Ús professional de les xarxes socials: pla de comunicació 2.0 i guia d’usos

2. Usos de les xarxes socials a les Administracions públiques

2.1. Anàlisi d’un cas: el perfil del/de la community manager

Què és un community manager (CM)? Quin perfil professional ha de tenir? Són iguals els perfils per al sector públic i per al privat?

A la infografia que podem veure a la figura NeoAttack Agencia (2015), s’hi fa una descripció de quines funcions desenvolupa un/a gestor/a de xarxes socials en el marc d’una organització.

Aquest perfil professional no existeix en unes Administracions públiques que tenen una estructura de personal on la flexibilitat de contractació de nous professionals esdevé molt difícil, especialment en una professió que fins fa ben poc no tenia associada una formació reglada que la validés.

Tot i les dificultats esmentades, es pot dir que les Administracions públiques han superat aquestes situacions amb bons resultats gràcies al propi personal. Com ho han fet? Basant la tria del gestor de continguts en les actituds i aptituds que expliquem més endavant.

240x416

Qüestions per reflexionar

  1. Quins canvis es produeixen a les organitzacions en relació amb els usos de les xarxes socials?
  2. Com són els gestors de continguts o community managers a les Administracions públiques?
  3. Es fan servir igual les xarxes socials al sector públic que al sector privat?

new_pdf_page

2.2. Canvis interns i externs a les organitzacions provocats per les xarxes socials

Com hem comentat, la darrera dècada, donada l’explotació i ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per part d’una gran massa crítica de persones i d’organitzacions, s’han detectat canvis, tant a l’estructuració de les organitzacions, com en la manera de relacionar-se amb la societat. Aquests canvis són de dos tipus, interns i externs, i tenen les característiques següents.

2.2.1. Canvis interns

La modernització de les organitzacions ha provocat que, per tal de ser més competitives i eficients, deixin de banda l’organigrama jeràrquic, clàssicament formal i poc flexible, per treballar de manera més transversal de forma col·laborativa en els seus processos de creixement, millora i producció.

Sota aquesta perspectiva col·laborativa, i tenint en compte la implicació de persones en aquests processos, les organitzacions s’adapten contínuament a les eines 2.0 que més s’adeqüen a les seves necessitats i els permeten col·laborar en temps real.

Tanmateix, donada la globalització, cal tenir en compte que les organitzacions no només tenen un lloc físic, sinó que es situen estratègicament a diferents indrets, i que, per tal de seguir sent essencialment la mateixa organització o seguir formant part d’un grup d’elles, és necessari una manera de treballar en línia, on tothom accedeix a tota la informació, on qualsevol pot contribuir a l’èxit de l’organització a la qual pertany.

2.2.2. Canvis externs

Les organitzacions han d’adaptar-se contínuament als canals existents per poder fer arribar el missatge als seus clients finals o usuaris.

Les persones han canviat la seva manera de comunicar-se; aquest és un fet que inclou tots els col·lectius. Les nostres comunicacions han passat, paulatinament, de ser off-line a ser on-line, incorporant les TIC, que han fet que, fins i tot, qui es considera més analògic disposi a la majoria dels casos de dispositius mòbils amb accés a Internet.

La societat actual viu envoltada de TIC. Depenent de l’edat, les necessitats, la formació, etc., cada persona les utilitza de manera més o menys extensiva. Des d’aquesta perspectiva, ha anat canviant la manera com els individus reben i busquen informació, així com la forma de comunicar-se.

En definitiva, els canvis interns i externs a les Administracions públiques han transformat l’ecosistema de comunicació i relació entre els diferents actors, de manera que uns i altres conviuen en un món que canvia constantment i que requereix adaptacions immediates que no sempre conjuguen amb els procediments tradicionals de les Administracions públiques.

