Recomanem aquest vídeo, que mostra diferents categories de pensament i destaca la importància dels components espacials, relacionals i gràfics per imaginar, crear i comunicar. A partir d’aquí contesteu les preguntes de la reflexió.

Anteriorment hem definit el concepte de visual thinking; ara n’esmentarem les característiques per acostar-nos a la seva pràctica.

• És un recurs de baixa tecnologia de què podem disposar sempre, ja que podem practicar-lo simplement amb un llapis i un paper.
• No cal ser un expert dibuixant per dur-lo a terme.
• Es fa sota un sol espai o àrea de treball, la qual cosa permet una mirada global del procés i el resultat.
• Per a la seva execució fem servir el dibuix (esbós), el text (paraules clau i frases), estructures compositives diverses i recursos visuals (contenidors, connectors, vinyetes, Post-its, etc.).

Ja hem dit que el pensament visual ens ha acompanyat sempre, pel fet que és una manifestació pròpia de l’ésser humà en la seva essència original. Avui en dia, el concepte contemporani de visual thinking recull els principis de la teoria de la percepció i la psicologia cognitiva, entre altres disciplines, i s’orienta al món de l’empresa, la innovació i la gestió visual del coneixement. Des d’aquesta perspectiva podem esmentar alguns autors que podem considerar referents o impulsors d’aquest concepte contemporani, com Dam Roam (2009), que es va donar a conèixer amb el seu best-seller The Back of the Napkin, que planteja de manera senzilla el seu mètode de resoldre problemes mitjançant dibuixos simples; David Sibbet (2012), un dels precursors i amb una gran experiència en el camp del pensament visual, i Sunni Brown (2014), que és una de les autores que ha aconseguit recuperar la importància dels doodles (gargots) com a eines de pensament per processar o retenir informació.

També paga la pena esmentar les connexions que el visual thinking estableix actualment amb tècniques i mètodes de productivitat i innovació, com les metodologies àgils i el design thinking, que consideren l’aspecte visual un valor clau en els seus processos. Les metodologies àgils permeten el treball en equip, la prova, l’adaptació i la configuració d’idees de manera oberta amb recursos visuals per estimular la participació. El design thinking és una metodologia orientada tant al disseny de productes com de serveis per fomentar la innovació i la creativitat en diversos àmbits. Posa l’enfocament en les persones i utilitza processos participatius amb prototips i recursos visuals.

A continuació podeu veure un exemple de visual thinking de Brandy Agerbeck.

A continuació podeu veure un exemple d’apunts visuals del mateix autor:

No hem de perdre de vista que els processos de visual thinking s’executen a partir d’un coneixement adequat del tema i una planificació exhaustiva, ja que és clar que no es tracta simplement de fer dibuixos espontanis. No apareixerà en la nostra ment cap dibuix si no hem estudiat detalladament el tema.

Per tant, des del punt de vista del contingut és necessari establir unes bases per a la correcta estructuració de les idees abans d’iniciar qualsevol representació gràfica. Per a això hem de tenir en compte alguns principis bàsics:

• Focalitzar. Definir un objectiu clar sobre el que volem. Per fer això hem de fitar les idees i no perdre el focus.
• Recopilar. Reunir dades, informació, referents. És important tenir la informació més rellevant i no perdre’ns en muntanyes d’informació.
• Ordenar. Es tracta d’establir categories i patrons, identificant elements constants, agrupant per unitats de contingut i jerarquitzant informació.
• Sintetitzar. Destil·lar, arribar a l’essència. És una de les etapes més importants; aquí ha de quedar el més significatiu dels nostres continguts i per a ells els mapes mentals són una bona eina.

És necessari conèixer els elements del llenguatge visual per adquirir els criteris sobre com utilitzar els elements en funció dels nostres propòsits. Cal recordar que estem parlant de processos de comunicació, no art o expressió subjectiva de les idees, per tant és necessari seguir algunes lleis que provenen de la teoria de la percepció i que s’apliquen a aquests processos.

