Tot i que la informació sobre una acció formativa ha de ser única i inequívoca, pot tenir diferents nivells en funció de cada document i de l’ús al qual està destinat. Com es pot veure al quadre següent la informació és més global a la fitxa tècnica i molt més concreta a la programació de sessions.
La fitxa tècnica recull la informació bàsica de l’acció formativa. La seva finalitat és la comunicació de l’oferta formativa. Normalment es fa pública per diferents mitjans i s’adreça a tots els col·lectius. En aquest cas cal identificar quina és la formació bàsica que cal oferir i que ha de servir per despertar l’interès.
El pla docent recull la presa de decisions sobre l’acció formativa i amplia la informació de la fitxa tècnica. El pla docent és una eina del formador/a però també és un instrument útil al participant ja que estableix les «regles del joc» d’aquell programa, li avança quins objectius persegueix, com haurà de fer la feina i com serà avaluat.
La programació de sessions recull la seqüència de treball que es portarà a terme a l’acció formativa; és un instrument del formador/a que hauria de conèixer l’organització abans de la impartició.
Components | Fitxa tècnica | Pla docent | Programació de sessions |
Títol | Títol de l’acció formativa. | ||
Canal i modalitat | S’indica el canal (presencial, en línia o semipresencial) i la modalitat (taller, curs, seminari, conferència, tutoria personalitzada...). | ||
Durada | Durada global. | Durada, indicant la de cada canal de manera diferenciada. | Si és el cas, es fa èmfasi en la durada de cada sessió presencial i dels períodes en línia. |
Calendari i horari | Calendari i horari. | ||
Destinataris | Col·lectiu o grup funcional al qual s’adreça. | Adaptada al grup concret de participants inscrits. | |
Requisits | Requisits que cal complir per inscriure’s a aquesta AF: pot formar d’un itinerari, pot ser el nivell avançat d’una temàtica, pot demanar anys d’experiència en la realització d’una funció, etc. | Activitat diagnòstica per assegurar que el grup reuneix els requisits demanats. | |
Objectius | Objectius generals. | Objectius generals i específics. | Objectius generals i específics relacionats amb els continguts i la proposta d’activitats, i agrupats per sessions. |
Continguts | Continguts o programa general. | Continguts o programa detallat. | Detall del programa per sessions. |
Competències | Competències organitzatives, tècniques o transversals amb les quals està relacionada l’acció formativa. | ||
Metodologia | Com es portarà a terme l’activitat a l’aula, tipus d’agrupament, nivell i fórmules de participació. | Proposta d’activitats concreta per a cada sessió, rol del formador/a i rol dels participants. | |
Avaluació | Nivell d’avaluació: assistència, aprenentatge, transferència..., què s’avaluarà i com s’avaluarà. | Instruments que es faran servir per a l’avaluació, tipus d’avaluació i evidències que s’espera recollir. | |
Material | Documents facilitats als participants amb diferent finalitat. | Materials concrets necessaris per dur a terme les activitats de cada sessió, ja siguin aportats pel formador/a o pels participants. | |
Equipament d’aula | Distribució del mobiliari de l’aula i equipament tècnic necessari. | ||
Formador/a | Presentació breu amb la formació i l’experiència vinculada a la temàtica. |
El disseny constitueix un projecte global, tots els seus components estan interrelacionats i la presa de decisions sobre un component condiciona les decisions que haurem de prendre sobre els altres. Alguns components són clau: el perfil i l’homogeneïtat dels participants, els objectius d’aprenentatge, la proposta d’activitats…
A la formació contínua l’eix de l’acció formativa és el participant, la persona que es forma, el grup…, i tant el disseny d’una acció formativa concreta com la impartició han de tenir en compte aquest principi. Hi ha tot un seguit de preguntes que podem formular per esbrinar com és el grup de participants al qual ens adrecem:
L’efectivitat del procés de formació requereix una correlació entre els objectius d’aprenentatge que volem que assoleixi el participant, els continguts seleccionats i la proposta d’activitats.
Objectius formatius
Finalitat de la formació: què volem aconseguir:
Continguts
Són la matèria primera de l’acció formativa i s’estableixen a partir dels objectius següents:
Activitats
Com aconseguirà el participant assolir els objectius fixats.
