1.- Cas 2. Diagnosi estratègica de Farinell
El treball amb el "Cas 2. Diagnosi estratègica de Farinell" promou el desenvolupament de la següent capacitat:
Definir noves línies d’actuació per a la seva àrea, del seu servei, etc., anticipant-se a les necessitats futures de l’organització en aquest àmbit.
Esperem que el treball que el cas planteja et permeti:
Conèixer el procés de l’anàlisi estratègica.
Identificar las seves fases en situacions reals, complexes i properes a l’entorn de treball.
Analitzar críticament les decisions preses, detectar errors i proposar les solucions adequades i acotades en aquestes situacions.
Efectuar l’anàlisi externa: identificar reptes i elaborar les matrius DAFO.
Amenaces
Situacions o factors desfavorables, actuals o futurs, que han de ser enfrontats amb la
idea de minimitzar danys i de gestionar perquè no impedeixin la consecució dels objectius.
Anàlisi estratègica
Procés mitjançant el qual els líders d’una organització identifiquen, recerquen
i analitzen la informació clau per definir la seva estratègia de futur.
Arbre de problemes
Eina d’anàlisi que permet establir les relacions causa-efecte i identificar clarament
quines són les problemàtiques nuclears.
Debilitats
Limitacions internes de l’àmbit organitzatiu i que el situen en una posició desfavorable
o de vulnerabilitat en relació amb l’entorn.
Factors externs
Oportunitats i amenaces externes que envolten i afecten l’àmbit organitzatiu.
Factors interns
Debilitats i fortaleses de l’àmbit organitzatiu a l’hora d’enfrontar-se als elements
crítics externs.
Fortaleses
Aspectes favorables de l’àmbit organitzatiu, que el posicionen en condicions de respondre
de manera eficaç davant d’una oportunitat o una amenaça externa.
Matriu DAFO
Eina d’anàlisi de debilitats, amenaces, de fortaleses i d’oportunitats que permet posar
en relació els factors externs que afecten el seu àmbit organitzatiu, i la seva capacitat de resposta davant dels reptes i
de les oportunitats plantejades, per tal de valorar la utilitat de les forces i els handicaps derivats de les debilitats respecte
als elements crítics que envolten i a què s’enfronta l’organització.
Matriu de priorització
Eina d’anàlisi que permet ordenar els reptes segons criteris d’impacte i esforç.
Missió
Declaració dels principis d’una organització. Estableix el marc del desenvolupament estratègic
així com els serveis o productes que cal oferir per assolir-los.
Objectiu operatiu
Expressió vàlida, simple, assolible, reptadora, acceptable i quantificada dels
resultats que l’organització pretén aconseguir en un temps determinat.
Oportunitats
Factors o possibles canvis de l’entorn que resulten favorables i/o explotables i que
poden significar una millora en el nostre posicionament i que, en definitiva, poden facilitar l’assoliment dels nostres objectius.
Programa d’Actuació Municipal
Planificació quadriennal de l’ajuntament d’acord amb el programa electoral
de l’Equip de Govern i Pla Estratègic.
Sistema
Conjunt organitzat d’àmbits i agents interactuants i interdependents, que es relacionen formant
un tot unitari i complex per assolir un objectiu general, que reben unes entrades (d’informació, de recursos, demandes, etc.),
executen processos, presten serveis, i impacten sobre l’espai (ciutadania, clientela, proveïdors/ores, etc.) en què es desenvolupen.
Visió
Declaració d’allò que es vol aconseguir i quin és el futur desitjat per l’organització.
Documents de Prospectiva i Estratègia (2002). “Guia sobre el desenvolupament estratègic a Catalunya”. Número 1. Observatori de Desenvolupament Econòmic de Catalunya. Barcelona.
GODET, M. (coord.) (200). “La caja de herramientas de la prospectiva estratégica”. Cuadernos de Lips n. 5. Institut d’Investigation Prospective et Stratégique. París.
LINDBLOM, C. (1991). “El proceso de elaboración de políticas públicas”. INAP. Madrid.
MARTÍ, J. (2006). Eines per a la participació ciutadana. Tècniques participatives per al debat grupal. Diputació de Barcelona. Barcelona.
Maria José Bonet
Diputació de Barcelona
A l'hora de concretar el Programa d'Actuació Municipal (PAM), el comandament públic ha d'analitzar en profunditat l'entorn i l'organització per conèixer exactament els reptes operatius als quals s'ha de fer front i les capacitats amb què es compta per fer-ho.
