Les organitzacions, ja siguin públiques o privades, posen en funcionament projectes i serveis que cal difondre a la ciutadania, les empreses, entitats, Administracions públiques o als mitjans de comunicació. Amb aquesta finalitat, esdevé necessari projectar la comunicació per preveure quins actors, quines eines i quins processos cal seguir per difondre d’una manera eficient quelcom que es vulgui comunicar.
Sabies que… Les estratègies que es dissenyen perquè la informació arribi als/a les diferents destinataris/àries conformen el que anomenem difusió. Aquest procés es basa en triar el canal i el suport idonis per a cada necessitat i tenint en compte a qui s’adreça la informació.
La darrera dècada s’ha caracteritzat, en termes de comunicació global, per l’aparició de les xarxes socials. La comunicació 2.0 té com a tret característic la immediatesa de la difusió, però això no comporta que no sigui necessària una planificació de la comunicació per aconseguir-ne la màxima eficiència.
En el marc de les Administracions públiques, s’hi han configurat diferents iniciatives que tenen com a objectiu millorar la comunicació, la transparència i un millor i major accés de la ciutadania als assumptes públics. D’aquest model de governança deliberativa, en són protagonistes les xarxes socials per la seva múltiple funció.
El model de govern obert situa la ciutadania en el centre de la “cosa pública”, una ciutadania més activa i participativa, més coresponsable, que utilitza les eines 2.0 com a mecanisme de millor democràcia. L’aparició de les xarxes socials ha propiciat que els mateixos empleats i ciutadans siguin agents virals de les notícies i actuacions de les organitzacions. Així doncs, tothom pot dur a terme funcions de comunicació i de difusió, motiu pel qual s’ha de tenir present que, com més gran sigui el sentiment de pertinença dels/de les empleats/ades cap a l’organització, millor serà la imatge que transmetin cap enfora.
Considerar les xarxes socials, un pla de comunicació 2.0 i una guia d’usos de xarxes socials a les Administracions públiques com una mera actuació de comunicació esdevé insuficient; per tant, cal dotar aquestes eines i aquests documents d’una vessant més àmplia, centrant-los en eixos de comunicació, relació, d’informació, de transparència, govern obert i construcció col·laborativa dels afers públics.
Malgrat la importància que han tingut i tenen les xarxes socials per a les Administracions públiques, és habitual que aquestes siguin gestionades sense excessiu rigor, vistes com unes eines “menors” i amb un paper secundari o complementari; aquesta realitat ha provocat nombrosos casos de deixadesa institucional a les xarxes socials, amb comptes oberts i no utilitzats o bé amb casos de funcionament “per impulsos” ja siguin polítics o institucionals, de manera que ni existeix una estratègia corporativa que recolzi i doni sentit a la comunicació digital ni s’avaluïn els resultats que s’aconsegueixen amb les xarxes socials, com si de qualsevol altra política pública es tractés.
Finalment, cal destacar que un dels principals elements d’èxit de les xarxes socials a les Administracions públiques radica en que, aquestes, les utilitzen tots els actors amb dispositius mòbils. Així doncs, la mobilitat és un element que garanteix els usos de les xarxes socials i que cal tenir present en el marc d’un pla de comunicació 2.0 i en una guia d’usos de xarxes socials a les Administracions públiques.
Aquest manual té per objectius principals el disseny d’eines que facilitin un ús intel·ligent, estratègic i corporatiu de les xarxes socials a les Administracions públiques, tenint en compte els dos documents que des d’un principi cal elaborar (un pla de comunicació 2.0 i una guia d’usos) o bé cal dissenyar per impulsar els usos eficients i efectius de les xarxes socials enteses com una part de les polítiques públiques o bé com una política pública en si mateixa, des de la detecció de necessitats 2.0 de l’organització fins a l’avaluació dels resultats.
El manual facilitarà al/a la lector/a l’aprenentatge dels continguts bàsics i imprescindibles per dissenyar un pla de comunicació 2.0 i com s’ha d’elaborar en el marc de la seva organització i li permetrà aprendre a elaborar la guia d’usos de xarxes socials corporativa, ambdós des d’una visió de sector públic. Considerant que aquelles organitzacions que no gestionen gaire xarxes socials o bé organitzacions mitjanes o petites poden construir els dos documents de forma unificada.