Quadre de comandament integral per a directius/ives
1.- Cas 1. Quadre de comandament integral en una unitat de gestió a Vilamar
1.5.- Reenginyeria: sol·licituds, ajudes i sistema d'informació
5 de 9
Índex
Competència
Objectius
Mapa conceptual
Glossari
Bibliografia
Competència

El treball amb el "Cas 1. Quadre de comandament integral en una unitat de gestió a Vilamar" promou el desenvolupament de la capacitat següent:

  • Planificar els projectes i/o les línies de gestió de la seva unitat/del seu equip a partir dels objectius generals que han estat marcats, definint les prioritats, els objectius, les fases de treball, i els indicadors d'activitat, i assignant de manera eficaç recursos i responsabilitats.

Objectius

S'espera que el treball que el cas planteja permeti:

  • Avaluar el valor públic que cal oferir a la ciutadania.

  • Identificar les variables clau en el procés de gestió.

  • Definir estratègies de control.

  • Articular sistemes d'indicadors de mesura de procés i de resultats.

  • Generar quadres de comandament acotats a la situació.

Mapa conceptual

Aquest és el mapa conceptual del curs Quadre de comandament integral per a directius/ives. En el "Cas 1. Quadre de comandament integral en una unitat de gestió a Vilamar", s'hi treballa els conceptes següents i les seves relacions:

Glossari

Actuació
Conjunt d'activitats destinades a l'assoliment d'un objectiu operatiu descrites en paràmetres de magnitud, temps i cost.

Direcció per objectius
Tècnica de direcció organitzativa que es basa en la planificació, la definició de plans d'execució, el control de la gestió i l'avaluació de resultats.

Estàndard
Valor de referència per fixar objectius amb el qual es compara el valor resultant de la mesura d'un indicador per interpretar-lo i avaluar-lo.

Indicador
Element de mesura d'una variable o d'una relació entre variables, de tipus quantitatiu generalment. Proporciona informació rellevant sobre la situació d'una organització i el seu entorn.

Línies estratègiques
Formes genèriques d'assolir els objectius estratègics. La seva formulació és deliberadament genèrica per donar un marge de flexibilitat davant de les situacions que puguin sorgir en el futur.

Missió
Punts programàtics generals que resumeixen les competències i funcions d'una organització i que emmarquen els diferents objectius operatius que es proposa assolir. La finalitat és una síntesi de les missions en un sol concepte.

Objectiu operatiu
Resultat desitjat descrit en paràmetres de magnitud, temps i cost que es preveu aconseguir per a cadascun dels punts de la finalitat o missió de l'organització.

Objectius estratègics
Orientacions generals que indiquen cap a on es dirigeix l'organització.

Quadre de comandament
Instrument que recull, d'una manera sistematitzada, la informació rellevant que fa referència a la gestió, a la realització d'actuacions i a l'assoliment dels objectius operatius d'una organització.

Qualitat del servei
Conjunt de propietats i característiques (atributs) que té un producte o servei d'una organització i que li confereixen l'aptitud de satisfer les demandes, les necessitats i les expectatives de la seva clientela potencial.

Tolerància
Percentatge admissible de desviació respecte a l'estàndard.

 

 

Bibliografia

GENERALITAT DE CATALUNYA, DIRECCIÓ GENERAL D'ORGANITZACIÓ DE L'ADMINISTRACIÓ (1999) Manual de disseny de quadres de comandament per a les unitats directives. Col·lecció Manuals i Formularis, núm. 11. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Reenginyeria: sol·licituds, ajudes i sistema d'informació

A més de les indicades, es va portar a terme unes altres mesures i alguns canvis.

 

Es va delegar una major confiança a les oficines locals respecte a les propostes de concessió de les ajudes, simplificant elsinformes tècnics de les sol·licituds i, en una segona fase, s'avaluaria la possibilitat d'introduir l'expedient digital de les sol·licituds basat en un aplicatiu de gestió electrònica de l'expedient.

