-
1.- Cas 2. Diagnosi estratègica de Farinell
- 1.1.- Introducció
- 1.2.- Punt de partida
- 1.3.- Ara fes-ho tu: reflexiona sobre la importància de l’anàlisi estratègica
- 1.4.- Marc de treball a les sessions presencials
- 1.5.- Ara fes-ho tu: analitza el marc de treball de les sessions presencials
- 1.6.- Sessió de taller 1: acollida i recordatori de la metodologia
- 1.7.- Sessió de taller 1: dades de territori i urbanisme del municipi
- 1.8.- Ara fes-ho tu: reviseu i completeu la matriu DAFO sobre territori i urbanisme
- 1.9.- Sessió de taller 2: dades socials
- 1.10.- Ara fes-ho tu: analitza i completa la matriu DAFO sobre la variable social
- 1.11.- Sessió de taller 3: dades d’activitat econòmica
- 1.12.- Ara fes-ho tu: analitza l’activitat econòmica i elabora la matriu DAFO
- 1.13.- Tancament de les sessions de treball
- 1.-
Cas 2. Diagnosi estratègica de Farinell
- 1.2.- Punt de partida
- 1.4.- Marc de treball a les sessions presencials
- 1.7.- Sessió de taller 1: dades de territori i urbanisme del municipi
- 1.8.- Ara fes-ho tu: reviseu i completeu la matriu DAFO sobre territori i urbanisme
- 1.9.- Sessió de taller 2: dades socials
- 1.10.- Ara fes-ho tu: analitza i completa la matriu DAFO sobre la variable social
- 1.11.- Sessió de taller 3: dades d’activitat econòmica
- 1.12.- Ara fes-ho tu: analitza l’activitat econòmica i elabora la matriu DAFO
El treball amb el "Cas 2. Diagnosi estratègica de Farinell" promou el desenvolupament de la següent capacitat:
Definir noves línies d’actuació per a la seva àrea, del seu servei, etc., anticipant-se a les necessitats futures de l’organització en aquest àmbit.
Esperem que el treball que el cas planteja et permeti:
Conèixer el procés de l’anàlisi estratègica.
Identificar las seves fases en situacions reals, complexes i properes a l’entorn de treball.
Analitzar críticament les decisions preses, detectar errors i proposar les solucions adequades i acotades en aquestes situacions.
Efectuar l’anàlisi externa: identificar reptes i elaborar les matrius DAFO.
Aquest és el mapa conceptual del curs Anàlisi estratègica. En el "Cas 2. Diagnosi estratègica de Farinell" treballes els següents conceptes i les seves relacions:
Amenaces
Situacions o factors desfavorables, actuals o futurs, que han de ser enfrontats amb la
idea de minimitzar danys i de gestionar perquè no impedeixin la consecució dels objectius.
Anàlisi estratègica
Procés mitjançant el qual els líders d’una organització identifiquen, recerquen
i analitzen la informació clau per definir la seva estratègia de futur.
Arbre de problemes
Eina d’anàlisi que permet establir les relacions causa-efecte i identificar clarament
quines són les problemàtiques nuclears.
Debilitats
Limitacions internes de l’àmbit organitzatiu i que el situen en una posició desfavorable
o de vulnerabilitat en relació amb l’entorn.
Factors externs
Oportunitats i amenaces externes que envolten i afecten l’àmbit organitzatiu.
Factors interns
Debilitats i fortaleses de l’àmbit organitzatiu a l’hora d’enfrontar-se als elements
crítics externs.
Fortaleses
Aspectes favorables de l’àmbit organitzatiu, que el posicionen en condicions de respondre
de manera eficaç davant d’una oportunitat o una amenaça externa.
Matriu DAFO
Eina d’anàlisi de debilitats, amenaces, de fortaleses i d’oportunitats que permet posar
en relació els factors externs que afecten el seu àmbit organitzatiu, i la seva capacitat de resposta davant dels reptes i
de les oportunitats plantejades, per tal de valorar la utilitat de les forces i els handicaps derivats de les debilitats respecte
als elements crítics que envolten i a què s’enfronta l’organització.
Matriu de priorització
Eina d’anàlisi que permet ordenar els reptes segons criteris d’impacte i esforç.
Missió
Declaració dels principis d’una organització. Estableix el marc del desenvolupament estratègic
així com els serveis o productes que cal oferir per assolir-los.
Objectiu operatiu
Expressió vàlida, simple, assolible, reptadora, acceptable i quantificada dels
resultats que l’organització pretén aconseguir en un temps determinat.
Oportunitats
Factors o possibles canvis de l’entorn que resulten favorables i/o explotables i que
poden significar una millora en el nostre posicionament i que, en definitiva, poden facilitar l’assoliment dels nostres objectius.
