Quadre de comandament integral per a directius/ives
1.- Cas 1. Quadre de comandament integral en una unitat de gestió a Vilamar
1.3.- La nova direcció
3 de 9
Índex
Competència
Objectius
Mapa conceptual
Glossari
Bibliografia
Competència

El treball amb el "Cas 1. Quadre de comandament integral en una unitat de gestió a Vilamar" promou el desenvolupament de la capacitat següent:

  • Planificar els projectes i/o les línies de gestió de la seva unitat/del seu equip a partir dels objectius generals que han estat marcats, definint les prioritats, els objectius, les fases de treball, i els indicadors d'activitat, i assignant de manera eficaç recursos i responsabilitats.

Objectius

S'espera que el treball que el cas planteja permeti:

  • Avaluar el valor públic que cal oferir a la ciutadania.

  • Identificar les variables clau en el procés de gestió.

  • Definir estratègies de control.

  • Articular sistemes d'indicadors de mesura de procés i de resultats.

  • Generar quadres de comandament acotats a la situació.

Mapa conceptual

Aquest és el mapa conceptual del curs Quadre de comandament integral per a directius/ives. En el "Cas 1. Quadre de comandament integral en una unitat de gestió a Vilamar", s'hi treballa els conceptes següents i les seves relacions:

Glossari

Actuació
Conjunt d'activitats destinades a l'assoliment d'un objectiu operatiu descrites en paràmetres de magnitud, temps i cost.

Direcció per objectius
Tècnica de direcció organitzativa que es basa en la planificació, la definició de plans d'execució, el control de la gestió i l'avaluació de resultats.

Estàndard
Valor de referència per fixar objectius amb el qual es compara el valor resultant de la mesura d'un indicador per interpretar-lo i avaluar-lo.

Indicador
Element de mesura d'una variable o d'una relació entre variables, de tipus quantitatiu generalment. Proporciona informació rellevant sobre la situació d'una organització i el seu entorn.

Línies estratègiques
Formes genèriques d'assolir els objectius estratègics. La seva formulació és deliberadament genèrica per donar un marge de flexibilitat davant de les situacions que puguin sorgir en el futur.

Missió
Punts programàtics generals que resumeixen les competències i funcions d'una organització i que emmarquen els diferents objectius operatius que es proposa assolir. La finalitat és una síntesi de les missions en un sol concepte.

Objectiu operatiu
Resultat desitjat descrit en paràmetres de magnitud, temps i cost que es preveu aconseguir per a cadascun dels punts de la finalitat o missió de l'organització.

Objectius estratègics
Orientacions generals que indiquen cap a on es dirigeix l'organització.

Quadre de comandament
Instrument que recull, d'una manera sistematitzada, la informació rellevant que fa referència a la gestió, a la realització d'actuacions i a l'assoliment dels objectius operatius d'una organització.

Qualitat del servei
Conjunt de propietats i característiques (atributs) que té un producte o servei d'una organització i que li confereixen l'aptitud de satisfer les demandes, les necessitats i les expectatives de la seva clientela potencial.

Tolerància
Percentatge admissible de desviació respecte a l'estàndard.

 

 

Bibliografia

GENERALITAT DE CATALUNYA, DIRECCIÓ GENERAL D'ORGANITZACIÓ DE L'ADMINISTRACIÓ (1999) Manual de disseny de quadres de comandament per a les unitats directives. Col·lecció Manuals i Formularis, núm. 11. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

La nova direcció

La nova direcció, liderada per Jordi Roura com a director-gerent, va plantejar l'estratègia de millora de resultats a partir de dos objectius operatius:

  • Reorganitzar els procediments de les oficines del barri.

  • Millorar el control de temps de la tramitació de les sol·licituds d'ajuda plantejades per la ciutadania i les entitats.