Per començar hem agrupat en dues categories els elements del llenguatge visual: els elements formals i els principis visuals.

• Text

És un aspecte que no ha de quedar a l’atzar. No es tracta només d’escriure, es tracta de fer-ho bé; de manera clara i llegible.

És important que hi hagi una escriptura fluida, i una relació adequada de grandària de la lletra d’acord amb la seva importància. D’altra banda, és fonamental tenir en compte la relació text-gràfic; és a dir, el text ha d’anar d’acord amb la imatge perquè el significat no sigui ambigu.

Aquí parlem d’una relació text-gràfic adequada. Es recomana utilitzar almenys dos tipus de lletres amb contrastos ben marcats entre elles. Els titulars han de ser amb lletres generoses.

• Contenidors

Formes diverses que contenen el text o alguns altres elements i que ajuden a classificar o ordenar per unitats de contingut.

• Separadors i connectors

Filets, fletxes, línies o elements formals utilitzats per connectar o separar continguts.

• Formes simples

Dibuixos senzills de tot tipus que formen part d’un vocabulari visual propi que amb el temps hem de construir.

• Figura humana

Element fonamental que simplement pot ser un ninot de pal molt simple. La figura humana és un bon vehicle de comunicació de les idees. A través d’una estructura senzilla podem aconseguir expressions que segurament ens diuen més que les paraules.

• Esquemes compositius

Un element important que cal tenir en compte és la manera com organitzem els elements dins de l’espai; en funció d’això, la comunicació pot arribar a ser més confusa o més aclaridora. Les estructures compositives són la base per a l’organització dels elements, que disposats correctament emfatitzen significats.

Els elements col·locats a l’espai tenen la seva pròpia dinàmica i generen accions, ritmes i significats en funció de l’escala, el color, la forma, etc.

Tots ells han de respondre als principis visuals, ja que la seva disposició no ha de ser aleatòria, sinó que s’han d’organitzar en funció d’aquests mateixos principis.

• Agrupació

Els elements s’han de reunir i agrupar dins de l’espai atenent criteris de tipus formal (color, grandària, etc.) o de continguts similars o relacionats.

• Contrast

S’entén no tan sols com la relació diferencial entre la forma d’un element i un altre, sinó com a oposició pel que fa al contingut.

• Jerarquia

Aquí es tracta de valorar conceptualment i visualment els elements que disposem per destacar-los en funció de la seva importància.

• Relació

És important descobrir i establir nexes i connexions significatives entre les parts.

• Unitat

S’ha de crear un conjunt visualment coherent, utilitzant una gamma de color determinada, un nombre de lletres limitat, un conjunt de contenidors, vinyetes, etc., que conservin un estil i una estructura comprensibles.

És imprescindible tenir a disposició un menú complet d’aquests recursos, ja que són els elements que s’hauran d’utilitzar regularment en els processos en què fem ús del visual thinking. Per tant és recomanable anar construint el nostre propi vocabulari visual amb totes les imatges, dibuixos i figures que considerem que puguin representar els diferents àmbits del nostre treball quotidià.

Un vocabulari visual el podem construir des de la pràctica diària representant amb dibuixos simples els conceptes o idees que tenen a veure amb el nostre àmbit de treball.

Actualment el visual thinking s’està implementant en moltes empreses com un recurs disruptiu que ha permès modificar alguns hàbits i pràctiques quotidianes.

Esmentarem la seva aplicació en dos grans blocs, des de la perspectiva de l’eina i des de la perspectiva de les accions.

Des de la perspectiva de l’eina

Es poden citar dos exemples significatius en què la pràctica del visual thinking pot canviar moltes coses a les Administracions.

• Les presentacions en PowerPoint. En lloc d’això s’utilitzen presentacions fetes manualment en un sol espai, amb esquemes, dibuixos, paraules clau, etc.
• Les actes de reunions. Es transformen amb el visual thinking en documents vius creats al moment de la reunió amb la participació de tots els presents, que aporten les seves anotacions, dibuixos, etc.

