La planificació i l’organització com a hàbit

Qui més, qui menys s'ha trobat en més d'una ocasió plantejant-se preguntes d'aquest estil.

• “Què estic fent?”
• “Quin sentit tenen aquestes tasques que m'ocupen tant temps?”
• “El que faig és la millor manera d'utilitzar el meu temps i els meus recursos?”

De tant en tant, ens trobem confusos i desconcertats, dubtant que el que estem fent sigui el més adequat en aquell moment.

Millorar la nostra habilitat en fixar-nos objectius ens ajudarà en un doble sentit:

• La fixació de fites farà que disminueixi la freqüència en què ens trobarem en aquesta situació.
• Quan ens hi trobem, ens serveix per trobar les respostes més ràpidament.

Ens interessa, doncs, saber quins són els elements clau del procés de fixació d'objectius que influeixen en el resultat, és a dir, que correlacionen amb el posterior èxit o fracàs. N'hi ha dos clarament identificats, que destaquen per sobre dels altres:

• Propòsit. Proposar-s'ho significa:
  • Creure que la fita és assolible i que succeirà. Si la percebem com a inabastable, podem sentir certa ambivalència i trobar-nos prenent accions contradictòries, confuses i contraproduents.
  • Estar disposat a posar la nostra energia i les nostres capacitats en aquest procés. Així ens focalitzem cap a l'objectiu fixat i les accions que portem a terme estan adreçades a aconseguir-lo. També ens permet revisar les nostres tendències automàtiques de comportament i, si considerem que no faciliten el procés, adoptar-ne altres que facilitin la millora dels resultats.
  • Ser capaç de visualitzar la fita. Imaginar o generar una visió de la fita cap a on es vol arribar o quins objectius desitgem assolir ens facilita el procés.

• Entrega. Lliurar-s'hi vol dir:
  • Veure les possibilitats reals d'assolir la fita. No ficar-nos en situacions impossibles, és a dir, no ens hem de responsabilitzar d'un procés que no depèn de nosaltres.
  • Saber identificar quins recursos de l'entorn són necessaris i saber què hem de fer per obtenir-los.