A tot arreu les tendències en formació van en la direcció de personalitzar el procés d’aprenentatge, incrementar l’ús del canal en línia i la semipresencialitat, introduir noves metodologies (l’ús de simuladors, els escenaris d’aprenentatge, el treball col·laboratiu, la ludificació…), donar més autonomia al treballador/a, etc.
La formació contínua s’ha de dissenyar tenint el participant (i el grup) com a eix de la intervenció, però la figura clau és el/la formador/a, tutor/a, expert/a… A la impartició, hi ha una sèrie de característiques que podem considerar comunes.
En funció de la durada del curs, de la modalitat, del volum de participants implicats i de la complexitat dels objectius, disposem d’una sèrie de documents que ens permet prendre decisions de manera seqüenciada fins a arribar al moment de la impartició: fitxa tècnica, pla docent, programació de les sessions, programació detallada d’una sessió concreta. Disposar d’aquests documents, donar-los a conèixer als col·laboradors, ens permet impartir una acció formativa amb la seguretat que es produirà una homogeneïtat necessària i que aconseguirem resultats semblants a les diferents edicions.
Vegem-ne un possible cas: una organització ha de formar un gran nombre de treballadors en una temàtica de la qual ha aparegut una nova normativa que han de conèixer i han de saber aplicar en les tasques quotidianes. Per assegurar que, a través de la formació, aconseguim els objectius previstos podem fer servir diferents modalitats i recursos:
La programació és un instrument que ens permet valorar l’adequació i la qualitat del disseny formatiu als objectius proposats. La llista següent ens permet portar a terme una valoració d’una programació concreta:
La programació de les sessions recull clarament els objectius formatius (generals i específics de cada bloc de continguts) que figuren al pla docent. | Es preveu la utilització de diferents activitats d’ensenyament/aprenentatge, i també d’avaluació. |
La programació està estructurada en blocs de continguts que alternen períodes d’exposició amb períodes d’activitat. | L’assignació de temps a cada element és adequada. |
Conté un equilibri aproximat d’exposició, d’activitat i de feedback. | Els participants tenen moltes oportunitats per participar i aplicar el que han après. |
La introducció-presentació conté elements motivadors per als participants i els orienta sobre els objectius de la sessió. | Els mitjans i materials previstos s’ajusten als recursos reals disponibles a l’aula de formació. |
El nombre de temes a tractar és adequat per assolir els objectius en el termini de temps previst. | El resum al final de cada sessió reforça i recapitula els punts tractats. |
Les activitats tenen relació directa amb els objectius establerts. | La programació preveu pauses regulars, repartides estratègicament. |
Les activitats preveuen esforços individuals, en petit grup i de tot el grup-classe. | La programació explicita quins recursos són necessaris per desenvolupar cada bloc de contingut o activitat. |
Es dona una explicació breu sobre com portar a terme les activitats (dinàmiques). | Es preveu la inclusió d’activitats dinamitzadores al llarg de la sessió. |
Es proposen activitats d’aplicació al lloc de treball en els períodes entre sessions. | Es reserva un moment per valorar com ha funcionat l’aplicació al lloc de treball, quines dificultats han sorgit i si han trobat resistències. |
Convocatòria de participants
La decisió de posar en marxa una acció formativa o no pot dependre, en algunes ocasions, del nombre de persones inscrites, per la qual cosa cal disposar en tot moment d’una llista actualitzada d’inscrits, amb totes les dades necessàries per poder contactar amb ells.
Si finalment el curs s’ha d’anul·lar, s’ha de fer amb temps suficient per causar els mínims perjudicis possible als participants ja inscrits.
La logística associada a una acció formativa és com l’aire que respirem,; només en som conscients quan tenim dificultats per respirar o quan fa pudor. Hi ha una sèrie de tasques que hem de portar a terme per fer possible l’acció formativa, tant presencial com en línia; i va des de fer una comunicació eficient fins a garantir l’accessibilitat a l’aula, passant per la comprovació que tots els recursos i mitjans tècnics de l’aula funcionaran correctament.
Comunicar
Aspectes fonamentals de la logística
Preparació de l’aula
La persona responsable de l’organització i logística hauria de ser present a l’inici de les accions formatives per assegurar una posada en marxa sense entrebancs.
Aspectes que cal revisar en l’àmbit de l’aula abans de la realització d’una acció formativa presencial.
☑ | Llista de comprovació |
☐ | L’aula és accessible (sense barreres arquitectòniques o dificultats per a persones amb discapacitats) i la senyalització per arribar-hi és correcta i suficient. |
☐ | L’espai i el mobiliari són suficients per al nombre de participants esperat i la metodologia que cal seguir. |
☐ | Mobiliari modular, lleuger i fàcil de combinar per diferents disposicions de sala. |
☐ | Instal·lacions i infraestructura adequada segons les necessitats (endolls, connexions telefòniques, accés a Internet, etc.) |
☐ | Condicions acústiques adequades. Cal afavorir la fluïdesa de la comunicació, tot evitant sorolls interns o externs i facilitant la transmissió de la veu. |
☐ | Temperatura adequada (climatització segons les condicions estacionals). Una referència pot ser al voltant dels 21º. |
☐ | Ventilació suficient. |
☐ | Lluminositat (llum natural / llum artificial suficient). |
☐ | Higiene i ordre de l’espai, mobiliari i materials. |
☐ | Documentació i materials addicionals. |
☐ | Documentació administrativa (fulls d’assistència, etc.) preparada. |
☐ | Visibilitat òptima a tota la sala (entre participants i formador / distància als mitjans audiovisuals). |
☐ | Mitjans audiovisuals (ordinador, programari, canó de projecció, pantalla, equip de so, etc.) revisats i preparats per a l’exposició. |
☐ | Mitjans auxiliars clàssics (pissarra, paperògraf, retoladors, etc.) preparats per a l’exposició. |
Tot i que atenent els canals que fem servir, per exemple una plataforma telemàtica, el nombre de participants i l’organització, pot ser diferent d’una acció presencial, també s’aplica aquí el que ja hem comentat al punt 4.2. respecte de la convocatòria i de l’anul·lació.
L’acció formativa podria ser completament en línia o semipresencial; en aquest cas cal tenir en compte el que s’ha dit anteriorment per a les sessions presencials.
Comunicar
Aspectes fonamentals de la logística
En funció del tipus de programa, de llarga durada, que forma part d’un itinerari més ampli, del perfil dels participants, de la complexitat i amplitud del contingut, el sistema tutorial pot ser més o menys complex, pot estar format per un equip o per una sola persona. De vegades distingim diverses figures: tutor/a, tutor/a de projecte, dinamitzador/a o coordinador/a, etc.
En aquesta línia, també hi ha una tasca prèvia que cal fer amb el/la tutor/a o amb les persones que hi participin amb diferents rols:
En qualsevol cas, el participant ha de sentir-se acompanyat durant el procés d’aprenentatge, tant per resoldre dubtes metodològics com de contingut. Entre les funcions del tutor/a figuren:
La prevenció de l’abandonament és una funció clau.
Accions | ||
Participant |
|
|
Unitat de formació / Formador/a |
|
|
Dept. del participant (cap) |
|
|