Anàlisi estratègica per a comandaments públics
1.- Cas 2. Diagnosi estratègica de Farinell
1.6.- Sessió de taller 1: acollida i recordatori de la metodologia
6 de 13
Índex
Competències
Objectius
Mapa conceptual
Glossari
Bibliografia
Índex
Competències

El treball amb el "Cas 2. Diagnosi estratègica de Farinell" promou el desenvolupament de la següent capacitat:

  • Definir noves línies d’actuació per a la seva àrea, del seu servei, etc., anticipant-se a les necessitats futures de l’organització en aquest àmbit.

Objectius

Esperem que el treball que el cas planteja et permeti:

  • Conèixer el procés de l’anàlisi estratègica.

  • Identificar las seves fases en situacions reals, complexes i properes a l’entorn de treball.

  • Analitzar críticament les decisions preses, detectar errors i proposar les solucions adequades i acotades en aquestes situacions.

  • Efectuar l’anàlisi externa: identificar reptes i elaborar les matrius DAFO.

Mapa conceptual

Aquest és el mapa conceptual del curs Anàlisi estratègica. En el "Cas 2. Diagnosi estratègica de Farinell" treballes els següents conceptes i les seves relacions:

Glossari

Amenaces
Situacions o factors desfavorables, actuals o futurs, que han de ser enfrontats amb la idea de minimitzar danys i de gestionar perquè no impedeixin la consecució dels objectius.

Anàlisi estratègica
Procés mitjançant el qual els líders d’una organització identifiquen, recerquen i analitzen la informació clau per definir la seva estratègia de futur.

Arbre de problemes
Eina d’anàlisi que permet establir les relacions causa-efecte i identificar clarament quines són les problemàtiques nuclears.

Debilitats
Limitacions internes de l’àmbit organitzatiu i que el situen en una posició desfavorable o de vulnerabilitat en relació amb l’entorn.

Factors externs
Oportunitats i amenaces externes que envolten i afecten l’àmbit organitzatiu.

Factors interns
Debilitats i fortaleses de l’àmbit organitzatiu a l’hora d’enfrontar-se als elements crítics externs.

Fortaleses
Aspectes favorables de l’àmbit organitzatiu, que el posicionen en condicions de respondre de manera eficaç davant d’una oportunitat o una amenaça externa.

Matriu DAFO
Eina d’anàlisi de debilitats, amenaces, de fortaleses i d’oportunitats que permet posar en relació els factors externs que afecten el seu àmbit organitzatiu, i la seva capacitat de resposta davant dels reptes i de les oportunitats plantejades, per tal de valorar la utilitat de les forces i els handicaps derivats de les debilitats respecte als elements crítics que envolten i a què s’enfronta l’organització.

Matriu de priorització
Eina d’anàlisi que permet ordenar els reptes segons criteris d’impacte i esforç.

Missió
Declaració dels principis d’una organització. Estableix el marc del desenvolupament estratègic així com els serveis o productes que cal oferir per assolir-los.

Objectiu operatiu
Expressió vàlida, simple, assolible, reptadora, acceptable i quantificada dels resultats que l’organització pretén aconseguir en un temps determinat.

Oportunitats
Factors o possibles canvis de l’entorn que resulten favorables i/o explotables i que poden significar una millora en el nostre posicionament i que, en definitiva, poden facilitar l’assoliment dels nostres objectius.

Programa d’Actuació Municipal
Planificació quadriennal de l’ajuntament d’acord amb el programa electoral de l’Equip de Govern i Pla Estratègic.

Sistema
Conjunt organitzat d’àmbits i agents interactuants i interdependents, que es relacionen formant un tot unitari i complex per assolir un objectiu general, que reben unes entrades (d’informació, de recursos, demandes, etc.), executen processos, presten serveis, i impacten sobre l’espai (ciutadania, clientela, proveïdors/ores, etc.) en què es desenvolupen.

Visió
Declaració d’allò que es vol aconseguir i quin és el futur desitjat per l’organització.

Bibliografia
  • Documents de Prospectiva i Estratègia (2002). “Guia sobre el desenvolupament estratègic a Catalunya”. Número 1. Observatori de Desenvolupament Econòmic de Catalunya. Barcelona.

