La planificació i l’organització com a hàbit

Per tenir clar l'objectiu i quina és la nostra contribució, s'han de donar alguns requisits.

Els objectius s'han de definir de forma SMART:

• ESpecífics: quan tenim un objectiu general, és imprescindible establir objectius específics per a cada un dels aspectes que haurem de treballar.

• Mesurables: en el mateix objectiu hi ha d'anar inclosa la manera com se n'avaluarà la consecució.

• Assolibles i Reptadors: la satisfacció d'avançar un pas fa que el següent sigui més fàcil de fer. El fàcil no il·lusiona. El repte és aconseguir el que semblava impossible o massa complicat.

• Acotats en el Temps: si assolir un objectiu es dilata en el temps, tant els esforços per aconseguir-lo com els seus possibles beneficis es diluiran i deixarà de ser útil.

Diversos estudis sobre el comportament humà en els anys seixanta van descobrir que, quan les necessitats de millora es tradueixen en fites específiques, com són dates fixes o una mesura convinguda dels resultats, s'assoleixen millors resultats d'acompliment que si no s'especifica fites concretes que cal assolir.

Aquests estudis van demostrar una relació curvilínia entre rendiment i establiment d'objectius, que es caracteritza per quatre relacions entre variables:

• Establir objectius porta a uns nivells més alts de rendiment que si no s'estableixen.

• Els objectius específics faciliten més la millora de rendiment que no els més generals (els concrets es refereixen a especificar un termini de temps, de quantitat de producció, etc.).

• Els objectius més difícils d'assolir, és a dir, els més restrictius, porten a uns nivells més alts de rendiment que aquells que es percep com a més fàcils, tenint en compte, però, de no arribar al punt de dificultat en què els empleats senten que els objectius són irreals.

• Quan els objectius són acceptats per part de les persones que els han de consolidar, augmenta la probabilitat d'aconseguir-los.