En aquest sentit, la relació 2.0 entre ciutadania i Administracions públiques esdevé un clar exemple del trencament de costums ja que les Administracions públiques, si seguissin les dinàmiques rígides de canvi, no podrien participar en igualtat de condicions a la societat 2.0.

new_pdf_page

2.3. Qui ha de gestionar les xarxes socials a les Administracions públiques?

Actualment, existeix un triple debat sobre qui ha de gestionar les xarxes socials a les Administracions públiques:

  • En primer lloc, hi ha el dilema sobre si ha de ser personal de la pròpia Administració o bé es pot externalitzar el servei de comunicació 2.0 a empreses o consultories privades.
  • En segon lloc, sobre el perfil professional dels gestors de continguts digitals.
  • I, en tercer lloc, si les xarxes socials han d’estar gestionades per les àrees de comunicació, premsa o difusió de les organitzacions o bé si les han de gestionar equips descentralitzats, ja sigui per l’estructura de l’organització o de productes i serveis que s’ofereixen.

A la figura següent s'hi pot veure com ha evolucionat el paper del gestor de les xarxes socials en relació amb la societat actual i les TIC.

2.3.1. Personal públic o personal extern?

Per respondre a aquesta qüestió, cal tenir presents dos elements cabdals:

  • Per una banda, el tipus d’organitzacions a les quals es fa referència.
  • Per l’altra, la necessitat de coneixement del sector públic en general, i de la institució i dels serveis o productes en particular.

Ambdós factors (la garantia de servei públic i el coneixement de serveis i d’institucions públiques) només es poden garantir si les xarxes socials són gestionades per empleats públics.

Així doncs, sabent que les Administracions públiques estan construïdes sobre un seguit de valors, d’objectius i de responsabilitat social diferents als que es troben al sector privat, cal vetllar per tenir una garantia de servei públic en la gestió de les xarxes socials. Tanmateix, convé que els/les gestors/ores de continguts digitals actuïn amb determinada autonomia i coneixement de serveis i d’institucions públiques.

2.3.2. Quin perfil professional cal tenir per gestionar les xarxes socials?

Un/a community manager (CM) o responsable de les xarxes socials ha de tenir una sèrie d’actituds i aptituds a més de coneixement sectorial.

new_pdf_page

ACTITUDS

APTITUDS


  • Ser un/a resident digital: s’acostuma a dir que és una forma de vida; cal viure les xarxes socials personalment abans d’iniciar-s’hi de forma professional.

  • Ser una persona comunicativa: tenint en compte que és la mediadora entre la ciutadania i l’organització, ha de tenir la capacitat de facilitar una comunicació bidireccional.

  • Tenir una naturalesa curiosa: cal molta investigació, donat que les eines canvien constantment i hi ha nombrosos casos d’èxit en els quals es poden instruir.

  • Ser empàtic/a: tenir la capacitat de posar-se en el lloc dels altres és fonamental ja que això li facilitarà conèixer millor allò que interessa a la comunitat gestionada i així traslladarà aquesta valuosa informació a l’organització per a la qual treballa.

  • Ser un/a bon/a estratega: convé tenir la capacitat d’assolir objectius i, per aconseguir això, és necessari comptar amb una bona estratègia en xarxes socials.

  • Tenir visió de futur: el CM construeix el futur de la imatge de l’organització o de la marca des de les actuacions presents. La capacitat de descobrir coses noves, millorar el que ofereixen altres organitzacions i anticipar-se a les necessitats futures de la comunitat gestionada marcarà la diferència.

  • Saber tot el que està relacionat amb l’organització que representa a través de les xarxes socials i dels seus productes o serveis; cal que sigui conscient de les necessitats de l’organització i de la seva situació respecte a l’entorn i a les organitzacions que són competidores.

  • Tenir coneixements de comunicació corporativa, màrqueting i publicitat. A més, en algunes organitzacions, s’hi requereix expertesa en SEO, programació.

  • Saber comunicar en entorns digitals: és important saber “parlar l’idioma de la web 2.0”. Creació de continguts digitals amb valor afegit, tenir capacitat de conviure i produir en comunitats en línia. Ser capaç de redactar titulars atractius que captin l’atenció de la comunicat gestionada o del públic objectiu.

  • Saber utilitzar les millors eines de gestió de les xarxes socials: a Internet, s’hi poden trobar tots els mitjans tècnics per poder desenvolupar el seu treball; són inabordables i això no ha de representar un element torbador. Cal saber reconèixer quines eines s’adeqüen més a la seva estratègia, així com aquelles que siguin facilitadores de la comunicació a les comunitats.

Més enllà de les actituds i aptituds citades, el gestor de les xarxes socials a les Administracions públiques ha de tenir un coneixement transversal de l’organització.