Programa d’Actuació Municipal
Planificació quadriennal de l’ajuntament d’acord amb el programa electoral
de l’Equip de Govern i Pla Estratègic.
Sistema
Conjunt organitzat d’àmbits i agents interactuants i interdependents, que es relacionen formant
un tot unitari i complex per assolir un objectiu general, que reben unes entrades (d’informació, de recursos, demandes, etc.),
executen processos, presten serveis, i impacten sobre l’espai (ciutadania, clientela, proveïdors/ores, etc.) en què es desenvolupen.
Visió
Declaració d’allò que es vol aconseguir i quin és el futur desitjat per l’organització.
Documents de Prospectiva i Estratègia (2002). “Guia sobre el desenvolupament estratègic a Catalunya”. Número 1. Observatori de Desenvolupament Econòmic de Catalunya. Barcelona.
GODET, M. (coord.) (200). “La caja de herramientas de la prospectiva estratégica”. Cuadernos de Lips n. 5. Institut d’Investigation Prospective et Stratégique. París.
LINDBLOM, C. (1991). “El proceso de elaboración de políticas públicas”. INAP. Madrid.
MARTÍ, J. (2006). Eines per a la participació ciutadana. Tècniques participatives per al debat grupal. Diputació de Barcelona. Barcelona.
- 1.1.- Introducció
- 1.2.- Punt de partida
- 1.3.- Ara fes-ho tu: reflexiona sobre la importància de l’anàlisi estratègica
- 1.4.- Marc de treball a les sessions presencials
- 1.5.- Ara fes-ho tu: analitza el marc de treball de les sessions presencials
- 1.6.- Sessió de taller 1: acollida i recordatori de la metodologia
- 1.7.- Sessió de taller 1: dades de territori i urbanisme del municipi
- 1.8.- Ara fes-ho tu: reviseu i completeu la matriu DAFO sobre territori i urbanisme
- 1.9.- Sessió de taller 2: dades socials
- 1.10.- Ara fes-ho tu: analitza i completa la matriu DAFO sobre la variable social
- 1.11.- Sessió de taller 3: dades d’activitat econòmica
- 1.12.- Ara fes-ho tu: analitza l’activitat econòmica i elabora la matriu DAFO
- 1.13.- Tancament de les sessions de treball
Autor:
Maria José Bonet
Copyright:
Diputació de Barcelona
La tasca del comandament públic
A l'hora de concretar el Programa d'Actuació Municipal (PAM), el comandament públic ha d'analitzar en profunditat l'entorn i l'organització per conèixer exactament els reptes operatius als quals s'ha de fer front i les capacitats amb què es compta per fer-ho.
El comandament públic és responsable, d'acord amb les demandes del/de la seu/seva superior, de sistematitzar la recollida d'informació de les actuacions que porta a terme el seu equip de treball i els serveis externalitzats del seu àmbit d'actuació, tot garantint la seva fiabilitat, claredat i rellevància.
El comandament públic és responsable de liderar els treballs d'anàlisi i investigació del context en què s'emmarca la seva acció (social, econòmic, legal, etc.), amb l'objectiu de conèixer els reptes i els condicionants als quals cal donar resposta, així com detectar bones pràctiques, alternatives d'acció, etc.
Àmbits i eines metodològiques
Els àmbits d’anàlisi conceptual inclouen les principals variables que hauria de revisar l’equip d’anàlisi estratègica, tant de l’organització com de l’entorn en què es mou:
Internes: estructura jerarquicofuncional, processos, recursos humans, recursos materials, recursos econòmics, i resultats assolits.
Externes: territori i urbanisme, medi ambient, socials, activitat econòmica i marc institucional.
Les eines metodològiques per realitzar l’anàlisi són:
La matriu DAFO.
L’arbre de problemes.
Segons Godet (2000), «Les eines que s'utilitzen en la prospectiva permeten organitzar i estructurar de manera transparent i eficaç la reflexió col·lectiva sobre les apostes i els reptes de futur».
La Matriu DAFO és una eina metodològica que ordena i classifica les debilitats o fortaleses internes, i les amenaces o oportunitats externes per a l’organització.
L’arbre de problemes estableix les relacions de causa-efecte entre les debilitats i fortaleses, i entre les amenaces i oportunitats per destriar els elements nuclears d'aquestes.
Una empresa consultora és un equip extern de suport per al desenvolupament de l’anàlisi estratègica que no forma part de l’estructura fixa de l’organització. Pot desvincular-se de les pressions dels grups d’interès i valorar competències i aspectes innovadors.