La metodologia es veu reflectida a la dinàmica de l’aula (física o virtual) a través del rol, les funcions i les tasques del docent i dels participants, de les formes d’agrupament, de com gestionem el temps i la participació, dels productes que volem elaborar i que constituiran les evidències dels aprenentatges, etc.
Des del punt de vista del formador, l’avaluació pot ser: inicial (diagnòstica), formativa (de procés) i sumativa (final).
Tipus d’avaluació | Característiques |
Inicial (diagnòstica) |
|
Formativa |
|
Sumativa |
|
Des del punt de vista de l’organització (segons el model de Kirkpatrick, complementat per Pilar Pineda), podem avaluar: la coherència pedagògica, la satisfacció, l’aprenentatge, la transferència i l’impacte.
Nivells d’avaluació | Característiques |
Coherència |
|
Satisfacció |
|
Aprenentatge |
|
Transferència |
|
Impacte |
|
El nivell d’avaluació condiciona el disseny de l’acció formativa ja que exigeix programar els moments de l’avaluació, preparar els instruments necessaris, disposar del temps, efectuar el feedback pertinent, etc. Els tres nivells que presentem aquí són perfectament compatibles.
Tipus d’avaluació | Què volem avaluar i amb quins instruments |
Satisfacció |
Es porta a terme en finalitzar l’acció formativa. Habitualment es fa servir un qüestionari tancat amb alguna pregunta oberta. En realitat estem avaluant el/la formador/a i l’organització. En general, aporta poc valor afegit i té un caràcter molt subjectiu. |
Aprenentatge |
Es pot plantejar en diferents moments, contrastant el punt inicial i final de cada participant (amb un test pre i post), a través de l’avaluació contínua i també en finalitzar l’acció formativa. Per a l’avaluació contínua cal tenir en compte que hi ha activitats d’aprenentatge que també poden ser activitats d’avaluació. L’avaluació de l’aprenentatge requereix proves que han de ser objectives. A la formació contínua es poden fer individualment o en petit grup. Les proves (tipus examen) s’han de descartar, cal optar per l’elaboració de petits projectes d’aplicació, plans de millora, memòries d’actuació, carpeta d’aprenentatge, etc. El feedback al participant és molt important ja que reforça el seu aprenentatge i és un reconeixement a la seva feina. |
Transferència |
S’ha d’efectuar entre tres i sis mesos després de finalitzar l’acció formativa. Requereix un treball previ de recollir indicadors per poder comparar entre la situació al lloc de treball abans i després de fer la formació. L’avaluació de la transferència mesura l’aplicació d’un determinat aprenentatge al lloc de treball (no és una enquesta demorada de satisfacció). És necessari disposar de proves dels canvis generats com a conseqüència de l’acció formativa. |
Habitualment distingim entre el material i els recursos de suport al docent, i el material i els recursos de suport als participants. I és important tenir en compte que no són el mateix ni tenen la mateixa funcionalitat.
El seu ús és diferent en funció del canal. A la formació presencial, és complementari a la intervenció del docent. A la formació no presencial, sovint substitueix la intervenció del docent.
En funció del canal (presencial, semipresencial, en línia, centre recursos…), de l’estratègia (formació interna, autoformació…) i de la modalitat (taller, seminari, conferencia…) necessitarem un tipus de material formatiu o un altre.
Presencial
Material complementari o d’aprofundiment que pot aportar fins i tot propostes d’aplicació al lloc de treball. Caldria lliurar-lo als participants amb anterioritat i el/la formador/a hi hauria de fer referència durant la sessió.
No presencial (semipresencial o en línia)
En aquest cas el material substitueix, en part o totalment, al formador/a i ha de respondre a una seqüència formativa clara. Tant el material concret com l’acció formativa requereixen un disseny formatiu específic centrat en l’activitat del participant; una part important d’aquest és el necessari feedback que cal donar.
Pot incloure blocs conceptuals, exercicis i activitats, pautes per a l’elaboració d’un projecte, proves test, casos per analitzar a través del fòrum, etc.
El material pot tenir diversos suports: text, àudio, vídeo, videoconferència, aplicatius, etc.
Centre de recursos
Requereix una gran diversitat de materials adaptats als diferents perfils professionals i organitzats formant itineraris. Aquest material ha de disposar de guies d’ús, de manera que l’usuari sigui tan autònom com sigui possible, així com de sistemes d’autocorrecció. Pot ser un centre físic o virtual, ja que a través de la xarxa es pot accedir a incomptables recursos formatius. El centre de recursos pot disposar d’un sistema de tutoria reactiva.
