Anàlisi estratègica per a comandaments públics
1.- Cas 2. Diagnosi estratègica de Farinell
1.13.- Tancament de les sessions de treball
13 de 13
Índex
Competències
Objectius
Mapa conceptual
Glossari
Bibliografia
Índex
Competències

El treball amb el "Cas 2. Diagnosi estratègica de Farinell" promou el desenvolupament de la següent capacitat:

  • Definir noves línies d’actuació per a la seva àrea, del seu servei, etc., anticipant-se a les necessitats futures de l’organització en aquest àmbit.

Objectius

Esperem que el treball que el cas planteja et permeti:

  • Conèixer el procés de l’anàlisi estratègica.

  • Identificar las seves fases en situacions reals, complexes i properes a l’entorn de treball.

  • Analitzar críticament les decisions preses, detectar errors i proposar les solucions adequades i acotades en aquestes situacions.

  • Efectuar l’anàlisi externa: identificar reptes i elaborar les matrius DAFO.

Mapa conceptual

Aquest és el mapa conceptual del curs Anàlisi estratègica. En el "Cas 2. Diagnosi estratègica de Farinell" treballes els següents conceptes i les seves relacions:

Glossari

Amenaces
Situacions o factors desfavorables, actuals o futurs, que han de ser enfrontats amb la idea de minimitzar danys i de gestionar perquè no impedeixin la consecució dels objectius.

Anàlisi estratègica
Procés mitjançant el qual els líders d’una organització identifiquen, recerquen i analitzen la informació clau per definir la seva estratègia de futur.

Arbre de problemes
Eina d’anàlisi que permet establir les relacions causa-efecte i identificar clarament quines són les problemàtiques nuclears.

Debilitats
Limitacions internes de l’àmbit organitzatiu i que el situen en una posició desfavorable o de vulnerabilitat en relació amb l’entorn.

Factors externs
Oportunitats i amenaces externes que envolten i afecten l’àmbit organitzatiu.

Factors interns
Debilitats i fortaleses de l’àmbit organitzatiu a l’hora d’enfrontar-se als elements crítics externs.

Fortaleses
Aspectes favorables de l’àmbit organitzatiu, que el posicionen en condicions de respondre de manera eficaç davant d’una oportunitat o una amenaça externa.

Matriu DAFO
Eina d’anàlisi de debilitats, amenaces, de fortaleses i d’oportunitats que permet posar en relació els factors externs que afecten el seu àmbit organitzatiu, i la seva capacitat de resposta davant dels reptes i de les oportunitats plantejades, per tal de valorar la utilitat de les forces i els handicaps derivats de les debilitats respecte als elements crítics que envolten i a què s’enfronta l’organització.

Matriu de priorització
Eina d’anàlisi que permet ordenar els reptes segons criteris d’impacte i esforç.

Missió
Declaració dels principis d’una organització. Estableix el marc del desenvolupament estratègic així com els serveis o productes que cal oferir per assolir-los.

Objectiu operatiu
Expressió vàlida, simple, assolible, reptadora, acceptable i quantificada dels resultats que l’organització pretén aconseguir en un temps determinat.

Oportunitats
Factors o possibles canvis de l’entorn que resulten favorables i/o explotables i que poden significar una millora en el nostre posicionament i que, en definitiva, poden facilitar l’assoliment dels nostres objectius.

Programa d’Actuació Municipal
Planificació quadriennal de l’ajuntament d’acord amb el programa electoral de l’Equip de Govern i Pla Estratègic.

Sistema
Conjunt organitzat d’àmbits i agents interactuants i interdependents, que es relacionen formant un tot unitari i complex per assolir un objectiu general, que reben unes entrades (d’informació, de recursos, demandes, etc.), executen processos, presten serveis, i impacten sobre l’espai (ciutadania, clientela, proveïdors/ores, etc.) en què es desenvolupen.

Visió
Declaració d’allò que es vol aconseguir i quin és el futur desitjat per l’organització.

Bibliografia
  • Documents de Prospectiva i Estratègia (2002). “Guia sobre el desenvolupament estratègic a Catalunya”. Número 1. Observatori de Desenvolupament Econòmic de Catalunya. Barcelona.

  • GODET, M. (coord.) (200). “La caja de herramientas de la prospectiva estratégica”. Cuadernos de Lips n. 5. Institut d’Investigation Prospective et Stratégique. París.

  • LINDBLOM, C. (1991). “El proceso de elaboración de políticas públicas”. INAP. Madrid.

  • MARTÍ, J. (2006). Eines per a la participació ciutadana. Tècniques participatives per al debat grupal. Diputació de Barcelona. Barcelona.

Tancament de les sessions de treball

Jordi: —En aquestes tres sessions hem fet la diagnosi estratègica del municipi. Aprofito l'oportunitat per agrair la feina feta al personal de la Gerència de Promoció Econòmica, que ens ha ajudat en tot aquest procés.

Només ens resta agrair-vos la vostra participació en aquestes sessions i dir que heu fet un molt bon treball!

 

Et trobes molt satisfet amb la feina feta. Tens la impressió que els líders de la corporació han donat un pas endavant per identificar els reptes socioeconòmics del municipi, creant un diagnòstic compartit.

