La planificació i l'organització com a hàbit
1.- La planificació i l'organització com a hàbit
1.16.- Els lladres de temps
16 de 17
Índex
Objectius
Bibliografia
Web
Objectius
  • Conèixer les eines bàsiques per establir prioritats i objectius.

  • Identificar hàbits que afecten negativament la gestió del temps.

  • Treballar i analitzar una escaleta personal d'ús del temps.

Bibliografia

CASADO, L. (2002) Aprender a organizar el tiempo. Barcelona: Paidós.

El temps s'ha convertit en un problema per a la majoria dels/de les professionals, i amb especial intensitat per a les persones que ocupen càrrecs directius. La resposta consisteix, en moltes ocasions, en una frenètica carrera de fons contra el rellotge. El resultat sol ser altament insatisfactori i, a més, provoca efectes secundaris en la salut personal i organitzacional, acaba per afectar la vida familiar i social. Aquesta situació de conflicte amb el temps, d'escàs èxit, no és l'única alternativa.


COVEY, S.R.; MERRILL, A.R.; MERRILL, R.R. (1996) Primero lo primero, reflexiones diarias. Barcelona: Paidós.

Aquesta obra és el resultat d'aplicar les revelacions d'"Els set hàbits de la gent altament efectiva" als problemes quotidians de les persones que han de fer front a les exigències cada vegada majors de la seva vida personal i, sobretot, laboral. És un veritable manual per enriquir les nostres relacions amb els altres, aconseguir la pau interior i disposar de la confiança necessària per augmentar la qualitat de tot el que fem: decidir què és el veritablement important, aconseguir fites valuoses i portar una vida plena, gratificant i equilibrada.


POELMANS, S. (2005) Tiempo de calidad. Calidad de vida. Barcelona: McGraw-Hill.

Guia pràctica per a aquelles persones que busquen maximitzar la qualitat del temps que gaudeixen amb la seva família, els amics i companys, mentre mantenen una carrera professional i personal en el vertiginós entorn laboral i professional d'avui.

Web

https://www.stephencovey.com/

Pàgina web de Stephen R. Covey

Permet accedir als abstracts de les seves obres principals i enregistrar-se a la Covey community. Pàgina en anglès.

Els lladres de temps

Els lladres de temps, amb una expressió que va fer fortuna ja fa temps, són persones que utilitzen, conscient o inconscientment, el temps dels altres en el seu propi benefici.

 

El paper que nosaltres juguem és el de "víctima propiciatòria" és a dir, en termes de criminologia "aquella persona que té més probabilitats de ser robada per que d'alguna manera facilita la tasca del lladre". És dur de dir, però ens fem coresponsables del robatori de la nostra cartera (agenda) i dels nostres diners (temps).

També aquí la casuística és interminable. Si mirem d'aïllar el fenòmen de les persones, trobarem que els lladres de temps més freqüents són: les peticions, les infiltracions, els desplaçaments i les manipulacions.

Poden ser d'allò més raonable, però contraries a les nostres necessitats i objectius: quan algú ens diu "necessito que tu facis…." i es produeix un conflicte d'interessos.

Tenim dues opcions de resposta: "sí" i "no". Si la tendència automàtica és al "sí"… males cartes! El que no significa passar-nos al "no" sistemàtic. Vol dir desenvolupar la assertivitat per poder utilitzar la negació i la afirmació des de la negociació, des de el guanya-guanya i des de la nostra autoritat personal.

És a dir, quan ens adonem que algú s'ha introduït en la nostra agenda.

La nostra resposta s'ha d'orientar a posar límits, fins i tot si és el nostre cap! I no pas com a resposta conjuntural en calent, sinó en fred i com a benefici estructural. Ens convé trobar la manera respectuosa de plantejar la conveniència de compaginar les tasques sobrevingudes amb les ja planificades.

Els desplaçaments o "quedar-te amb el mico de l'altre". Amb aquesta expressió ens referim al lliscament de la responsabilitat d'una persona cap a un altra (com el mico que salta d'una espatlla a l'altra fins a trobar-ne una que se'l quedi).

Atenció! si nosaltres ens anem quedant amb micos que no ens pertoquen, a la llarga tant de mico (responsabilitat) pot acabar inclinant ses nostres espatlles pel pes sobrevingut.

És aquell procés en que una persona intenta influir en un altra de forma indirecta i poc transparent apel·lant a les reaccions emocionals. Pot agafar la forma de seducció, de pressió o amenaça implícita, de favors enverinats... Descobrir i analitzar els jocs psicològics en els que caiem, per sota de la comunicació aparent, i la elecció de respostes assertives, és la manera de trencar el cercle viciós.

Cadascú té les seves interrupcions predilectes i els seus lladres de temps propiciatoris. Relacionar-los detalladament i exhaustiva només pot fer que desanimar-nos. El repte a nivell estratègic és analitzar-los i anar-los treballant un a un.

Idea principal

Si al final de la jornada laboral ens preguntem "Quan temps he dedicat avui a la feina?" i "Quines coses productives he fet avui?" i ens sembla que la resposta a la primera pregunta no és proporcional o no es correspon amb la resposta a la segona pregunta, probablement és que ens hem sotmès a la tirania dels lladres del temps.

Autora:

Neus Ribas Varó

Inici
Disminuir mida de lletra
Augmentar mida de lletra
Ajuda
Anterior
Següent
Índex Apartats
Has de visitar els apartats anteriors abans de visitar aquest