Per apropar-nos a la pràctica de pensar visualment, proposem una lectura sobre els avantatges educatius d’esbossar i dibuixar.

Aquest article defensa el valor pedagògic del dibuix i reflecteix com des de petits tenim la capacitat de visualitzar conceptes científics.

La importància d’estar immersos en una cultura del visual hauria d’interessar-nos no només perquè ho podem registrar tot amb els nostres dispositius sinó perquè tenim la possibilitat de visualitzar coses.

Entenem visualitzar com les capacitats, els recursos i les actituds per expressar el nostre pensament mitjançant gràfics, esquemes, diagrames o dibuixos. Llavors, podem parlar d’imatges amb sentit, que són producte del nostre pensament; no només el registre visual d’alguna cosa.

El pensament visual, per tant, és inherent a l’ésser humà; ho hem pogut observar des de la nostra primera infància, quan hem pres contacte amb el món a través de gargots, i més endavant hem vist com en qualsevol faceta de les nostres vides els esquemes, els dibuixos o els gràfics han estat presents com el recurs més proper per comunicar-nos, com per exemple La llista de la compra de Miquel Àngel. Any 1518 (Arxiu Casa Buonarroti).

Diferents teòrics han parlat de la importància de la percepció i l’expressió mitjançant el dibuix, entre ells el psicòleg alemany Rudolf Arnheim (1986), que, a la fi dels anys seixanta, va demostrar que percepció i pensament actuen sincrònicament, argumentant que l’acte de percepció visual per si mateix implica pensament. Per tant, considera la percepció un procés cognitiu.

La influència d’Arnheim ha estat significativa en el camp de les arts, el disseny i l’estètica i aquests fonaments de tipus perceptual són els que han donat base al que avui coneixem sota el concepte contemporani de visual thinking, que ha adquirit importància des de la perspectiva de les organitzacions de la mà de Dan Roam (2013), entre d’altres. (Per a més detalls, vegeu l’apartat 6. Sobre el visual thinking.)

Avui ens trobem que el món complex en què ens toca viure ens ha fet tornar a l’origen a la recerca d’una comunicació eficaç de les idees amb la màxima economia de recursos.

Tot això ens ha de portar a reflexionar sobre el poder que comporta l’aprenentatge i la posada en pràctica de mètodes de visualització i representació del pensament. A aquest efecte, de manera sintètica aquí plantegem algunes idees que ens porten a prendre consciència de la importància del valor del fet visual, especialment en el context de la comunicació, l’aprenentatge i la gestió.

• Partim de la idea que per visualitzar no necessitem la visió, ja que es tracta d’un fenomen mental que ens permet la construcció del coneixement més enllà de la percepció sensorial. El primer acte de visualització al qual accedim es duu a terme amb les nostres imatges mentals.
• Quan fem un esquema d’una idea estem processant informació, estructurant coneixement i en últim terme fent un potent esforç d’abstracció; en aquest sentit estem creant un model mental que, com que conté tot un desenvolupament cognitiu que la sustenta, en moltes ocasions resulta més revelador o eficaç que una imatge il·lustrativa.
• El treball amb mapes mentals o visual thinking permet un acompliment complet de la ment, ja que combina la manera de treballar visual (de l’hemisferi dret del cervell) i la verbal (de l’hemisferi esquerre), a més de fer-se integrador quan s’incorpora el moviment físic en el procés de creació.
• La informació exposada visualment amb esquemes, esbossos, etc., crea cartografies de contingut, i permet l’establiment de diferents connexions per part de qui les percep, cosa que genera un coneixement actiu.
• Els éssers humans recordem només el 10% del que llegim, enfront del 30% del que veiem.
• Els diagrames i els esquemes representen el llenguatge més universal possible, cosa ben significativa si som conscients que som en un món cada vegada més visual, globalitzat i connectat.
• Al voltant del 90% dels inputs que arriben al cervell són de caràcter visual. Per a la reflexió, estaria bé pensar quants són veritablement significatius.
• Sabem que, si en la nostra comunicació combinem elements visuals amb el text, la comprensió s’incrementa significativament.
• Els éssers humans processem seixanta mil vegades més de pressa les imatges que el text. Però no es tracta només d’omplir-nos d’imatges; actualment el que és fonamental és saber gestionar la informació visual amb l’adequada relació text-imatge.