A la definició de mapes conceptuals hem esmentat que tenen una funció similar a la dels mapes mentals, atès que són tècniques per estructurar i visualitzar el coneixement de manera gràfica.

Tanmateix, hi ha algunes diferències fonamentals que podríem destacar dels mapes conceptuals davant dels mentals:

• Estructura jeràrquica. S’estructuren de dalt a baix, amb una idea principal a la part superior (començant per una pregunta d’enfocament) que es va desenvolupant fins a arribar als conceptes més específics a la part inferior.
• Formen proposicions. Organitzen les relacions entre conceptes com proposicions, creant frases amb sentit; és a dir, conceptes inclosos en capses que s’enllacen amb d’altres no només amb línies connectores sinó també amb una altra paraula o frase per crear una unitat semàntica.
• Textualitat. El text (que configura frases amb sentit) és el component principal dels mapes conceptuals. Es prescindeix dels dibuixos, les imatges o els símbols; només es fan servir capses i línies connectores.

Els mapes conceptuals tenen l’origen en les teories de l’assimilació del psicòleg i pedagog estatunidenc David Ausubel (1968) enunciades durant els anys seixanta, que plantegen que l’aprenentatge es produeix a partir de les coses que ja coneixem. L’aprenentatge significatiu té lloc quan aconseguim connectar explícitament nous conceptes amb els que ja teníem, de manera que es generen modificacions en la nostra estructura cognitiva.

Aquestes idees van servir de base a Joseph D. Novak (2010) per crear els mapes conceptuals als anys setanta, que concep com a tècniques i estratègies d’aprenentatge.