Accés directe al contingut

Inici

Fase inicial de la seqüència formativa

En aquesta fase s’inicia la relació entre el formador/a i les persones participants. Els objectius principals són:

  • Posar els participants en situació.
  • Realitzar una avaluació inicial per copsar les expectatives, els coneixements previs i/o els contextos dels participants.
  • La presentació de l'acció formativa
  • L'avaluació inicial

La presentació ha de generar un clima propici i, per tant, cal incorporar activitats que permetin trencar el gel, motivar el grup i situar les persones participants.

Cal recollir informació que permeti, tant al docent com als participants, fer un diagnòstic aproximat sobre les necessitats de formació del grup (coneixements previs, expectatives de l’alumnat, aspectes de millora en la pràctica professional...).

  • Recomanacions generals

    Les fites del docent són:

    • Comunicar per a què ha de servir la formació i explicitar les competències (coneixements, habilitats i actituds) que es pretén treballar.
    • Motivar el grup i crear un clima propici per a l’aprenentatge.
    • Ajustar la programació prevista en funció de les necessitats reals del grup, detectades a l’avaluació inicial.
    • Preveure les activitats que, durant l’acció formativa, li hauran de permetre detectar els aspectes on s’ha d’incidir més.

    Les fites dels participants són:

    • Representar-se clarament què es pretén aconseguir amb l’acció formativa.
    • Comprendre la relació entre l’aprenentatge proposat i les tasques a desenvolupar en el lloc de treball.
    • Identificar els seus coneixements previs i relacionar-los amb els nous.
    • Sentir-se motivats per implicar-se en la formació.
  • Formació en continguts

    • Comunicar si es realitzaran activitats individuals fora de les sessions presencials per aprendre determinats fets o conceptes que requereixen memorització, estudi i comprensió.
    • L’avaluació inicial ha de permetre:
      • Al professorat: saber quin és el nivell del grup sobre els coneixements nuclears.
      • Als participants: ser conscients dels seus coneixements previs.
    • Una eina d’avaluació inicial és el test de coneixements previs. Si es vol comprovar l’aprenentatge adquirit, es pot tornar a fer al final de la formació.
  • Formació en habilitats

    • Es poden facilitar alguns models per tal d’ajudar els participants a situar-se respecte les habilitats que es treballaran.
    • S’ha d’especificar el procés d’exercitació (pràctica) que haurà de realitzar l’assistent per desenvolupar l’habilitat.
    • L’avaluació inicial ha de servir:
      • Als participants, per adonar-se del que ja saben fer i en quin grau. A partir d’aquesta percepció, se’ls ha d’ajudar a generar expectatives positives sobre les possibilitats de millora.
      • Al formador, per orientar els participants sobre què estan fent bé o què cal millorar i/o incorporar.
  • Formació en actituds

    • Es poden proporcionar models on apareguin les actituds objecte de treball.
    • És recomanable que els partipants identifiquin quines creuen que són o serien les seves actituds davant de situacions reals.
    • L’avaluació inicial:
      • Es pot plantejar a partir de casos pràctics i posar en comú amb els participants com actuarien. Es poden reprendre durant l’acció formativa.
      • Cada persona ha de prendre consciència de les seves actituds i creences i de la diversitat de respostes davant la mateixa situació.