Des de la perspectiva de les accions

• Treball col·laboratiu. Quan es treballa en grup és crucial fomentar la participació de totes les persones.

En un projecte col·laboratiu tot el grup està connectat amb el que s’està treballant i pot veure tant el procés com els resultats; tots els membres del grup poden reordenar els elements i proposar formes alternatives de connexió entre ells. Quan es treballa col·laborativament de manera visual es redueixen els nivells d’incertesa o inseguretat respecte a les idees pròpies ja que generalment sempre és possible aportar per anar construint entre tots, amb el valor afegit que les idees no són jutjades durant el procés; es tracta de sumar per a la creació de coneixement col·lectiu.

• Presa de decisions. Tenint clar ja com el visual thinking ens facilita poder comprendre un problema o una situació determinada, volem emfatitzar la importància de tenir posades les “cartes sobre la taula” per a una presa de decisions encertada. És a dir, quan ho tenim tot visualitzat, ja sigui en un paper o en una pissarra, disposem dels elements de judici necessaris per avaluar les idees i saber el camí a seguir; això vol dir que hem establert relacions entre les parts, jerarquitzant, agrupant, reconeixent patrons, etc. Així doncs, duem a terme tot un seguit de processos cognitius que flueixen, perquè literalment estem veient en la seva globalitat els factors que en un moment determinat poden entrar a jugar un paper per a la presa de decisions.

El visual thinking és molt ampli si considerem que té a veure amb els processos de pensament, creació i comunicació en qualsevol de les activitats de l’ésser humà.

S’ha demostrat que l’ús del pensament visual estimula l’atenció, facilita la comprensió, incrementa la retenció de les idees i flexibilitza la nostra manera de pensar. Aquí detallem cadascuna d’aquestes raons:

En un auditori, el públic està més atent quan simultàniament escolta i veu com en una pissarra es van construint les idees de manera gràfica que quan es mostren els resultats acabats o s’expliquen oralment. Veure els processos i ser testimoni de com es va configurant el que s’exposa fa augmentar la implicació del públic, l’atenció del qual estarà enfocada en el que va passant.

D’altra banda, quan assistim a una xerrada o reunió i prenem anotacions de manera graficotextual (no lineal) ens estem obligant a afinar la concentració, ja que hem de sintetitzar i estructurar espacialment el contingut exposat. Darrere d’aquest fet hi ha un procés cognitiu que requereix una comprensió i un processament del que es diu.

En canvi, quan prenem notes només de forma escrita (de manera lineal), la nostra atenció pot acabar per estar més posada a registrar totes les paraules que a entendre l’essència del que es diu. És important emfatitzar que en el visual thinking no tot és dibuix; el text breu és fonamental com a element de suport als gràfics.

Tots podem aspirar a expressar idees i ser compresos. De vegades hi ha assumptes generats per models mentals abstractes que semblen més complexos del que aparentment són perquè només estan explicats oralment i poden semblar confusos per a l’audiència. Evidentment, podem deduir que per a una correcta comprensió és necessari que aquestes idees tinguin el suport d’elements visuals. Tanmateix, hi ha una altra cosa que hem de saber sobre això.

Per a l’assoliment d’aquest objectiu és necessari fer èmfasi en dos aspectes fonamentals.

• La part formal. El correcte plantejament i l’estructuració visual de les idees, a través de la síntesi formal, la relació graficotextual, les jerarquies, etc.
• La part emocional. La necessitat d’establir connexions amb la part emocional per arribar a l’interlocutor. Si bé l’aspecte emocional té a veure amb el carisma de qui exposa, un dibuix o traç personal pot presentar una gran càrrega emotiva. I és que un dibuix, a més del contingut racional que té, ha d’estar lligat a una experiència vivencial a través de formes expressives que connectin amb els ideals de l’interlocutor, o bé que el facin partícip de la construcció del coneixement amb l’aportació de dibuixos o esquemes. Això fa que les persones s’apropiïn del contingut, cosa que en permet reforçar la comprensió.