  • GODET, M. (coord.) (200). “La caja de herramientas de la prospectiva estratégica”. Cuadernos de Lips n. 5. Institut d’Investigation Prospective et Stratégique. París.

  • LINDBLOM, C. (1991). “El proceso de elaboración de políticas públicas”. INAP. Madrid.

  • MARTÍ, J. (2006). Eines per a la participació ciutadana. Tècniques participatives per al debat grupal. Diputació de Barcelona. Barcelona.

Sessió de taller 1: acollida i recordatori de la metodologia

Jordi: —Hola, sóc el Jordi, el cap de l’Àrea d’Urbanisme i Mobilitat, i avui seré el vostre dinamitzador del grup per la meva relació amb aquest àmbit d’anàlisi.

Les sessions les començarem fent un repàs de les característiques bàsiques del territori i l’urbanisme del municipi per tal d’identificar, posteriorment i de manera grupal, quins són els punts forts i punts febles en relació amb el desenvolupament econòmic local.

 

Us recordo que els objectius del PAM que fan referència a aquest àmbit d’anàlisi i que cal tenir presents són:

  • Impulsar reformes urbanístiques que millorin els eixos comercials, industrials i cívics de la ciutat.

  • Impulsar els sectors industrials del municipi (polígons) mitjançant la millora dels espais i l'increment dels serveis que aporten valor al teixit empresarial.

  • Millorar la mobilitat de la ciutat i ampliar el transport públic d’acord amb la demanda actual i futura.

 

Recordeu que l’anàlisi DAFO, operativament, es representa mitjançant un quadre de doble entrada. Els factors interns fan referència a les debilitats i a les fortaleses de l’organització a l’hora d’enfrontar-se als elements crítics externs. Els factors externs, per la seva banda, tenen relació amb les oportunitats i les amenaces que envolten i afecten l’organització. Quins penseu que poden ser els que fan referència al nostre cas?

 

El Jordi va mostrar el quadre de doble entrada i et va demanar a tu i a la resta dels participants que aportéssiu exemples.

Així, el Jaume va dir que una feblesa sobre l’entorn territorial seria el nostre sistema de transport ferroviari, i una fortalesa, que és un territori molt industrial.

 

La Judith, una altra companya de les sessions, va aportar els exemples d’ amenaces, que en el nostre cas anirien relacionades amb les actuacions o els elements desfavorables que realitzen la resta d’agents implicats en l’impuls, la definició i la gestió de polítiques de desenvolupament local, en les accions de suport a aquestes. El Sergi, per la seva banda, va plantejar que les oportunitats són avinenteses que ofereix l’entorn i que el Pla pot aprofitar per impulsar el desenvolupament local.

 

Per exemple, les negatives de desenvolupar una infraestructura de comunicacions necessària, que s’escapa de les competències municipals, són una amenaça.

Per exemple, comptar amb un transport d’autobusos urbans de qualitat pot considerar-se una oportunitat.

Per comprendre aquesta part del cas, consulta el material conceptual que s’indica al marge.

 

 

Així doncs, en un primer moment d’aquesta sessió s’ha revisat la metodologia i l’eina que s’utilitzarà. En un segon moment, es treballa ja la primera variable: el territori i l’urbanisme.

Documents

Per recordar la importància de la metodologia pròpia de l’anàlisi estratègica i les característiques de la matriu DAFO, consulta els apartats Metodologia de l’anàlisi estratègica i Conceptualització de l’anàlisi estratègica.

Autor:

Maria José Bonet

La tasca del comandament públic

A l'hora de concretar el Programa d'Actuació Municipal (PAM), el comandament públic ha d'analitzar en profunditat l'entorn i l'organització per conèixer exactament els reptes operatius als quals s'ha de fer front i les capacitats amb què es compta per fer-ho.

El comandament públic és responsable, d'acord amb les demandes del/de la seu/seva superior, de sistematitzar la recollida d'informació de les actuacions que porta a terme el seu equip de treball i els serveis externalitzats del seu àmbit d'actuació, tot garantint la seva fiabilitat, claredat i rellevància.

El comandament públic és responsable de liderar els treballs d'anàlisi i investigació del context en què s'emmarca la seva acció (social, econòmic, legal, etc.), amb l'objectiu de conèixer els reptes i els condicionants als quals cal donar resposta, així com detectar bones pràctiques, alternatives d'acció, etc.