El comandament públic és responsable, d'acord amb les demandes del/de la seu/seva superior, de sistematitzar la recollida d'informació de les actuacions que porta a terme el seu equip de treball i els serveis externalitzats del seu àmbit d'actuació, tot garantint la seva fiabilitat, claredat i rellevància.
El comandament públic és responsable de liderar els treballs d'anàlisi i investigació del context en què s'emmarca la seva acció (social, econòmic, legal, etc.), amb l'objectiu de conèixer els reptes i els condicionants als quals cal donar resposta, així com detectar bones pràctiques, alternatives d'acció, etc.
Els àmbits d’anàlisi conceptual inclouen les principals variables que hauria de revisar l’equip d’anàlisi estratègica, tant de l’organització com de l’entorn en què es mou:
Internes: estructura jerarquicofuncional, processos, recursos humans, recursos materials, recursos econòmics, i resultats assolits.
Externes: territori i urbanisme, medi ambient, socials, activitat econòmica i marc institucional.
Les eines metodològiques per realitzar l’anàlisi són:
La matriu DAFO.
L’arbre de problemes.
Segons Godet (2000), «Les eines que s'utilitzen en la prospectiva permeten organitzar i estructurar de manera transparent i eficaç la reflexió col·lectiva sobre les apostes i els reptes de futur».
La Matriu DAFO és una eina metodològica que ordena i classifica les debilitats o fortaleses internes, i les amenaces o oportunitats externes per a l’organització.
L’arbre de problemes estableix les relacions de causa-efecte entre les debilitats i fortaleses, i entre les amenaces i oportunitats per destriar els elements nuclears d'aquestes.
Una empresa consultora és un equip extern de suport per al desenvolupament de l’anàlisi estratègica que no forma part de l’estructura fixa de l’organització. Pot desvincular-se de les pressions dels grups d’interès i valorar competències i aspectes innovadors.
Les dades relatives al territori i a l'urbanisme fan referència als elements sobre els quals treballa l'ajuntament o que impacten sobre aquest. Es relacionen amb:
Orografia del territori.
Organització del territori a partir dels plans generals urbanístics i plans d'usos.
Accessibilitat i connectivitat.
Infraestructures disponibles.
Nivell de fractura digital.
Referides a la variable territori i urbanisme, les fonts d’informació més importants al teu abast són:
Cartografia municipal.
Observatoris socioeconòmics municipals.
Instituts estadístics autonòmics i estatals.
Enquestes ciutadanes.
Grups de treball amb ciutadans/es-clients/es, proveïdors/es i associacions.
Les dades socials fan referència a tots aquells elements sobre els quals ha de treballar l’ajuntament per obligació legal, així com sobre els canvis que impacten sobre la seva tasca:
Poblacionals (estructurals, de creixement i de distribució).
Nivells d’instrucció.
Necessitats socials (per manca d’autonomia, relacionals, o instrumentals).
Les fonts socials d’informació més importants al teu abast són:
Observatoris sociodemogràfics municipals.
Memòria d’execució dels àmbits municipals d’atenció a les persones.
Agències autonòmiques especialitzades en els serveis personals.
Grups de treball amb ciutadans/es-clients/es, els proveïdors i les associacions.
Les dades d’activitat econòmica fan referència a les variables contextuals sobre les quals treballa l’ajuntament o que afecten les tasques desenvolupades per ell en relació amb:
Ocupació (població activa, aturats, etc.).
Capacitat de creixement econòmic.
Teixit empresarial (estructura, distribució, evolució).
Efectes sobre la població pel que fa a rendes.
Les fonts d’informació més importants al teu abast són:
Observatoris sociodemogràfics municipals.
Memòria d’execució dels àmbits municipals d’atenció a les persones.
Agències autonòmiques especialitzades en els serveis personals.
Grups de treball amb ciutadans/es-clients/es, empresaris/àries i les associacions.
La indústria del municipi es caracteritza per empreses d'un dimensió mitjana de 23,2 treballadors i amb presència, també, de grans companyies. Les petites empreses acumulen el 50,1% dels treballadors; les mitjanes, el 44,8%, i les grans, el 5,1%.
