Què és un community manager (CM)? Quin perfil professional ha de tenir? Són iguals els perfils per al sector públic i per al privat?
A la infografia que podem veure a la figura NeoAttack Agencia (2015), s’hi fa una descripció de quines funcions desenvolupa un/a gestor/a de xarxes socials en el marc d’una organització.
Aquest perfil professional no existeix en unes Administracions públiques que tenen una estructura de personal on la flexibilitat de contractació de nous professionals esdevé molt difícil, especialment en una professió que fins fa ben poc no tenia associada una formació reglada que la validés.
Tot i les dificultats esmentades, es pot dir que les Administracions públiques han superat aquestes situacions amb bons resultats gràcies al propi personal. Com ho han fet? Basant la tria del gestor de continguts en les actituds i aptituds que expliquem més endavant.
Qüestions per reflexionar
new_pdf_page
Com hem comentat, la darrera dècada, donada l’explotació i ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per part d’una gran massa crítica de persones i d’organitzacions, s’han detectat canvis, tant a l’estructuració de les organitzacions, com en la manera de relacionar-se amb la societat. Aquests canvis són de dos tipus, interns i externs, i tenen les característiques següents.
La modernització de les organitzacions ha provocat que, per tal de ser més competitives i eficients, deixin de banda l’organigrama jeràrquic, clàssicament formal i poc flexible, per treballar de manera més transversal de forma col·laborativa en els seus processos de creixement, millora i producció.
Sota aquesta perspectiva col·laborativa, i tenint en compte la implicació de persones en aquests processos, les organitzacions s’adapten contínuament a les eines 2.0 que més s’adeqüen a les seves necessitats i els permeten col·laborar en temps real.
Tanmateix, donada la globalització, cal tenir en compte que les organitzacions no només tenen un lloc físic, sinó que es situen estratègicament a diferents indrets, i que, per tal de seguir sent essencialment la mateixa organització o seguir formant part d’un grup d’elles, és necessari una manera de treballar en línia, on tothom accedeix a tota la informació, on qualsevol pot contribuir a l’èxit de l’organització a la qual pertany.
Les organitzacions han d’adaptar-se contínuament als canals existents per poder fer arribar el missatge als seus clients finals o usuaris.
Les persones han canviat la seva manera de comunicar-se; aquest és un fet que inclou tots els col·lectius. Les nostres comunicacions han passat, paulatinament, de ser off-line a ser on-line, incorporant les TIC, que han fet que, fins i tot, qui es considera més analògic disposi a la majoria dels casos de dispositius mòbils amb accés a Internet.
La societat actual viu envoltada de TIC. Depenent de l’edat, les necessitats, la formació, etc., cada persona les utilitza de manera més o menys extensiva. Des d’aquesta perspectiva, ha anat canviant la manera com els individus reben i busquen informació, així com la forma de comunicar-se.
En definitiva, els canvis interns i externs a les Administracions públiques han transformat l’ecosistema de comunicació i relació entre els diferents actors, de manera que uns i altres conviuen en un món que canvia constantment i que requereix adaptacions immediates que no sempre conjuguen amb els procediments tradicionals de les Administracions públiques.
En aquest sentit, la relació 2.0 entre ciutadania i Administracions públiques esdevé un clar exemple del trencament de costums ja que les Administracions públiques, si seguissin les dinàmiques rígides de canvi, no podrien participar en igualtat de condicions a la societat 2.0.
new_pdf_page
Actualment, existeix un triple debat sobre qui ha de gestionar les xarxes socials a les Administracions públiques:
A la figura següent s'hi pot veure com ha evolucionat el paper del gestor de les xarxes socials en relació amb la societat actual i les TIC.
Per respondre a aquesta qüestió, cal tenir presents dos elements cabdals:
Ambdós factors (la garantia de servei públic i el coneixement de serveis i d’institucions públiques) només es poden garantir si les xarxes socials són gestionades per empleats públics.
Així doncs, sabent que les Administracions públiques estan construïdes sobre un seguit de valors, d’objectius i de responsabilitat social diferents als que es troben al sector privat, cal vetllar per tenir una garantia de servei públic en la gestió de les xarxes socials. Tanmateix, convé que els/les gestors/ores de continguts digitals actuïn amb determinada autonomia i coneixement de serveis i d’institucions públiques.
Un/a community manager (CM) o responsable de les xarxes socials ha de tenir una sèrie d’actituds i aptituds a més de coneixement sectorial.
new_pdf_page
ACTITUDS |
APTITUDS |
|
|
Més enllà de les actituds i aptituds citades, el gestor de les xarxes socials a les Administracions públiques ha de tenir un coneixement transversal de l’organització.
Sobretot, el/la gestor/a de xarxes socials ha d’estar empoderat/ada pels directius públics per poder gestionar la comunicació de l’organització sense que siguin necessàries les validacions i autoritzacions habituals en les Administracions públiques, ja que el contrari provocaria una gestió poc o gens 2.0 de les eines 2.0.
Tradicionalment, la comunicació i difusió institucionals s’han gestionat a través del personal públic de les àrees de comunicació, premsa i difusió de les organitzacions públiques.
En el marc de la gestió de les xarxes socials cal destacar, però, que, com ja hem comentat, els usos de les xarxes socials van més enllà de la comunicació. Això comporta que esdevé necessari que la gestió de les xarxes socials sectorials es faci de manera descentralitzada, ja que d’aquesta manera els continguts de les xarxes socials i la relació amb la ciutadania usuària dels serveis és de major qualitat, donat que qui gestiona el servei pot oferir directament aquests recursos sense intermediaris.
És en aquests casos, especialment, quan es requereix una guia d’usos i estils de xarxes socials i que aquestes unitats que gestionen les eines socials ho facin planificant mitjançant un pla de comunicació propi que, en la mesura del possible, haurà d’emmarcar-se en un pla de comunicació 2.0 global.
Per exemple, cal tenir present que la Generalitat de Catalunya disposa de més de 300 perfils oberts a les xarxes socials i que només 10 són gestionats directament per l’òrgan que regula els usos de les xarxes socials. Per tant, cal traslladar criteris corporatius a molts gestors de comunitats virtuals essent imprescindible una guia d’usos i estils.
Els/Les responsables de les xarxes socials han de saber triar les més adequades per facilitar a l’organització, a la qual pertanyen, poder ser transparent, participativa i oberta.
Les xarxes socials es presenten com l’oportunitat de posar a l’abast de més persones la possibilitat de participar, d’aprofitar la intel·ligència col·lectiva, de promoure la col·laboració i coresponsabilitat o poder donar a conèixer els resultats de la gestió d’una organització als usuaris, clients o a la ciutadania.
La infografia següent mostra com la transparència, la col·laboració i la participació es relacionen amb el govern obert (Armel Le Coz i Cyril Lage, 2015).
Cal tenir present que un dels principis bàsics és el treball en xarxa, entès com a treball en equip, com a col·laboració, com a cocreació, i dur-lo a terme en un procés on tots els actors se situen en un rol d’igualtat en relació amb els altres. Aquesta visió respon clarament a la filosofia de les xarxes socials.
Principalment, en el que s’ha de centrar la recerca de les organitzacions és en aconseguir:
new_pdf_page