Aprenentatge significatiu

Tipus d’aprenentatge que es produeix quan aconseguim connectar de manera explícita nous conceptes amb d’altres que ja teníem, la qual cosa en comporta la revisió i l’enriquiment a través de les noves connexions que es generen. Això crea modificacions en la nostra estructura cognitiva, fet que ens permet seguir adquirint nous coneixements. Aquest plantejament va ser desenvolupat als anys seixanta per Joseph Ausubel, psicòleg i pedagog nord-americà.

Cognitiu-Cognició

El terme cognitiu es refereix a tot allò que està relacionat amb el coneixement, i el terme cognició s’empra per expressar l’acte de conèixer. La cognició és, per tant, aquesta capacitat que tenim de processar la informació que percebem i està lligada a aspectes com la memòria, el llenguatge, l’atenció o l’experiència. En totes les accions de creació de mapes mentals i de visual thinking sempre hi ha un acte cognitiu conscient o inconscient.

Diagrama

Gràfic simple o complex que serveix per representar un procés o mostrar un sistema. A més del text, els diagrames fan servir línies i formes geomètriques bàsiques. Són molt útils per mostrar relacions de connexió, comparació, jerarquies o escala entre elements o valors.

Hi ha diversos tipus de diagrames, com el de flux, el sinòptic, de Gantt, etc., que tenen aplicacions específiques en diferents contextos com a eines d’organització.

Doodle

Paraula en anglès que significa gargot o dibuix simple, que es fa de manera gairebé automàtica. Sunni Brown (2014) va introduir aquest terme al món del visual thinking com a eina de pensament per processar o retenir informació. El doodle ha adquirit valor amb recerques que demostren que la pràctica d’aquest tipus d’exercici gràfic, més enllà d’abstreure’ns, ens ajuda a mantenir el cervell actiu i a concentrar-nos.

Esquema

Defineix l’estructura gràfica d’un contingut. L’esquema també s’assimila a un exercici de síntesi d’idees expressat en estructures jeràrquiques. Els esquemes serveixen per sintetitzar i comprendre més bé els continguts en percebre’n la totalitat. Per a la seva realització bàsicament s’utilitza el text.

Estructura radial

Dins de les maneres d’organitzar l’espai en els processos de pensament visual s’apliquen diferents estructures compositives. En el cas dels mapes mentals el més característic és la utilització d’una forma radial, el significat de la qual el podem definir a partir del concepte geomètric de ràdio; és a dir, la configuració d’una estructura que parteix d’un nucli central i s’expandeix linealment al seu exterior.

Facilitador gràfic

Persona que lidera un grup de persones escrivint i dibuixant converses en viu per ajudar-les a fer la seva feina. El facilitador ha de tenir una gran capacitat d’escolta activa i poder de síntesi, ja que es tracta de l’orientador i el canalitzador de les idees que s’han de transformar en elements visuals.

Lettering

Art de dibuixar lletres. A diferència de la cal·ligrafia (que es basa en l’escriptura de lletres bellament compostes amb determinats instruments) o la tipografia (que es val de lletres ja creades), el lettering té el seu sentit expressiu particular, ja que es tracta de la creació de rètols o paraules com si fos un dibuix. El visual thinking, i l’sketchnoting en particular, fa ús del lettering per enriquir el text visualment.

Mapa – Mapejar

En l’àmbit del pensament visual, un mapa el descrivim com l’estructura visual i espacial que mostra un conjunt d’idees recopilades o inventariades que es relacionen entre si i s’organitzen amb un propòsit. Mapejar és, doncs, l’acció de visualitzar fragments o unitats d’informació per traçar un camí o donar un ordre que ens permet crear i entendre un conjunt amb les seves parts i la seva funció dins d’un context.

Model mental

El nostre univers interior més arrelat en nosaltres (idees, creences, vivències, presumpcions, etc.) i que és construït a partir de la nostra experiència. Els models mentals són les representacions internes que no tan sols representen realitats externes i ens permeten comprendre-les, sinó que ens donen pautes per crear noves realitats, recordar, conèixer, etc.

Pensament irradiant

Concepte introduït per Tony Buzan (2013) per desenvolupar la seva idea de mapes mentals. Es basa en la manera com treballa la ment humana, és a dir, mitjançant el pensament associatiu, procés que s’explica mostrant la manera com s’irradien les idees des d’un punt de partida per crear cadenes gairebé infinites de conceptes que es dispersen i es connecten amb d’altres.

Pensament sistèmic

Forma de pensament que comprèn el tot, les parts i les connexions entre si de manera circular i retroalimentada. Per tant en el pensament sistèmic els elements no estan sols, són part d’un sistema, i el seu significat o funcionament depenen d’aquest context. La seva pràctica ens permet tenir una percepció més àmplia de la complexitat en termes de totalitats i saber per què passen les coses. Està vinculat amb els mapes mentals des del moment en què visualitzem aquesta globalitat.

Sketch

Paraula en anglès que vol dir “esbós, traç ràpid o anotació visual”. És el primer pas per materialitzar alguna cosa a través d’un dibuix bàsic o esquemàtic que mostra els trets principals d’una idea o objecte. Si bé és cert que pels seus resultats formals pot tenir un caràcter expressiu, l’sketch està més associat al disseny de comunicació dins dels processos de projecció. Alguns sinònims són esbós i croquis. L’sketch és un recurs pràctic i dinàmic per a una comunicació de primera mà.

Sketchnoting

Concepte lligat directament al visual thinking que es tracta de la presa de notes visuals de forma manual i enriquida amb dibuixos. En l’sketchnoting el text pren més valor i importància perquè la lletra es treballa sota el concepte de lettering; és a dir, es dibuixa i gairebé que acaba sent una il·lustració.

Unitat semàntica

És un concepte emprat en la definició de mapes conceptuals i que forma part de les seves característiques principals. Una unitat semàntica és una proposició o enunciat amb sentit, per exemple “el got està ple”. Es tracta de dos o més conceptes units per paraules que conformen una unitat amb un significat coherent; en aquest cas la paraula “està” fa d’enllaç. Els mapes conceptuals mostren enunciats, a diferència del mapa mental, que en gran manera utilitza paraules clau.

Visual storming

Recull el concepte de pluja d’idees, en què els membres del grup aporten durant un temps determinat diferents idees, en aquest cas expressades amb recursos visuals variats com imatges, objectes i en casos determinats amb el cos. És molt útil per al treball col·laboratiu; és una manera de desbloquejar la ment, de fer que flueixin les idees i es generin noves connexions a partir dels elements que es mostren.