2. Relació de mapes mentals i visual thinking

Abans de començar el tema farem un exercici amb el qual buscarem acostar-nos al visual thinking a partir d’un mapa que anirem enriquint.

A l’apartat anterior ja ens hem fet una idea del que són tant els mapes mentals com el visual thinking.

Activitat

Ara intentarem acostar-nos visualment a algunes de les coses en comú dels dos sistemes de representació:

  1. Escriviu un aspecte que considereu que caracteritza cadascun d’ells. Representeu-lo amb un dibuix simple.
  2. Escriviu els aspectes que considereu que tenen en comú. Representeu-los amb un dibuix simple.
  3. Poseu els elements en net en un foli. Feu-ne una mínima estructura i ordeneu-los. Poseu-hi un títol i una descripció molt breu.

Analitzeu si tots els elements han d’anar a igual grandària o n’hi ha algun de més important que calgui destacar. Aporteu una unitat formal amb elements constants i amb dos colors màxim.

Observeu l’exercici i analitzeu si heu fet només un esquema o si per contra s’ha enriquit amb l’aportació d’elements visuals que emfatitzen el significat i creen impacte (visual thinking).

Ja hem vist alguns aspectes en comú entre els mapes mentals i el visual thinking.

Ara plantegem de manera sintètica algunes de les raons que expliquen la seva convivència:

  • Un mapa mental en la seva concepció conserva els mateixos principis que s’han desenvolupat en el visual thinking, és a dir, faciliten el procés de pensament mitjançant la seva representació a través de formes gràfiques simples.
  • Tant el mapa mental com el visual thinking fan servir funcions naturals de la ment humana i una d’elles és el pensament irradiant, entès com a associació mental i com a representació visual de les idees.
  • Els mapes mentals i el visual thinking empren dibuixos i s’organitzen en un sol espai per permetre veure la globalitat. No obstant això, l’organització d’un mapa mental es basa fonamentalment en una estructura radial i un mapa conceptual en una estructura jeràrquica, mentre que en el visual thinking l’organització de l’espai pot ser molt variada i la relació text-dibuix juga un paper clau en la comunicació visual.
  • D’altra banda, podríem dir que en la pràctica del visual thinking, en certa manera, també estem creant mapes de coneixement; això si ho entenem en el seu concepte més ampli, com a conjunt d’idees o elements relacionats sota uns lineaments o estructures.
  • Tant els mapes mentals com el visual thinking són formes d’expressió del pensament que atorguen rellevància al dibuix simple i a la síntesi textual per sobre del discurs sol lineal escrit, el discurs sol parlat o el de la narració basada únicament en imatges.
  • Els mapes mentals es complementen molt bé amb el visual thinking, ja que un mapa mental pot servir en una primera etapa d’un projecte per sintetitzar allò fonamental i definir aspectes rellevants que després es treballaran i s’enriquiran gràficament emprant les tècniques i els recursos propis del visual thinking.

És important recordar que estem parlant de processos de pensament per a la comunicació i la producció de coneixement i no només de creació de dibuixos o il·lustracions com a simple fet estètic.

El visual thinking i la pràctica de mapes mentals és, per tant, un acte cognitiu de permanent percepció, comprensió i execució pràctica, que connecta els dos hemisferis cerebrals per potenciar el pensament i la representació gràfica.

Aquests processos en essència no són gens nous; són la forma de pensament més natural de l’ésser humà, similar a la dels primitius, que de les imatges mentals van passar al pensament en conceptes. Sabem que les primeres escriptures van partir de la imatge esquemàtica, posteriorment van evolucionar en pictogrames i després van donar vida a l’alfabet.