En un ambient de treball quotidià ens podem trobem amb dos tipus de persones segons la seva manera de treballar.

En un ambient de treball quotidià ens podem trobem amb dos tipus de persones segons la seva manera de treballar.

Una persona que està acostumada a llegir documents en pantalla, que generalment no pren notes perquè té molt bona memòria, va molt de pressa amb tot i rendeix a la seva feina.

Una persona que imprimeix els documents i els subratlla, en fa anotacions al marge amb la seva pròpia lletra i en posa les idees més rellevants al suro. A més, fa dibuixos simples per reforçar idees i generalment les seves participacions són més enriquidores.

La primera persona compleix amb la seva feina i la fa de pressa perquè no dedica temps a escriure ni a dibuixar; però, com que no registra res, per raons naturals amb el temps se li oblidaran algunes coses; algunes d’insignificants però potser altres de molt rellevants. No pot fer un seguiment de les seves accions perquè no han quedat escrites ni dibuixades, ni comentades. Només té l’opció de compartir les seves idees verbalment.

La segona també compleix amb la seva feina. La fa de manera eficient perquè coneix detalladament el document; l’ha fet seu en subratllar-lo, en posar-hi anotacions al marge, en enllaçar paraules; ha fet dibuixos amb les idees, que, com que estan exposats davant dels altres companys, permeten una aportació col·lectiva. Pot fer memòria en el temps perquè pot veure totes les seves notes. Recorda més les idees perquè les va reforçar amb colors i dibuixos propis.

És habitual trobar-nos amb boniques presentacions fetes generalment amb recursos digitals, que fan gala d’imatges impactants que poden cridar l’atenció de l’espectador per la seva espectacularitat, però que no aconsegueixen connectar amb una idea, pel fet que en molts casos només són elements decoratius dins del conjunt.

En canvi, també ens trobem amb presentacions més senzilles que aconsegueixen captar l’atenció i fer que les idees es retinguin de manera significativa:

• Perquè estan creades amb dibuixos propis de l’autor, carregats de significat.
• Perquè tenen un balanç equilibrat en la relació imatge-text, cosa que permet donar suport a la informació.
• Perquè abasten en un sol espai les idees o conceptes que es volen transmetre.
• Perquè sintetitzen amb llistes o amb històries gràfiques un contingut.

Què passa a la nostra ment quan fem servir dibuixos i paraules clau per exposar les idees, a diferència de quan les exposem només verbalment? I de quina manera rebem les dels altres quan les veiem visualitzades?

El pensament té un suport de l’ordre imaginari, però deixar que les idees només girin i romanguin en la nostra ment no ajuda a flexibilitzar-la; és necessari exterioritzar el pensament per recrear-lo i enriquir-lo.

Per això el visual thinking ens ajuda a tenir una ment més flexible:

• Visualitzar idees i connectar-les amb altres conceptes ens permet relativitzar-les i fugir de veritats absolutes.
• Si intentem dibuixar gràficament les idees tan de pressa com pensem estem estimulant la nostra capacitat de dinamitzar el nostre cervell posant a treballar els seus dos hemisferis.
• En processos de cocreació el visual thinking ens permet confrontar les nostres idees amb les dels altres i obrir la ment per permetre aportacions significatives.
• Pensar de manera gràfica acaba sent una actitud davant la vida, una forma d’entendre el món amb una ment flexible i oberta a canvis ràpids.

El visual thinking, com ja hem dit, és un concepte ampli que comprèn en el seu interior un conjunt de mètodes, tècniques i recursos visuals per a la creació i la gestió visual del coneixement.

Del conjunt de pràctiques visuals que podem englobar dins de l’univers del visual thinking esmentarem aquí les més conegudes en el nostre medi.