El cicle de la formació

El seu gran avantatge consisteix a presentar la formació com un sistema d’elements interrelacionats, i que són plenament observables, quantificables i reproduïbles.

El cicle formatiu ens permet assolir aquests objectius:

• Desenvolupar en l’organització una cultura de la formació.
• Establir un model de formació i un seguit de criteris d’organització i funcionament.
• Disposar d’un sistema únic de gestió (per a qualsevol iniciativa formativa).
• Tenir un quadre d’indicadors que ens permeti valorar l’evolució de l’activitat duta a terme en aquest àmbit.
• Aplicar processos de qualitat en tot el cicle, gràcies a la cultura de l’avaluació.
• Demostrar l’eficàcia de la formació feta.

Podem representar la lògica interna del cicle formatiu a través de l’esquema següent:

El pla de formació, anual o plurianual, és el punt de partida que ha de donar coherència a totes les intervencions formatives.

Ha d’incloure els tipus de professionals afectats, les activitats formatives, el pressupost destinat i la seva distribució, els resultats que volem aconseguir, el mètode que utilitzarem per fer l’avaluació i la temporalització.

Implica una sèrie d’accions que cal portar a terme amb rigor i sistematicitat:

• Analitzar les necessitats de formació del personal. Ha de preveure des de les línies estratègiques de l’organització fins a les necessitats individuals o col·lectives sobrevingudes durant el desenvolupament del pla.
  • Aquesta anàlisi de necessitats s’ha de fonamentar en un coneixement exhaustiu de l’organització que ha d’aportar el departament de recursos humans: descripció dels llocs de treball, perfils professionals, carrera professional, política de retenció del talent, estratègia de gestió del coneixement… I un enfocament global, ja sigui a través d’un diccionari de competències o d’un mapa de coneixements o un altre model.
• Definir les accions formatives que caldrà implementar.
  • Atenent les diverses estratègies: formació interna o externa; comunitats de pràctica; canals o models presencial, semipresencial o en línia; fórmules de tutoria personalitzada, com l’entrenament o la mentoria; les diverses modalitats disponibles, des del curs estàndard fins a la conferència, passant pel taller o el seminari…
• Buscar, seleccionar i contractar els proveïdors que les podran dur a terme (si no es poden fer amb recursos interns).
  • Tant poden ser experts individuals com consultores o institucions proveïdores de formació. En qualsevol cas n’hem de poder acreditar l’adequació a les característiques de l’organització.
  • En el cas dels experts interns, haurem d’assegurar que tenen una formació bàsica com a formadors (formació de formadors).
• Comunicar el pla de formació i la programació concreta.
  • La comunicació és clau, basada en els beneficis que el professional i l’organització esperen obtenir. Lògicament, la comunicació pot ser diferent en funció de la importància de l’acció formativa.
• Gestionar la implementació de les accions formatives (convocatòria, criteris d’accés a la formació, organització de grups, logística, preparació d’aules i materials, etc.).
• Avaluar els resultats de la formació (com a mínim, contrastar el nivell de satisfacció dels participants) i emprendre accions de millora.
  • Cal tenir en compte si hi ha accions formatives de les quals volem obtenir dades sobre els aprenentatges adquirits (amb l’obtenció de proves d’aquests) o fins i tot si ens plantegem avaluar la transferència al lloc de treball de determinades accions que poden ser clau per a l’organització.
• Disposar d’indicadors sobre la formació, amb un recull de dades històric que ens permeti tenir una visió d’aquesta activitat al llarg del temps, no només quantitativa (inversió, nombre d’hores realitzades…) sinó també qualitatives (percepció de millora dels participants, resolució de situacions problemàtiques, etc.).
• Portar un registre de la gestió: inclou tràmits administratius, gestió d’ajuts, confecció d’un arxiu històric de formació, expedients formatius dels empleats, control i administració del pressupost, etc.
  • En alguns casos hi ha una comissió de formació, i un reglament, que vetlla per aquestes aspectes (o que està recollida al conveni col·lectiu…), la qual cosa requereix una normativa clara i pública.