Els terminis de tramitació van disminuir una setmana de mitjana. Com a efecte negatiu es va detectar que començaven a aparèixer diferències de criteri en les propostes de concessió que es plantejava des de les diferents oficines de barri.

 

També es va obrir un nou canal per a la presentació de les sol·licituds de subvenció, articulant-se una plataforma de tramitació on-line perquè la ciutadania i les entitats poguessin presentar les sol·licituds telemàticament de forma autentificada.

A més, es va instituir un sistema telefònic d'informació centralitzat sobre el pagament de les subvencions i sobre les dates i els seus terminis. Era possible tramitar per telèfon els canvis de domicili o la programació dels pagaments.

El Govern Municipal va reconèixer aquestes millores i va proposar que l'Institut de Cultura s'encarregués de la gestió d'un nou programa d'ajudes per a activitats educatives vinculades a educació no reglada.

 

Aquesta nova competència suposava responsabilitats en els programes d'educació d'adults, fet que va entrar en conflicte amb l'Àrea d'Educació de l'Ajuntament que s'oposava a perdre l'oportunitat de controlar aquestes noves responsabilitats de gestió.

Revisa el material conceptual que s'indica; t'ajudarà a comprendre aquesta part del cas.

 

 

Desprès d'un dur enfrontament, l'alcalde va concedir la responsabilitat del nou programa a l'Institut de Cultura, fet que va generar crítiques de l'oposició.

Documents

Consulta l'apartat Construcció d'un quadre de comandament integral i identifica-hi la informació que hauries de tenir en compte per construir el quadre.

Autor:

David Sancho

Funcions deliberants i funcions organitzatives

Un dels criteris essencials de l'organització de la ciutat és que les funcions deliberants d'ordenació, de programació i de control han d'estar diferenciades clarament de les funcions executives de govern i d'administració.

 

Per aquest motiu, es pot distingir a l'ajuntament dos nivells d'organització:

 

El nivell polític: l'integren membres electes o regidors/ores, que poden exercir funcions de caràcter decisori, informatiu i/o consultiu.

El nivell executiu: el formen diferents sectors o branques d'intervenció directa i s'encarrega de gestionar els programes i executar les resolucions aprovades per l'organització política.

La missió, els objectius i les línies estratègiques

Per a la construcció d'un quadre de comandament integral, cal tenir en compte tres conceptes bàsics:

Les missions són punts programàtics generals que resumeixen les competències i funcions d'una organització i que emmarquen els diferents objectius operatius que es proposa assolir. La finalitat és una síntesi de les missions en un sol concepte.

Els objectius estratègics són orientacions generals que indiquen cap a on es dirigeix l'organització.

Les línies estratègiques són formes genèriques d'assolir els objectius estratègics. La seva formulació és deliberadament genèrica per donar marge de flexibilitat davant les situacions que puguin sorgir en el futur.

Indicador, tolerància i estàndard

Per controlar/monitoritzar el procés de canvi, hi ha tres conceptes bàsics que cal tenir en compte:

L'indicador és un element de mesura d'una variable o d'una relació entre variables, generalment de tipus quantitatiu. Proporciona informació rellevant sobre la situació d'una organització i el seu entorn.

L'estàndard és el valor de referència per fixar objectius amb el qual es compara el valor resultant de la mesura d'un indicador per interpretar-lo i avaluar-lo.

La tolerància és el percentatge admissible de desviació respecte a l'estàndard.

Reunió de directors/ores d'oficines

Equip de treball

Exemple de fitxa d'un indicador

Gràfic de flux de procediment

Dades dels indicadors

Àmbits d'anàlisi

Línies estratègiques

Mapa conceptual

Inici
Disminuir mida de lletra
Augmentar mida de lletra
Ajuda
Anterior
Següent
Índex Apartats
Has de visitar els apartats anteriors abans de visitar aquest