Pel que fa al sector serveis, es caracteritza per empreses d'una dimensió mitjana de 7,7 treballadors, i denota l'elevada presència de petites i microempreses que se centren principalment en serveis a la població —tals com comerç, activitats immobiliàries i Administració pública— i serveis logístics —empreses de transport, emmagatzematge i comunicacions ubicades als polígons industrials.
Respecte als subsectors en procés de recessió, destaca l'elevada reducció d'empreses de fabricació de material de transport i de les indústries manufactureres diverses, així com també l'elevada reducció de treballadors de les activitats immobiliàries, lloguers i serveis empresarials i del subsector de les indústries de l'alimentació, les begudes i el tabac. Cal destacar que els sectors amb major recessió no són majoritaris: entre tots no ocupen més del 44% dels treballadors.
Pel que fa a l'estat i el manteniment dels polígons, les valoracions obtingudes a partir d'un estudi presentat el març de 2009 assenyalen que la senyalització, la neteja i el manteniment reben la valoració més baixa, que a més es troba per sota del mínim establert de 5 (sobre 10). Aquesta situació té especial incidència en els polígons del Faiguer i del Jongost.
El comerç és un sector important i de proximitat: es comptabilitzen 414 establiments comercials, la majoria dels quals es dediquen a activitats relacionades amb la restauració i el comerç tradicional de primera necessitat. El gruix de l'activitat comercial es concentra a Farinell centre. La vialització del carrer Major ha estat una mesura ben valorada que sens dubte ha afavorit el comerç a la zona més cèntrica de Farinell, raó per la qual els comerciants locals demanen a l'Ajuntament que aquesta zona exclusiva per a vianants s'estengui també als carrers adjacents. A més, els comerciants demanden una millora de la neteja viària i de la freqüència de recollida de deixalles generades pels establiments (embalatges, cartrons, etc.), de la senyalística urbana i de la seguretat, i una major dotació de places d'aparcament al centre.
Pel que fa a Farinell nord, l'augment de la immigració estrangera i l'envelliment de la població "autòctona" han introduït canvis en els hàbits de consum familiar, fet que sumat al baix poder adquisitiu d'aquests col·lectius ha afectat molt negativament la vitalitat del comerç local.
Farinell no disposa d'un sector turístic consolidat, però actualment s'està treballant en el seu desenvolupament. En aquest sentit, els principals actius turístics identificats al municipi són de caràcter històric, arqueològic i natural: serralada i jaciment arqueològic romà.
Pel que fa a l'ocupació, en els darrers anys el creixement poblacional ha estat al voltant del 17%, mentre que l'atur ha crescut per sobre del 50%. En aquest sentit, l'increment de persones aturades registrat a patir de 2007 és atribuïble a l'actual context de crisi financera internacional; ara bé, els forts increments registrats als anys 2002, 2003 i 2005 responen a altres condicionants. A més, l'augment de l'atur a Farinell és més elevat que l'observat a la resta de la comarca i Catalunya.
Per perfils, cal destacar l'elevada incidència de l'atur: el 2010, en el grup d'homes majors de 55 anys i en el grup de dones entre 50 i 59 anys, ja que es caracteritzen per ser uns col·lectius amb un elevat risc d'exclusió laboral, atès que un cop surten del mercat laboral presenten elevades dificultats per tornar a entrar-hi.
Des de la perspectiva del nivell de formació de les persones que es troben a l'atur, s'observa que en general els sectors menys formats són els que més problemes tenen a l'hora de trobar treball:s'observa una elevada concentració dels aturats i les aturades en el grup de persones que només disposen de l'educació general (60%).
Si s'analitza la distribució dels aturats per sectors d'activitat, s'observa que el 61% de l'atur de Farinell prové del sector serveis, tot i que tan sols hi ha ocupat el 49% de treballadors. En canvi, pel que fa al sector industrial, només representa el 25% dels aturats, mentre que acumula el 43% dels treballadors de Farinell, que es caracteritza com el sector amb menor incidència relativa de l'atur.
Pel que fa a la temporalitat de la contractació, Farinell presenta, a data de 2010, un elevat percentatge de contractes temporals sobre eltotal (90%), que a més se situa per sobre de la mitjana de Catalunya (83%).
A la piràmide d'edat dels nous contractes s'observa una distribució piramidal homogènia amb una gran concentració dels nous contractes als trams baixos i amb una proporció molt reduïda als trams de major edat, identificant aquest grup de majors de 55 anys com un col·lectiu en risc d'exclusió laboral.