 

 

 

A diferència de l'anterior divisió extrema del treball, es va establir un sistema representat per l'eslògan “Tothom ha de ser capaç de fer-ho quasi tot”, a partir del qual es volia promoure la polivalència del personal que treballava a les oficines. En segon lloc, es va voler trencar amb el circuit anterior de la tramitació de les subvencions.

A partir d'aquell moment, cada oficina territorial es responsabilitzaria d'elaborar l'informe sobre la pertinença de la subvenció basant-se en les necessitats del barri.

 

L'informe serviria de base per a la proposta de resolució que seguiria fent-se en els Serveis Centrals. Cal remarcar que la intenció era que, en l'aprovació de les concessions de prestació econòmica, s'hi respectés les prioritzacions de subvencions que es plantejaria des de les oficines territorials amb els seus informes.

 

Així, es desconcentraven en les oficines territorials competències que fins llavors havien estat centralitzades i es definia un nou rol per a les oficines de barri:

Revisa el material conceptual que s'indica.

  • De personal que tramitava expedients passaven a assumir competències en la valoració de les sol·licituds, fet que implicava influència sobre el reconeixement de la prestació i tramitació del pagament de la beca en el seu cas.

  • Es dedicava també a la gestió del pagament de les subvencions.

Documents

Consulta l'apartat Construcció d'un quadre de comandament integral del material conceptual.

Autor:

David Sancho

Funcions deliberants i funcions organitzatives

Un dels criteris essencials de l'organització de la ciutat és que les funcions deliberants d'ordenació, de programació i de control han d'estar diferenciades clarament de les funcions executives de govern i d'administració.

 

Per aquest motiu, es pot distingir a l'ajuntament dos nivells d'organització:

 

El nivell polític: l'integren membres electes o regidors/ores, que poden exercir funcions de caràcter decisori, informatiu i/o consultiu.

El nivell executiu: el formen diferents sectors o branques d'intervenció directa i s'encarrega de gestionar els programes i executar les resolucions aprovades per l'organització política.

La missió, els objectius i les línies estratègiques

Per a la construcció d'un quadre de comandament integral, cal tenir en compte tres conceptes bàsics:

Les missions són punts programàtics generals que resumeixen les competències i funcions d'una organització i que emmarquen els diferents objectius operatius que es proposa assolir. La finalitat és una síntesi de les missions en un sol concepte.

Els objectius estratègics són orientacions generals que indiquen cap a on es dirigeix l'organització.

Les línies estratègiques són formes genèriques d'assolir els objectius estratègics. La seva formulació és deliberadament genèrica per donar marge de flexibilitat davant les situacions que puguin sorgir en el futur.

Indicador, tolerància i estàndard

Per controlar/monitoritzar el procés de canvi, hi ha tres conceptes bàsics que cal tenir en compte:

L'indicador és un element de mesura d'una variable o d'una relació entre variables, generalment de tipus quantitatiu. Proporciona informació rellevant sobre la situació d'una organització i el seu entorn.

L'estàndard és el valor de referència per fixar objectius amb el qual es compara el valor resultant de la mesura d'un indicador per interpretar-lo i avaluar-lo.

La tolerància és el percentatge admissible de desviació respecte a l'estàndard.

circuit anterior

Fins aleshores, les oficines territorials sols recollien les sol·licituds en format d'instància, controlaven que tota la documentació complementària estigués present i enviaven als Serveis Centrals l'expedient, perquè aquests realitzessin un informe sobre la pertinença o no de la subvenció i tramitessin la resolució de la concessió de la prestació, així com el seu pagament.

Reunió de directors/ores d'oficines

Equip de treball

Exemple de fitxa d'un indicador

Gràfic de flux de procediment

Dades dels indicadors

Àmbits d'anàlisi

Línies estratègiques

Mapa conceptual

Inici
Disminuir mida de lletra
Augmentar mida de lletra
Ajuda
Anterior
Següent
Índex Apartats
Has de visitar els apartats anteriors abans de visitar aquest