Espai personalitzat d’aprenentatge (PLE, EVA…)
Una fórmula senzilla consisteix a convertir l’escriptori de l’ordinador en una eina per a la consulta de materials i recursos diversos que farem servir quan ho requereixin les tasques habituals. Poden ser diccionaris, traductors, FAQ, repositoris, espais de comunicació i interacció, directoris, etc.
Una acció formativa es dissenya i s’imparteix amb la finalitat de millorar l’organització mitjançant la capacitació professional dels seus treballadors. Així doncs, hi ha un destinatari directe (el/la treballador/a) i un destinatari indirecte (l’equip, l’àrea o departament, l’organització). Les dues visions o les dues mirades són igualment importants.
Al llarg del procés de disseny i impartició d’una acció formativa l’organització pot perdre el control sobre les decisions fins a arribar a moments crítics que poden fer malbé la feina prèvia feta.
El/La formador/a, el/la tutor/a, és la figura clau d’una acció formativa, al marge del canal, la modalitat o la metodologia.
Tot i que pot semblar que l’opció del formador intern és la més interessant a causa del valor afegit que pot aportar, no sempre és possible ni viable. En primer lloc perquè és una tasca secundària i de vegades la seva funció principal pot ser contraproduent; en segon lloc perquè no tenim un nombre de persones per formar que la justifiqui, i, finalment, pel cost indirecte que pot suposar. D’altra banda, el formador extern, o l’organització proveïdora, pot aportar a la formació una mirada externa que resulti clarificadora (com treballen en altres organitzacions, quines noves tendències estan sorgint, etc.) i l’intercanvi amb professionals d’altres organitzacions, del mateix sector o d’un altre…, pot permetre trencar estereotips o trobar solucions que, d’entrada, hauríem descartat.
Formador intern
Ens pot aportar més valor afegit:
Li hem de demanar:
Li hem d’oferir:
Formador extern (consultor-freelance)
Pot aportar:
Li hem de demanar:
Organització proveïdora externa
Pot aportar:
Li hem de demanar:
Rols o funcions que pot exercir l’expert intern (i també l’extern) que no es limiten només al rol de formador o formadora:
Consultor/a | Dissenyador/a | Docent | Tutor/a | Expert/a en continguts | Avaluador/a |
Detecta les necessitats de formació i les tradueix en una acció formativa. | Dissenya l’acció formativa tenint en compte l’estratègia, el canal, la modalitat, la metodologia, etc. Elabora el pla docent. | Imparteix l’acció formativa, que pot haver dissenyat ell o no. A partir del pla docent elabora la programació de sessions. | Imparteix l’acció formativa a través del campus virtual. Una acció que pot haver dissenyat ell o no. A partir del pla docent elabora la seqüència d’impartició. | Elabora els materials del curs, i la proposta d’activitats i d’avaluació, però pot impartir-lo o no. | De vegades, en alguns nivells de l’avaluació (transferència) l’avaluador/a potser no és la persona que ha impartit l’acció formativa. |
El/La formador/a gestiona els components de l’acció formativa atenent diverses variables: la finalitat, els participants, la complexitat dels continguts, el calendari, etc.
El disseny i la impartició dependrà del canal triat (presencial, en línia…), de la modalitat (taller, seminari…), de la metodologia més pertinent, etc.
Tot i que cal garantir la congruència entre tots aquests components, n’hi ha alguns que són més importants o que en condicionen la resta: els objectius, els continguts, les activitats, l’avaluació…
Cal diferenciar entre la formació de catàleg i la formació a mida. De vegades una acció formativa estàndard pot fer-se en un centre de treball concret per a un grup de participants d’una mateixa organització, però això tampoc no és formació a mida. Aquesta estratègia requereix una anàlisi prèvia de la situació que es vol tractar, i dels participants que assistiran, per als quals cal fixar uns objectius determinats i dissenyar un programa de continguts i una metodologia perfectament adaptats. Sense aquest disseny previ i sense l’avaluació corresponent no podem parlar de formació a mida.
Plec de condicions elaborat per l’organització | Proposta - Compromís del formador/a o del proveïdor de formació |
|
|