Aquesta anàlisi, doncs, és un pas molt important perquè es determinin els objectius prioritaris d’actuació en matèria de desenvolupament econòmic i generació d’ocupació, fent possible que el municipi compti amb un full de ruta clar que esdevingui un punt d’inflexió cap a un futur desitjat.

Autor:

Maria José Bonet

La tasca del comandament públic

A l'hora de concretar el Programa d'Actuació Municipal (PAM), el comandament públic ha d'analitzar en profunditat l'entorn i l'organització per conèixer exactament els reptes operatius als quals s'ha de fer front i les capacitats amb què es compta per fer-ho.

El comandament públic és responsable, d'acord amb les demandes del/de la seu/seva superior, de sistematitzar la recollida d'informació de les actuacions que porta a terme el seu equip de treball i els serveis externalitzats del seu àmbit d'actuació, tot garantint la seva fiabilitat, claredat i rellevància.

El comandament públic és responsable de liderar els treballs d'anàlisi i investigació del context en què s'emmarca la seva acció (social, econòmic, legal, etc.), amb l'objectiu de conèixer els reptes i els condicionants als quals cal donar resposta, així com detectar bones pràctiques, alternatives d'acció, etc.

Àmbits i eines metodològiques

Els àmbits d’anàlisi conceptual inclouen les principals variables que hauria de revisar l’equip d’anàlisi estratègica, tant de l’organització com de l’entorn en què es mou:

  • Internes: estructura jerarquicofuncional, processos, recursos humans, recursos materials, recursos econòmics, i resultats assolits.

  • Externes: territori i urbanisme, medi ambient, socials, activitat econòmica i marc institucional.

 

Les eines metodològiques per realitzar l’anàlisi són:

  • La matriu DAFO.

  • L’arbre de problemes.

Segons Godet (2000), «Les eines que s'utilitzen en la prospectiva permeten organitzar i estructurar de manera transparent i eficaç la reflexió col·lectiva sobre les apostes i els reptes de futur».

 

La Matriu DAFO és una eina metodològica que ordena i classifica les debilitats o fortaleses internes, i les amenaces o oportunitats externes per a l’organització.

L’arbre de problemes estableix les relacions de causa-efecte entre les debilitats i fortaleses, i entre les amenaces i oportunitats per destriar els elements nuclears d'aquestes.

 

Una empresa consultora és un equip extern de suport per al desenvolupament de l’anàlisi estratègica que no forma part de l’estructura fixa de l’organització. Pot desvincular-se de les pressions dels grups d’interès i valorar competències i aspectes innovadors.

La variable "territori i urbanisme"

Les dades relatives al territori i a l'urbanisme fan referència als elements sobre els quals treballa l'ajuntament o que impacten sobre aquest. Es relacionen amb:

  • Orografia del territori.

  • Organització del territori a partir dels plans generals urbanístics i plans d'usos.

  • Accessibilitat i connectivitat.

  • Infraestructures disponibles.

  • Nivell de fractura digital.

Fonts d'informació de la variable "territori i urbanisme"

Referides a la variable territori i urbanisme, les fonts d’informació més importants al teu abast són:

  • Cartografia municipal.

  • Observatoris socioeconòmics municipals.

  • Instituts estadístics autonòmics i estatals.

  • Enquestes ciutadanes.

  • Grups de treball amb ciutadans/es-clients/es, proveïdors/es i associacions.

Variable social

Les dades socials fan referència a tots aquells elements sobre els quals ha de treballar l’ajuntament per obligació legal, així com sobre els canvis que impacten sobre la seva tasca:

  • Poblacionals (estructurals, de creixement i de distribució).

  • Nivells d’instrucció.

  • Necessitats socials (per manca d’autonomia, relacionals, o instrumentals).

  • Associacionisme i participació ciutadana.

Fonts d’informació de la variable social

Les fonts socials d’informació més importants al teu abast són:

  • Observatoris sociodemogràfics municipals.

  • Memòria d’execució dels àmbits municipals d’atenció a les persones.

  • Agències autonòmiques especialitzades en els serveis personals.

  • Grups de treball amb ciutadans/es-clients/es, els proveïdors i les associacions.

Variable "activitat econòmica"

Les dades d’activitat econòmica fan referència a les variables contextuals sobre les quals treballa l’ajuntament o que afecten les tasques desenvolupades per ell en relació amb:

  • Ocupació (població activa, aturats, etc.).

  • Capacitat de creixement econòmic.

  • Teixit empresarial (estructura, distribució, evolució).

  • Efectes sobre la població pel que fa a rendes.

Fonts d'informació de la variable "activitat econòmica"

Les fonts d’informació més importants al teu abast són:

  • Observatoris sociodemogràfics municipals.

  • Memòria d’execució dels àmbits municipals d’atenció a les persones.

  • Agències autonòmiques especialitzades en els serveis personals.

  • Grups de treball amb ciutadans/es-clients/es, empresaris/àries i les associacions.

Matriu DAFO: territori i urbanisme

Mapa conceptual

Matriu DAFO: dades socials

Matriu DAFO

Distribució de la població de Farinell segons el nivell d’estudis (2001-2009)

Matriu DAFO: dades econòmiques

Enquestes i opinió de la ciutadania

Enquestes i opinió de la ciutadania

Inici
Disminuir mida de lletra
Augmentar mida de lletra
Ajuda
Anterior
Següent
Índex Apartats
Has de visitar els apartats anteriors abans de visitar aquest