La variable "territori i urbanisme"
Les dades relatives al territori i a l'urbanisme fan referència als elements sobre els quals treballa l'ajuntament o que impacten sobre aquest. Es relacionen amb:
Orografia del territori.
Organització del territori a partir dels plans generals urbanístics i plans d'usos.
Accessibilitat i connectivitat.
Infraestructures disponibles.
Nivell de fractura digital.
Fonts d'informació de la variable "territori i urbanisme"
Referides a la variable territori i urbanisme, les fonts d’informació més importants al teu abast són:
Cartografia municipal.
Observatoris socioeconòmics municipals.
Instituts estadístics autonòmics i estatals.
Enquestes ciutadanes.
Grups de treball amb ciutadans/es-clients/es, proveïdors/es i associacions.
Variable social
Les dades socials fan referència a tots aquells elements sobre els quals ha de treballar l’ajuntament per obligació legal, així com sobre els canvis que impacten sobre la seva tasca:
Poblacionals (estructurals, de creixement i de distribució).
Nivells d’instrucció.
Necessitats socials (per manca d’autonomia, relacionals, o instrumentals).
- Associacionisme i participació ciutadana.
Fonts d’informació de la variable social
Les fonts socials d’informació més importants al teu abast són:
Observatoris sociodemogràfics municipals.
Memòria d’execució dels àmbits municipals d’atenció a les persones.
Agències autonòmiques especialitzades en els serveis personals.
Grups de treball amb ciutadans/es-clients/es, els proveïdors i les associacions.
Variable "activitat econòmica"
Les dades d’activitat econòmica fan referència a les variables contextuals sobre les quals treballa l’ajuntament o que afecten les tasques desenvolupades per ell en relació amb:
Ocupació (població activa, aturats, etc.).
Capacitat de creixement econòmic.
Teixit empresarial (estructura, distribució, evolució).
Efectes sobre la població pel que fa a rendes.
Fonts d'informació de la variable "activitat econòmica"
Les fonts d’informació més importants al teu abast són:
Observatoris sociodemogràfics municipals.
Memòria d’execució dels àmbits municipals d’atenció a les persones.
Agències autonòmiques especialitzades en els serveis personals.
Grups de treball amb ciutadans/es-clients/es, empresaris/àries i les associacions.
Dades del territori i urbanisme
Àmbit geogràfic i poblacional
El terme municipal de Farinell ocupa una extensió total de 20,4 km2 i, amb una població de 30.000 habitants el 2010, presenta una densitat de població de 1.538,46 habitants per km2 —molt per sobre de la mitjana de la comarca del Vallès (474,1 hab./km2).
Si s'analitza l'evolució dels últims cinc anys (2005-2010), s'observa un creixement demogràfic comarcal del 13,48%, molt per sobre del 6,73% de l'àmbit metropolità de Barcelona i del 9,84% de tot Catalunya. Dins d'aquest context, Farinell registra un creixement poblacional per al període 2005-2010 del 11,67%, que tot i ser molt significatiu queda per sota de la mitjana comarcal.
Aquestes dades responen a la dinàmica d'expulsió de població i activitat econòmica de les poblacions més properes a Barcelona cap a les comarques de la segona corona, però cal puntualitzar que, en el cas de Farinell, aquestes mateixes dades fan entreveure que l'atracció efectuada pels assentaments industrials del municipi, actualment, és inferior a la d'altres municipis de la comarca.
Accessibilitat i connectivitat
Farinell disposa d'una bona accessibilitat a les principals infraestructures de comunicació de l'entorn.
L'autopista AP-8 i l'autovia C-23 compten amb accessos a menys de 5 quilòmetres de distància de Farinell centre.
El municipi es localitza a menys de 50 quilòmetres dels principals centres econòmics del seu entorn (Barcelona, Sabadell, Terrassa, Granollers i Mataró).
La part sud del terme municipal està ben comunicada amb el Barcelonès mitjançant la carretera BV-545 i enllaça amb la C-27, una via ràpida que condueix fins a la ciutat de Barcelona.
Es fa evident, doncs, que aquesta disposició col·loca Farinell en una bona situació quant a la connectivitat amb el seu entorn. Tanmateix, la percepció ciutadana és que la població arrossega fins a l'actualitat el llast de ser considerada un municipi que passa desapercebut, mentre que altres poblacions de la comarca es beneficien de ser més conegudes malgrat comptar amb la mateixa xarxa viària i unes dimensions territorials i poblacionals equiparables.
