Accés directe al contingut

Exemples d'estratègies metodològiques

Estudi de cas

  • Tipus de contingut:

  • Fases:

Descripció

Un cas és una descripció contextualitzada i detallada d’una situació que demana una o més respostes. Estudiar un cas és analitzar un exemple en acció. El cas presenta una situació, basada en fets reals, que es descriu de forma clara, oferint informacions que puguin resultar rellevants, com ara dades, opinions, fets, etc. amb la finalitat de facilitar l’anàlisi. Un tipus de casos són els que s’anomenen exemples de bones pràctiques.

Es pot treballar amb:

  • Casos breus, que es refereixen a una qüestió molt concreta i episòdica, per facilitar una anàlisi focalitzada en situacions específiques.
  • Casos llargs en extensió i dades, per facilitar l’anàlisi des de la perspectiva de la complexitat.

Les situacions-problema o incidents crítics són un tipus de casos on la prioritat està en la presa de decisions per resoldre la problemàtica plantejada.

Serveix per

  • La integració de continguts i el desenvolupament de competències (també competències transversals, com la capacitat d’observació i anàlisi de la realitat, la implicació en el treball, l’acció cooperativa, etc.).
  • Desenvolupar la comprensió i l’anàlisi crítica.
  • Analitzar l’aplicació de principis i normes legals.

Aspectes a tenir en compte

  • Per elaborar un cas:
    • La situació ha de ser concreta, extreta de la realitat i s’ha d’expressar de forma clara.
    • Ha d’incloure la informació necessària per a la seva anàlisi i posterior treball.
    • Ha d’incidir en els aspectes dels quals es vol proporcionar formació.
    • Ha de permetre cercar informacions que derivin cap a solucions argumentades.
  • Per treure el màxim profit d’un estudi de cas és important que les preguntes o activitats estiguin ben formulades i condueixin a l’objectiu d’aprenentatge. Cal formular les qüestions adequades per a la seva anàlisi.

Exemple

Tot seguit es reprodueixen alguns fragments d’un cas (extrets de: PARCERISA, A. (1999) Didáctica en la educación social. Barcelona: Graó, p. 140-142).

Context
La institució del cas és el servei d’educació d’una Administració pública d’una Comunitat espanyola que presta serveis d’assessorament i de col·laboració en projectes municipals. Des de fa alguns anys, el servei es preocupa de l’educació de persones adultes com una qüestió prioritària.

Plantejament del cas
Des del servei d’educació s’ha decidit realitzar un estudi de les necessitats educatives de les persones adultes d’una sèrie de municipis de cara a estudiar la possibilitat de posar en marxa, conjuntament amb els Ajuntaments respectius, unes aules d’autoformació.

Desenvolupament del cas
Per realitzar l’anàlisi de necessitats es convoca una reunió de tècnics del servei, professionals del sector i tècnics municipals. Una vegada presentat l’objecte de la reunió, es procedeix a identificar les necessitats formatives, demanant a cada participant en la reunió que confeccioni …

(…) Aquestes necessitats són categoritzades pel grup en un quadre de doble entrada…

(…) Una vegada acordada la priorització, s’aixeca la sessió.

El següent pas consisteix en que una comissió de treball analitzi la demanda existent en relació a les necessitats prioritzades i faci un estudi sobre la viabilitat i l’adequació de donar-hi una resposta consistent en aules d’autoformació, considerant aspectes territorials, temàtics, organitzatius i financers.

Desenllaç del cas
Per una sèrie de circumstàncies tècniques i polítiques, l’informe final de l’anàlisi de necessitats queda arxivat (provisionalment) durant quatre anys…

Guió orientatiu per a l’anàlisi

  • Valora si portar a terme una anàlisi de necessitats és coherent amb el tema o qüestió que s’aborda.
  • Analitza l’adequació de la metodologia seguida per realitzar l’anàlisi.