Sobretot, el/la gestor/a de xarxes socials ha d’estar empoderat/ada pels directius públics per poder gestionar la comunicació de l’organització sense que siguin necessàries les validacions i autoritzacions habituals en les Administracions públiques, ja que el contrari provocaria una gestió poc o gens 2.0 de les eines 2.0.

2.3.3. Gestió per part d’àrees de comunicació, premsa i difusió o bé gestió descentralitzada?

Tradicionalment, la comunicació i difusió institucionals s’han gestionat a través del personal públic de les àrees de comunicació, premsa i difusió de les organitzacions públiques.

En el marc de la gestió de les xarxes socials cal destacar, però, que, com ja hem comentat, els usos de les xarxes socials van més enllà de la comunicació. Això comporta que esdevé necessari que la gestió de les xarxes socials sectorials es faci de manera descentralitzada, ja que d’aquesta manera els continguts de les xarxes socials i la relació amb la ciutadania usuària dels serveis és de major qualitat, donat que qui gestiona el servei pot oferir directament aquests recursos sense intermediaris.

És en aquests casos, especialment, quan es requereix una guia d’usos i estils de xarxes socials i que aquestes unitats que gestionen les eines socials ho facin planificant mitjançant un pla de comunicació propi que, en la mesura del possible, haurà d’emmarcar-se en un pla de comunicació 2.0 global.

Per exemple, cal tenir present que la Generalitat de Catalunya disposa de més de 300 perfils oberts a les xarxes socials i que només 10 són gestionats directament per l’òrgan que regula els usos de les xarxes socials. Per tant, cal traslladar criteris corporatius a molts gestors de comunitats virtuals essent imprescindible una guia d’usos i estils.

2.4. Les xarxes socials com a eines de transparència, participació i govern obert

Els/Les responsables de les xarxes socials han de saber triar les més adequades per facilitar a l’organització, a la qual pertanyen, poder ser transparent, participativa i oberta.

Les xarxes socials es presenten com l’oportunitat de posar a l’abast de més persones la possibilitat de participar, d’aprofitar la intel·ligència col·lectiva, de promoure la col·laboració i coresponsabilitat o poder donar a conèixer els resultats de la gestió d’una organització als usuaris, clients o a la ciutadania.

La infografia següent mostra com la transparència, la col·laboració i la participació es relacionen amb el govern obert (Armel Le Coz i Cyril Lage, 2015).

667


Cal tenir present que un dels principis bàsics és el treball en xarxa, entès com a treball en equip, com a col·laboració, com a cocreació, i dur-lo a terme en un procés on tots els actors se situen en un rol d’igualtat en relació amb els altres. Aquesta visió respon clarament a la filosofia de les xarxes socials.

Principalment, en el que s’ha de centrar la recerca de les organitzacions és en aconseguir:

a) Transparència, accés a la informació i obertura de dades públiques
  • A través de la creació de portals de transparència.
  • Mitjançant la creació de plataformes d’accés a dades públiques obertes.
  • Establint els mecanismes de rendició de comptes.
  • Acordant la normativa de reutilització de la informació pública.
  • Possibilitant la interoperabilitat amb els diferents agents.
b) Participació ciutadana mitjançant
  • La utilització de plataformes de consulta ciutadana.
  • Facilitar la participació en el disseny, la formulació i l’adequació de les polítiques públiques.
  • El govern 2.0: aconseguir que la ciutadania expliqui què vol, escoltant activament, i establir canals de doble sentit.
  • La promoció d’espais per a iniciatives ciutadanes.
  • La ciutadania 2.0 aporta la seva experiència i participa en nous projectes, que poden ser impulsats pels mateixos ciutadans.
  • El proveïment de serveis digitals, d’oficines de tràmits i de peticions on-line.

new_pdf_page

c) Col·laboració
  • Obrint plataformes de treball col·laboratiu entre tots els agents implicats i experts en la matèria.
  • A través d’iniciatives de disseny, creació i producció de serveis de forma cooperativa.
  • Mitjançant la innovació oberta a la intel·ligència col·lectiva aplicada a la gestió pública.
  • Incentivant l’associacionisme públic-privat i públic-social.
Pujar