Àmbits i eines metodològiques

Els àmbits d’anàlisi conceptual inclouen les principals variables que hauria de revisar l’equip d’anàlisi estratègica, tant de l’organització com de l’entorn en què es mou:

  • Internes: estructura jerarquicofuncional, processos, recursos humans, recursos materials, recursos econòmics, i resultats assolits.

  • Externes: territori i urbanisme, medi ambient, socials, activitat econòmica i marc institucional.

 

Les eines metodològiques per realitzar l’anàlisi són:

  • La matriu DAFO.

  • L’arbre de problemes.

Segons Godet (2000), «Les eines que s'utilitzen en la prospectiva permeten organitzar i estructurar de manera transparent i eficaç la reflexió col·lectiva sobre les apostes i els reptes de futur».

 

La Matriu DAFO és una eina metodològica que ordena i classifica les debilitats o fortaleses internes, i les amenaces o oportunitats externes per a l’organització.

L’arbre de problemes estableix les relacions de causa-efecte entre les debilitats i fortaleses, i entre les amenaces i oportunitats per destriar els elements nuclears d'aquestes.

 

Una empresa consultora és un equip extern de suport per al desenvolupament de l’anàlisi estratègica que no forma part de l’estructura fixa de l’organització. Pot desvincular-se de les pressions dels grups d’interès i valorar competències i aspectes innovadors.

La variable "territori i urbanisme"

Les dades relatives al territori i a l'urbanisme fan referència als elements sobre els quals treballa l'ajuntament o que impacten sobre aquest. Es relacionen amb:

  • Orografia del territori.

  • Organització del territori a partir dels plans generals urbanístics i plans d'usos.

  • Accessibilitat i connectivitat.

  • Infraestructures disponibles.

  • Nivell de fractura digital.

Fonts d'informació de la variable "territori i urbanisme"

Referides a la variable territori i urbanisme, les fonts d’informació més importants al teu abast són:

  • Cartografia municipal.

  • Observatoris socioeconòmics municipals.

  • Instituts estadístics autonòmics i estatals.

  • Enquestes ciutadanes.

  • Grups de treball amb ciutadans/es-clients/es, proveïdors/es i associacions.

Variable social

Les dades socials fan referència a tots aquells elements sobre els quals ha de treballar l’ajuntament per obligació legal, així com sobre els canvis que impacten sobre la seva tasca:

  • Poblacionals (estructurals, de creixement i de distribució).

  • Nivells d’instrucció.

  • Necessitats socials (per manca d’autonomia, relacionals, o instrumentals).

  • Associacionisme i participació ciutadana.

Fonts d’informació de la variable social

Les fonts socials d’informació més importants al teu abast són:

  • Observatoris sociodemogràfics municipals.

  • Memòria d’execució dels àmbits municipals d’atenció a les persones.

  • Agències autonòmiques especialitzades en els serveis personals.

  • Grups de treball amb ciutadans/es-clients/es, els proveïdors i les associacions.

Variable "activitat econòmica"

Les dades d’activitat econòmica fan referència a les variables contextuals sobre les quals treballa l’ajuntament o que afecten les tasques desenvolupades per ell en relació amb:

  • Ocupació (població activa, aturats, etc.).

  • Capacitat de creixement econòmic.

  • Teixit empresarial (estructura, distribució, evolució).

  • Efectes sobre la població pel que fa a rendes.

Fonts d'informació de la variable "activitat econòmica"

Les fonts d’informació més importants al teu abast són:

  • Observatoris sociodemogràfics municipals.

  • Memòria d’execució dels àmbits municipals d’atenció a les persones.

  • Agències autonòmiques especialitzades en els serveis personals.

  • Grups de treball amb ciutadans/es-clients/es, empresaris/àries i les associacions.

Matriu DAFO: territori i urbanisme

Mapa conceptual

Matriu DAFO: dades socials

Matriu DAFO

Distribució de la població de Farinell segons el nivell d’estudis (2001-2009)

Matriu DAFO: dades econòmiques

Enquestes i opinió de la ciutadania

Enquestes i opinió de la ciutadania

Inici
Disminuir mida de lletra
Augmentar mida de lletra
Ajuda
Anterior
Següent
Índex Apartats
Has de visitar els apartats anteriors abans de visitar aquest