Mobilitat
El 2005 es va elaborar un estudi de mobilitat i transport de viatgers que incorporava una diagnosi i una proposta de Pla de mobilitat. Així, i en la línia de les pautes de mobilitat observades per a tota la comarca, aquesta diagnosi recollia que a Farinell es produïen una gran quantitat de desplaçaments diaris per motiu de feina entre el municipi i l'exterior. A més, cal remarcar que la majoria d'aquests desplaçaments es fan en vehicle privat, la qual cosa provoca una elevada densitat de vehicles motoritzats i una elevada utilització de la xarxa viària del terme municipal.
En aquest sentit, la diagnosi de l'estudi citat remarcava l'existència d'una xarxa viària suficient, tot i que s'identificaven alguns trams de vial deteriorats a les proximitats de les zones industrials, fruit de l'elevada densitat de trànsit que suporten (mobilitat de població i mobilitat per l'activitat empresarial).
Quant als vials de la trama urbana, es remarcava que faciliten la mobilitat en vehicle privat i que les voreres disposen de l'amplada adequada, encara que el mobiliari urbà sovint s'ubica de manera que obstaculitza els itineraris dels vianants. D'altra banda, s'afegia que la connectivitat entre Farinell centre i Farinell nord era insuficient, especialment en relació amb els desplaçaments a peu i en bicicleta.
Respecte al transport públic, al mateix estudi es recollia una valoració negativa de la població en relació amb el funcionament dels serveis ferroviaris i serveis de transport per carretera.
D'altra banda, val a dir que la ciutadania constata que el trànsit de vehicles a motor dins del terme municipal és fluid, però que es percep una manca de places d'aparcament, especialment al centre. En aquest sentit, una recent enquesta de percepció ciutadana duta a terme per encàrrec de l'Ajuntament de Farinell posa de manifest quela manca d'aparcaments és el primer problema del municipi.
Vertebració urbana
Pel que fa al sòl urbà d'ús residencial, Farinell presenta una vertebració de manera atomitzada en què destaquen dos nuclis urbans principals, Farinell centre i Farinell nord, i una sèrie de zones residencials.
En aquest sentit, cal destacar que la distància entre Farinell centre, Farinell nord i les urbanitzacions residencials dificulta la prestació de serveis públics (transport, subministraments bàsics i equipaments), ja que aquesta vertebració urbana incorpora la complexitat d'una doble centralitat per a la ubicació dels serveis bàsics.
Farinell nord és un barri amb edificacions plurifamiliars d'habitatges amb dimensions reduïdes que daten dels anys seixanta, envoltat de sòl industrial, que en el seu moment fou construït per allotjar treballadors amb un baix poder adquisitiu, provinents majoritàriament d'altres comunitats autònomes que varen emigrar per treballar als grans polígons industrials de la zona. Pel que fa a la seva evolució històrica, Farinell nord ha estat, des dels seus inicis, un barri receptor d'immigració; primerament d'immigració interior (als anys seixanta i setanta), que a partir de l'any 2000 s'ha vist substituïda per immigració principalment extracomunitària. En aquest sentit, la població immigrada resident al barri, procedent majoritàriament de països africans, arriba al 37,86%.
Patrimoni
Pel que fa al patrimoni i els espais naturals, Farinell posseeix diversos elements que configuren un patrimoni natural i paisatgístic destacable, encara que no és prou conegut per la població no resident al municipi.
Pel que fa al patrimoni històric i arqueològic, cal destacar el turó de les Tres Branques, que compta amb el jaciment romà on actualment s'està plantejant la possibilitat d'impulsar un projecte per a la creació d'un centre d'interpretació del mon romà.
D'altra banda, també es preveu crear un centre d'interpretació de la natura i del paisatge que s'ubicarà al turó.
En darrer lloc, cal destacar el castell de Sant Miquel com a element patrimonial amb valor històric. Es tracta de les restes d'una fortificació medieval que hi ha al punt més alt del municipi (426 m), que també acull restes d'un poblat iber.
Penetració TIC
Pel que fa al grau de penetració de les TIC a les llars de Farinell, l'any 2007 es va efectuar una enquesta telefònica a una mostra representativa de les llars del municipi. En aquest sentit, cal destacar que tot i presentar el grau de penetració TIC més baix de la comarca, tant la disposició d' ordinadors com de connexió a Internet a Farinell -que són els equipaments que més influeixen en la incorporació a la societat de la informació- presentaven graus de penetració significatius el 2006 (69% i 51%, respectivament) respecte de Catalunya (55% i 47%).
Matriu DAFO: territori i urbanisme
Mapa conceptual
Matriu DAFO: dades socials
Matriu DAFO
Distribució de la població de Farinell segons el nivell d’estudis (2001-2009)
Matriu DAFO: dades econòmiques
Enquestes i opinió de la ciutadania
Enquestes i opinió de la ciutadania
