conjuntura econòmica i es tradueixi en una repunt de l'ocupació.
Matriu DAFO: territori i urbanisme
Mapa conceptual
Matriu DAFO: dades socials
Matriu DAFO
Distribució de la població de Farinell segons el nivell d’estudis (2001-2009)
Matriu DAFO: dades econòmiques
Enquestes i opinió de la ciutadania
Enquestes i opinió de la ciutadania
